Es mostren 88934 resultats

rodina

rodina

Etimologia: de roda
femení indústria tèxtil Mena de torn en el qual s’augmenta considerablement la velocitat de rotació afegint-hi una roda de dos diàmetres diferent, que rep el moviment del rodamot pel diàmetre petit i el transmet al carrell pel gran.

rodina

femení indústria tèxtil Mena de torn en el qual s’augmenta considerablement la velocitat de rotació afegint-hi una roda de dos diàmetres diferent, que rep el moviment del rodamot pel diàmetre petit i el transmet al carrell pel gran

rodita

rodita

Homòfon: rudita
femení mineralogia Aliatge natural d’or i rodi.

rodita

femení mineralogia Aliatge natural d’or i rodi

■ rodó | rodona

rodó

Etimologia: del ll. rotundus, -a, -um, íd., der. de rota ‘roda’ 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. De figura circular. Un plat rodó.
    2. Que té la secció transversal circular. Una torre rodona.
    3. Esfèric. La Terra és rodona.
  2. adjectiu i femení arts gràfiques Dit del tipus de lletra de forma circular i dreta, emprada generalment en la composició del text de llibres, diaris i revistes.
  3. adjectiu figuradament
    1. Complet, en què res no fa defecte. Un any rodó.
    2. caure rodó Caure completament, feixugament.
    3. fortuna rodona Fortuna considerable a bastament.
    4. nombre rodó Nombre expressat aproximadament en unitats d’un ordre donat sense tenir en compte les unitats d’ordre inferior o superior. Val quaranta-dos euros, però fem nombres rodons: deixem-ho per quaranta.
    5. taula rodona Taula on mengen plegats tots els hostes d’una fonda, etc.
    6. viatge rodó Viatge que acaba en el seu punt de partida.
  4. aturar-se (o parar) en rodó Aturar-se sobtadament, sense vacil·lacions.
  5. dir (una cosa) en rodó Dir-la decididament, sense vacil·lar ni pal·liar-la.
  6. girar en rodó Girar fent mitja volta.
  7. tallar en rodó Tallar una cosa de manera que se separi completament de l’altra a què estava adherida.
  8. masculí metal·lúrgia Barra metàl·lica de ferro o d’acer de secció circular o aproximadament circular.

■ rodó | rodona

adjectiu De figura circular Un plat rodó Que té la secció transversal circular Una torre rodona Esfèric La Terra és rodona adjectiu i femení arts gràfiques Dit del tipus de lletra de forma circular i dreta, emprada generalment en la composició del text de llibres, diaris i revistes adjectiu figuradament Complet, en què res no fa defecte Un any rodó caure rodó Caure completament, feixugament fortuna rodona Fortuna considerable a bastament nombre rodó Nombre expressat aproximadament en unitats d’un ordre donat sense tenir en compte les unitats d’ordre inferior o superior Val quaranta-dos euros…
Informació complementària
Traducció

■ rodo-

rodo-

Forma prefixada del mot grec rhódon, que significa ‘rosa’. Ex.: rodofil·la, rododendre.

■ rodo-

Forma prefixada del mot grec rhódon , que significa ‘rosa’ Ex rodofilla, rododendre

rodobacterials

rodobacterials

Partició sil·làbica: ro_do_bac_te_ri_als
    masculí microbiologia
  1. plural Ordre de bacteris gramnegatius, anaerobis o microaeròfils, generalment rogencs, mòbils i proveïts de flagel.
  2. singular Bacteri de l’ordre dels rodobacterials.

rodobacterials

masculí microbiologia plural Ordre de bacteris gramnegatius, anaerobis o microaeròfils, generalment rogencs, mòbils i proveïts de flagel singular Bacteri de l’ordre dels rodobacterials

rodobacterínies

rodobacterínies

Partició sil·làbica: ro_do_bac_te_rí_ni_es
    femení microbiologia
  1. plural Subordre de bacteris pseudomonadals, representat per espècies lliures que habiten en aigües dolces i salades, i en forma de bastonet o d’espiral.
  2. singular Bacteri del subordre de les rodobacterínies.

rodobacterínies

femení microbiologia plural Subordre de bacteris pseudomonadals, representat per espècies lliures que habiten en aigües dolces i salades, i en forma de bastonet o d’espiral singular Bacteri del subordre de les rodobacterínies

■ rodocrosita

rodocrosita

femení mineralogia Carbonat de manganès, Mn CO3, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, en cristalls petits, anomenat també dialogita.

■ rodocrosita

femení mineralogia Carbonat de manganès, Mn CO 3 , mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls petits, anomenat també dialogita

■ rododendre

rododendre

Etimologia: del gr. rhodódendron, íd., comp. de rhódon ‘rosa’ i déndron ‘arbre’ 1a font: 1911
masculí botànica Gènere de plantes arbustives perennifòlies de la família de les ericàcies (Rhododendron sp), de fulles simples alternes, flors pentàmeres i actinomorfes i fruits en càpsula loculicida. Les espècies més importants són el neret (R. ferrugineum) i el rododendre pòntic (R. ponticum).

■ rododendre

masculí botànica Gènere de plantes arbustives perennifòlies de la família de les ericàcies Rhododendron sp , de fulles simples alternes, flors pentàmeres i actinomorfes i fruits en càpsula loculicida Les espècies més importants són el neret R ferrugineum i el rododendre pòntic R ponticum
Traducció

■ rodofícies

rodofícies

Partició sil·làbica: ro_do_fí_ci_es
    femení botànica
  1. plural Classe de rodòfits, integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i vermelloses. Consta de les subclasses de les bangiofícides i de les florídies.
  2. singular Alga de la classe de les rodofícies.

■ rodofícies

femení botànica plural Classe de rodòfits, integrada per algues pluricellulars de tallus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i vermelloses Consta de les subclasses de les bangiofícides i de les florídies singular Alga de la classe de les rodofícies
Traducció

rodofil·làcies

rodofil·làcies

Partició sil·làbica: ro_do_fil_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família d’agaricals, integrada per fongs amb carpòfors de mida grossa, esporada de color salmó i làmines lliures. Són espècies conegudes el bolet de ginesta (Entoloma [Rhodophyllus] clypeatum) i el fals carlet (Entoloma [Rhodophyllus] lividum).
  2. singular Fong de la família de les rodofil·làcies.

rodofil·làcies

femení botànica plural Família d’agaricals, integrada per fongs amb carpòfors de mida grossa, esporada de color salmó i làmines lliures Són espècies conegudes el bolet de ginesta Entoloma Rhodophyllus clypeatum i el fals carlet Entoloma Rhodophyllus lividum singular Fong de la família de les rodofillàcies