Es mostren 88940 resultats

■ royalty*

■ royalty*

masculí economia cànon 4 2 i 4 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rRNA

rRNA

de l’angl ribosomic ribonucleic acid sigla i masculí bioquímica i biologia molecular àcid ribonucleic ribosòmic
Gran Diccionari de la llengua catalana

Ru

Ru

símbol química inorgànica ruteni
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruà
| ruana

■ ruà
| ruana

adjectiu Dit del cavall o de l’egua de pelatge barrejat de blanc, gris i bai
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rua</title>

Partició sil·làbica: ru_a
Etimologia: del ll. rūga ‘arruga; plec, sec’, que en ll. vg. i td. prengué també el sentit de ‘carrer’ per comparació dels carrers d’una població amb les arrugues o plecs d’una tela 1a font: 1181
    femení
  1. antigament Carrer.
    1. Colla, corrua.
    2. a rues (o a rua feta) A colles.
  3. folklore Desfilada de vehicles guarnits i de disfresses que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers d’algunes poblacions.
  4. Arruga.

■ rua

femení antigament Carrer Colla, corrua a rues o a rua feta A colles folklore Desfilada de vehicles guarnits i de disfresses que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers d’algunes poblacions Arruga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruac</title>

Partició sil·làbica: ru_ac
Etimologia: d’origen incert, potser relacionat (difícilment) amb el ll. horrēre ‘eriçar-se, tremolar’
masculí botànica Mata de la família de les papilionàcies (Ononis tridentata), de tiges blanques i tomentoses, fulles trifoliolades, una mica carnoses, flors rosades i fruits en llegum comprimit.

■ ruac

masculí botànica Mata de la família de les papilionàcies Ononis tridentata , de tiges blanques i tomentoses, fulles trifoliolades, una mica carnoses, flors rosades i fruits en llegum comprimit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ruanda


<title type="display">ruanda</title>

Partició sil·làbica: ru_an_da
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als ruandes.
  2. masculí i femení Individu d’un grup de pobles de la família bantú que actualment viuen a les repúbliques de Ruanda i Burundi.

ruanda

adjectiu Relatiu o pertanyent als ruandes masculí i femení Individu d’un grup de pobles de la família bantú que actualment viuen a les repúbliques de Ruanda i Burundi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruandès
| ruandesa

■ ruandès
| ruandesa

adjectiu i masculí i femení De Ruanda estat d’Àfrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ruar

ruar

verb transitiu i pronominal dialectal Arrugar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rubefacció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rubefacció</title>

Partició sil·làbica: ru_be_fac_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. rubefacĕre ‘fer tornar vermell’
    femení
  1. patologia Vermellor de la pell produïda per una substància rubefaent o per una mala circulació de la sang.
  2. pedologia Procés de formació dels sòls roigs, que consisteix fonamentalment en un enriquiment en òxids de ferro.

■ rubefacció

femení patologia Vermellor de la pell produïda per una substància rubefaent o per una mala circulació de la sang pedologia Procés de formació dels sòls roigs, que consisteix fonamentalment en un enriquiment en òxids de ferro
Traducció