Es mostren 88940 resultats

■ arc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arc</title>

Etimologia: del ll. arcus, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Arma ofensiva, formada per una verga i una corda fixada als dos caps, que en ésser encorbada tesant la corda adquireix prou força per a disparar fletxes.
  2. per extensió Qualsevol cosa en forma d’arc tesat. L’arc de les celles.
  3. anatomia animal Formació anatòmica de l’organisme en forma d’arc. Arc dental.
  4. arquitectura
    1. Estructura arquitectònica que mitjançant l’ús de formes corbades serveix per a cobrir un espai.
    2. arc boterell Arcbotant.
    3. arc de descàrrega Arc en el qual l’intradós no és visible i resta amagat per una llinda postissa.
    4. arc de ferradura Arc de circumferència de més de 180° amb el centre situat per sobre de la línia d’arrencada.
    5. arc de mig punt Arc semicircular que té el centre en la línia d’arrencada.
    6. arc dobler Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta i que, en dividir-la en trams, la reforça.
    7. arc former Arc disposat en el sentit de l’eix longitudinal d’una nau.
    8. arc toral Arc disposat en sentit transversal amb relació a la llargària de la nau.
    9. arc triomfal Arc que separa la nau principal del presbiteri d’una església.
  5. astronomia Part de la trajectòria aparent d’un astre sota l’esfera celeste.
    1. electricitat Tipus de descàrrega elèctrica entre dos elèctrodes a través d’un gas ionitzat amb el càtode pròxim a la temperatura corresponent a l’emissió termoiònica, caracteritzat per un pas de corrent d’una gran densitat i una irradiació de llum.
    2. arc voltaic luminotècnia Arc lluminós que es forma entre dos elèctrodes de carbó lleugerament separats, produït per un corrent elèctric d’una intensitat i una diferència de potencial adequats.
  7. geometria Porció d’una corba.
    1. Arc de Sant Martí. Arc al matí, la pluja és aquí.
    2. arc de Sant Martí (o del cel, o iris) meteorologia Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un arc lluminós format pels colors de l’espectre solar (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), produït per la reflexió i la refracció dels raigs solars en les gotes de pluja. Pot ésser observat per un espectador situat d’esquena al sol.
  9. música
    1. Arquet.
    2. instrument d’arc Instrument de corda fregat per l’arquet.
  10. oficis manuals Peça del torn primitiu coneguda més generalment per ballesta.
  11. arc antibolcada automòbil, automobilisme Estructura resistent que tenen alguns vehicles de motor per tal de protegir-ne els ocupants en cas de bolcar en un accident.
  12. arc de triomf art Monument típic de l’arquitectura romana, d’un arc o de tres.

■ arc

masculí Arma ofensiva, formada per una verga i una corda fixada als dos caps, que en ésser encorbada tesant la corda adquireix prou força per a disparar fletxes per extensió Qualsevol cosa en forma d’arc tesat L’arc de les celles anatomia animal Formació anatòmica de l’organisme en forma d’arc Arc dental arquitectura Estructura arquitectònica que mitjançant l’ús de formes corbades serveix per a cobrir un espai arc boterell Arcbotant arc de descàrrega Arc en el qual l’intradós no és visible i resta amagat per una llinda postissa arc de ferradura Arc de circumferència de més de 180° amb el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arç</title>

Etimologia: possiblement d’un preromà originari *artea o *artio ‘arç; esbarzer; argelaga’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí botànica
  1. Nom de diversos arbusts espinosos, com l’arç blanc (Crataegus monogyna), rosàcia de fruits vermells, l’arç de tanques (Lycium europaeum), solanàcia de fruits en baia, l’arç groc (Hippophae rhamnoides) i l’arç intricat (Lycium intricatum).
  2. arç negre Aranyoner.

■ arç

masculí botànica Nom de diversos arbusts espinosos, com l’ arç blanc Crataegus monogyna , rosàcia de fruits vermells, l’ arç de tanques Lycium europaeum , solanàcia de fruits en baia, l’ arç groc Hippophae rhamnoides i l’ arç intricat Lycium intricatum arç negre Aranyoner
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arcà
| arcana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arcà</title>

Homòfon: arcar
Etimologia: del ll. arcanus, -a, -um ‘secret, amagat’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Secret, amagat, recòndit.
  2. masculí Secret, misteri.
  3. masculí alquímia
    1. Suposat gran secret de la natura que els alquimistes cercaven de descobrir.
    2. Remei secret i poderós.
  4. masculí religió En algunes religions, part de la doctrina o del culte que hom manté secreta als no iniciats.

■ arcà
| arcana

adjectiu Secret, amagat, recòndit masculí Secret, misteri masculí alquímia Suposat gran secret de la natura que els alquimistes cercaven de descobrir Remei secret i poderós masculí religió En algunes religions, part de la doctrina o del culte que hom manté secreta als no iniciats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

arça

arça

femení botànica Esbarzer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arca</title>

Etimologia: del ll. arca, íd. 1a font: s. XII
    femení
    1. Caixa amb tapa plana que serveix per a guardar-hi diverses coses.
    2. antigament Sepulcre, especialment megalític; dolmen.
    3. plural figuradament Lloc on hom guarda els diners d’una administració, una entitat, etc. Les arques de l’ajuntament són buides.
    4. arca de l’aliança judaisme En el judaisme, mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble.
    5. arca de Noè Bíblia Segons el Gènesi, nau que construí Noè per manament de Déu per poder-se salvar del diluvi ell i tota la seva família, ensems amb una parella d’animals de cada espècie.
  2. indústria vidriera En els antics forns del vidre, designació genèrica dels forns accessoris que envoltaven el forn de fusió i s’escalfaven amb la calor perduda per aquest.
  3. zoologia
    1. Gènere de mol·luscs lamel·libranquis marins de l’ordre dels filibranquis (Arca sp), de grans dimensions, amb xarnera taxodonta i mancats de sifons.
    2. arca de Noè Espècie d’arca (A. noae), anomenada també peu de cabrit, freqüent a la Mediterrània.

■ arca

femení Caixa amb tapa plana que serveix per a guardar-hi diverses coses antigament Sepulcre, especialment megalític dolmen plural figuradament Lloc on hom guarda els diners d’una administració, una entitat, etc Les arques de l’ajuntament són buides arca de l’aliança judaisme En el judaisme, mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble arca de Noè Bíblia Segons el Gènesi, nau que construí Noè per manament de Déu per poder-se salvar del diluvi ell i tota la seva família, ensems amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arcabús

■ arcabús

masculí plural arcabussos història Arma de foc portàtil, constituïda per un canó de ferro d’ànima llisa muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la culata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arcabussada

■ arcabussada

femení Tret d’arcabús Ferida feta amb arcabús
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arcabussejar

■ arcabussejar

verb transitiu Afusellar amb descàrregues d’arcabús intransitiu Tirar arcabussades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arcabusser

■ arcabusser

masculí història Soldat armat amb arcabús Fabricant d’arcabussos i altres armes de foc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arcabusseria

■ arcabusseria

femení Tropa armada d’arcabussos Fàbrica d’arcabussos
Traducció