Es mostren 88940 resultats

■ rompent

■ rompent

masculí Lloc on rompen les onades L’ona quan romp
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rompiment

■ rompiment

masculí Acció de rompre o de rompre’s teatre Teló retallat que deixa veure allò que hi ha al fons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rompre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rompre</title>

Etimologia: del ll. rŭmpĕre, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu
    1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d’una cosa per l’acció d’una força l’efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar). Provant de torçar la vara, l’han rompuda. Estirant, han romput la corda. Rompre una nou amb les dents.
    2. rompre un cos de gent armada figuradament Desbaratar (un cos de gent armada), posar-lo en derrota.
    1. pronominal Sofrir la ruptura d’un membre o una part del cos. Rompre’s la cama.
    2. pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts. Amb tant de peix es rompien les xarxes.
    3. usat absolutament i pronominal Sofrir una hèrnia, començar a patir-ne.
    4. pronominal per analogia Rompre’s les onades contra les roques.
  3. transitiu
    1. Fer cessar la continuïtat d’una cosa no material, interrompre o anul·lar. Rompre una reunió. Rompre el silenci.
    2. rompre amb (algú) Interrompre-hi les relacions.
    3. rompre files (o les files) ciències militars Cessar d’estar en files.
  4. transitiu Violar, fer mancament a una obligació, un tracte, una cosa de caràcter moral. Rompre una promesa.
  5. intransitiu Cessar de tenir amistat o relacions pacífiques amb algú. Els dos amics romperen per sempre més.
  6. intransitiu
    1. Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l’ou, etc. La dent ja romp.
    2. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. Quan començava a rompre el dia.
    3. Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Rompre la marxa. Rompre el ball. Rompre el plor, rompre en plors, rompre a plorar.
  7. transitiu agricultura
    1. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.
    2. Fer la primera llaurada de l’any en una terra.
    3. Dallar un prat per primera vegada en un any.

■ rompre

verb transitiu Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d’una cosa per l’acció d’una força l’efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla distint, així, de tallar Provant de torçar la vara, l’han rompuda Estirant, han romput la corda Rompre una nou amb les dents rompre un cos de gent armada figuradament Desbaratar un cos de gent armada, posar-lo en derrota pronominal Sofrir la ruptura d’un membre o una part del cos Rompre’s la cama pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos o la destrucció de la pròpia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rompsac

■ rompsac

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Stipa capensis , de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, espícules uniflores i lemmes velloses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rompuda

■ rompuda

femení Acció de rompre o de rompre’s l’efecte agricultura Acció de cavar profundament la terra per conrear-la Terra que ha estat rompuda per conrear-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rompudaire

■ rompudaire

masculí i femení agricultura Artigaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

romput
| rompuda


<title type="display">romput</title>

Etimologia: de rompre
    adjectiu
  1. Trencat.
  2. heràldica Dit del xebró quan alguna de les seves cames presenten una solució de continuïtat.

romput
| rompuda

adjectiu Trencat heràldica Dit del xebró quan alguna de les seves cames presenten una solució de continuïtat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ronc1

■ ronc1

masculí Soroll que hom fa roncant Vegeu també ronc 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ronc2
| ronca

■ ronc2
| ronca

adjectiu Que té un so aspre patologia Que pateix de ronquera Vegeu també ronc 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roncadell

■ roncadell

masculí ornitologia Xarrasclet
Traducció