Es mostren 88940 resultats

■ rondinament

■ rondinament

masculí Acció de rondinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rondinar</title>

Etimologia: probablement de l’oc. roundinà, íd., der. segurament del sinònim roundí, del ll. grŭndīre, íd., amb influx de sinònims començats en r- (rumir, runyir, ronar), d’origen onomatopeic 1a font: s. XVIII
verb intransitiu Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer, que observa, etc. No rondinis i accepta que has perdut.

■ rondinar

verb intransitiu Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer, que observa, etc No rondinis i accepta que has perdut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondineig

■ rondineig

masculí Soroll d’una persona o d’una cosa que rondineja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondinejar

■ rondinejar

verb intransitiu Fer una fressa sorda i continuada El ventijol rondinejava entre les fulles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rondineta

rondineta

adjectiu i masculí i femení Rondinaire
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondinós
| rondinosa

■ rondinós
| rondinosa

adjectiu Inclinat a rondinar rondinaire El vell rondinós Que rondineja Les rondinoses abelles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rondó

■ rondó

masculí plural rondós música Forma de la música instrumental basada en una tonada que hom repeteix en diverses estrofes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rondo


<title type="display">rondo</title>

masculí esports En el futbol, exercici d’entrenament en què un grup de jugadors disposats en rotllana es van passant la pilota al primer toc, intentant que no la intercepti un altre jugador que és dins la rotllana.

rondo

masculí esports En el futbol, exercici d’entrenament en què un grup de jugadors disposats en rotllana es van passant la pilota al primer toc, intentant que no la intercepti un altre jugador que és dins la rotllana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rònec
| rònega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rònec</title>

Etimologia: probablement del ll. erroneus, -a, -um ‘erroni; vagabund’, per via semiculta (pronunciat errónegu, amb una g antihiàtica), amb caiguda de e- per fonètica sintàctica (casa (er)rònega) 1a font: s. XIII
    adjectiu
  1. Dit d’una cosa que és sola, pelada, sense acompanyament de res més, broix. S’ha menjat tota la molla, ha deixat la crosta rònega. De taronges, no en tinc sinó una dotzena rònega.
  2. Dit d’una casa abandonada, d’un camp erm, d’un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc. Teniu un celler molt rònec. Quina terra més rònega.

■ rònec
| rònega

adjectiu Dit d’una cosa que és sola, pelada, sense acompanyament de res més, broix S’ha menjat tota la molla, ha deixat la crosta rònega De taronges, no en tinc sinó una dotzena rònega Dit d’una casa abandonada, d’un camp erm, d’un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc Teniu un celler molt rònec Quina terra més rònega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rònegament

■ rònegament

adverbi D’una manera rònega dialectal Simplement
Traducció