Es mostren 88940 resultats

■ rodalia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodalia</title>

Partició sil·làbica: ro_da_li_a
Etimologia: de rodal 1a font: s. XVII, Boades
  1. femení
    1. geografia Territori que comprèn un petit grup de centres de poblament amb unes afinitats directes màximes, en el sentit humà i de l’economia elemental, centrats per una població que exerceix atracció sobre la resta del grup.
    2. per extensió Territori pròxim a un punt determinat. No en trobareu en tota aquesta rodalia.
  2. masculí ferrocarrils Tren de rodalia.

■ rodalia

femení geografia Territori que comprèn un petit grup de centres de poblament amb unes afinitats directes màximes, en el sentit humà i de l’economia elemental, centrats per una població que exerceix atracció sobre la resta del grup per extensió Territori pròxim a un punt determinat No en trobareu en tota aquesta rodalia masculí ferrocarrils Tren de rodalia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodam

■ rodam

masculí Munió de rodes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodament

■ rodament

masculí Acció de rodar l’efecte rodament de cap patologia Sensació que hom té que el cap li dona voltes vertigen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rodamina


<title type="display">rodamina</title>

    femení
  1. química orgànica Família de colorants derivats del xantè, emprats en la tinció directa de la llana i de la seda i del cotó mordentat amb taní.
  2. rodamina B química analítica i colorants Derivat N,N,N′,N′-tetraetílic de la rodamina.

rodamina

femení química orgànica Família de colorants derivats del xantè, emprats en la tinció directa de la llana i de la seda i del cotó mordentat amb taní rodamina B química analítica i colorants Derivat N,N,N′,N′-tetraetílic de la rodamina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodamon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodamon</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia rodamón]

Etimologia: de rodar i món 1a font: c. 1900
masculí i femení Persona que va de poble en poble, que recorre diferents països pel gust de peregrinar, per guanyar-se la vida, etc.

■ rodamon

masculí i femení Persona que va de poble en poble, que recorre diferents països pel gust de peregrinar, per guanyar-se la vida, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodamot

■ rodamot

masculí indústria tèxtil Roda motora dels torns, de les filadores, etc, proveïda d’una maneta i moguda a mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rodaniana, orogènesi

rodaniana, orogènesi

geologia i estratigrafia Fase de plegament neoalpina que s’esdevingué entre el miocè i el pliocè, fa tres milions d’anys
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodanxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodanxa</title>

Etimologia: potser del cast. rodaja, íd., o manlleu del fr. ant. rondache ‘escut rodó’, der. de rond ‘rodó’, o del ll. rotantia ‘coses que roden’, de rotare ‘fer girar’, o regressiu de rodanxó 1a font: 1430
    femení
  1. Peça plana circular de poc gruix, de fusta, de cartó, de baieta, etc.
  2. Cadascun dels trossos en forma de disc en què hom divideix un cos llarg més o menys rodó fent-hi talls transversals. Una rodanxa de peix.

■ rodanxa

femení Peça plana circular de poc gruix, de fusta, de cartó, de baieta, etc Cadascun dels trossos en forma de disc en què hom divideix un cos llarg més o menys rodó fent-hi talls transversals Una rodanxa de peix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodanxó
| rodanxona

■ rodanxó
| rodanxona

adjectiu Dit d’una persona grossa i baixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodar</title>

Compareu: rodolar
Etimologia: del ll. rotare, íd., der. de rota 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu
    1. mecànica Donar voltes al voltant d’un eix, estar un cos animat d’un moviment de rotació. El corró està espatllat: no roda. Fer rodar o ballar una baldufa.
    2. rodar el cap (a algú) Veure els objectes com si donessin voltes al seu entorn.
    3. rodar el cap figuradament Em dieu tantes coses d’un plegat, que em feu rodar el cap.
  2. transitiu
    1. Fer rodar una cosa. Rodar el torn, la sínia.
    2. rodar un film cinematografia Filmar-lo.
    3. rodar un motor motors Fer funcionar un motor a un règim relativament baix durant el rodatge.
    1. intransitiu Anar a una banda i a una altra sense aturar gaire temps enlloc. Sempre el veig rodant de l’un costat a l’altre.
    2. transitiu Recórrer un lloc anant d’un costat a un altre. He rodat tot Barcelona cercant això. Ha rodat mig món.
  4. intransitiu
    1. Caure fent voltes sobre si mateix o capgirant-se. Amb l’empenta la taula rodà per terra.
    2. engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar Enviar-ho tot a mal viatge, desentendre-se’n, no voler-ne saber res més.

■ rodar

verb intransitiu mecànica Donar voltes al voltant d’un eix, estar un cos animat d’un moviment de rotació El corró està espatllat no roda Fer rodar o ballar una baldufa rodar el cap a algú Veure els objectes com si donessin voltes al seu entorn rodar el cap figuradament Em dieu tantes coses d’un plegat, que em feu rodar el cap transitiu Fer rodar una cosa Rodar el torn, la sínia rodar un film cinematografia Filmar-lo rodar un motor motors Fer funcionar un motor a un règim relativament baix durant el rodatge intransitiu Anar a una banda i a una altra sense aturar gaire temps enlloc Sempre el…
Informació complementària
Traducció