Es mostren 88940 resultats

■ rondalleria

■ rondalleria

femení Qualitat de rondaller Acció pròpia d’un rondaller
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondallista

■ rondallista

masculí i femení Persona que estudia les rondalles, que aplega rondalles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondallístic
| rondallística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rondallístic</title>

Etimologia: de rondalla1
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la rondalla.
  2. femení
    1. Subgènere narratiu de la rondalla.
    2. Conjunt de rondalles que presenten trets comuns, en una mateixa època o lloc, etc. La rondallística medieval. La rondallística mallorquina.
    3. Estudi de les rondalles.

■ rondallístic
| rondallística

adjectiu Relatiu o pertanyent a la rondalla femení Subgènere narratiu de la rondalla Conjunt de rondalles que presenten trets comuns, en una mateixa època o lloc, etc La rondallística medieval La rondallística mallorquina Estudi de les rondalles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rondar</title>

Etimologia: de ronda2 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. intransitiu
    1. organització militar Recórrer els carrers d’una població, o els diversos departaments d’una fortalesa, sobretot de nit i amb l’objecte d’assegurar-se que hi ha ordre i normalitat.
    2. Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates, etc. Un dia a l’any, el jovent del poble ronda fent xerinola.
    3. Passejar, anar pels carrers, sense un objectiu determinat. Li agrada rondar al vespre i prendre la fresca.
  2. transitiu
    1. Donar voltes entorn d’algú o d’alguna cosa, seguir-lo contínuament, per aconseguir-ne quelcom, per emparar-se’n, etc. Aquest xicot ja fa temps que ens ronda la noia.
    2. figuradament Ja fa estona que em ronda la son.

■ rondar

verb intransitiu organització militar Recórrer els carrers d’una població, o els diversos departaments d’una fortalesa, sobretot de nit i amb l’objecte d’assegurar-se que hi ha ordre i normalitat Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates, etc Un dia a l’any, el jovent del poble ronda fent xerinola Passejar, anar pels carrers, sense un objectiu determinat Li agrada rondar al vespre i prendre la fresca transitiu Donar voltes entorn d’algú o d’alguna cosa, seguir-lo contínuament, per aconseguir-ne quelcom, per emparar-se’n, etc Aquest xicot ja fa temps que ens ronda la noia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondejar

■ rondejar

verb intransitiu i transitiu Rondar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rondell</title>

Etimologia: de ronda1
masculí poètica Composició poeticomusical breu, composta de refrany i estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa, procedent de formes llatines de començ del segle XII i molt difosa en la poesia i la música medievals a partir dels segles XII i XIII.

■ rondell

masculí poètica Composició poeticomusical breu, composta de refrany i estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa, procedent de formes llatines de començ del segle XII i molt difosa en la poesia i la música medievals a partir dels segles XII i XIII
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondí

■ rondí

masculí Persona que fa, sola, una ronda jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, el fet de tenir un jugador en el seu joc tres cartes del mateix valor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondinada

■ rondinada

femení Acció de rondinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondinador
| rondinadora

■ rondinador
| rondinadora

adjectiu i masculí i femení Que rondina Rondinaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondinaire

■ rondinaire

adjectiu i masculí i femení Que sol rondinar molt i sovint
Informació complementària
Traducció