Es mostren 88951 resultats

■ ruda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruda</title>

Homòfon: rude
Etimologia: del ll. rūta, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les rutàcies (Ruta sp), subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, flors de quatre pètals grocs i fruits en càpsula, emprada per a fer-ne essència. La ruda de bosc (o de muntanya) (R. montana) es fa a la regió mediterrània.
  2. ruda cabruna Trèvol pudent.
  3. ruda de ca Escrofulària de ca.
  4. ruda llinosa Planta herbàcia perenne de la família de les rutàcies (Haplophyllum linifolium), de fulles lanceolades o linears, flors grosses amb cinc pètals grocs i fruits capsulars.

■ ruda

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les rutàcies Ruta sp , subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, flors de quatre pètals grocs i fruits en càpsula, emprada per a fer-ne essència La ruda de bosc o de muntanya R montana es fa a la regió mediterrània ruda cabruna Trèvol pudent ruda de ca Escrofulària de ca ruda llinosa Planta herbàcia perenne de la família de les rutàcies Haplophyllum linifolium , de fulles lanceolades o linears, flors grosses amb cinc pètals grocs i fruits capsulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rude


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rude</title>

Homòfon: ruda
Etimologia: del ll. rŭdis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
  1. Inculte, mancat de delicadesa, de refinament, de cortesia, de poliment. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude.
  2. Dit d’un temps cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern, un clima, rude.
  3. Dit d’un combat, etc., cruent, aferrissat.
  4. Aspre, desagradable a l’oïda.

■ rude

adjectiu Inculte, mancat de delicadesa, de refinament, de cortesia, de poliment Un poble rude Maneres rudes Un llenguatge rude Dit d’un temps cru, rigorós, dur de suportar Un hivern, un clima, rude Dit d’un combat, etc, cruent, aferrissat Aspre, desagradable a l’oïda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rudement

■ rudement

adverbi D’una manera rude
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruderal

■ ruderal

adjectiu geobotànica Propi de les runes i dels medis molt influïts per l’home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruderalitzar

■ ruderalitzar

verb transitiu Degradar un terreny fent que adquireixi caràcter ruderal
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rudesa

■ rudesa

femení Qualitat de rude
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rudiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rudiment</title>

Etimologia: del ll. rudimentum ‘aprenentatge, inici’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Òrgan imperfectament desenvolupat, que té una funció escassa o nul·la, però que l’havia tinguda en un període filogenètic anterior.
    2. Òrgan en els inicis del seu desenvolupament.
  2. botànica
    1. Primordi.
    2. Òrgan imperfectament desenvolupat.
    3. rudiment seminal Primordi seminal.
  3. plural Noció molt primària o elemental, primers elements d’un art, d’una ciència.

■ rudiment

masculí anatomia animal Òrgan imperfectament desenvolupat, que té una funció escassa o nulla, però que l’havia tinguda en un període filogenètic anterior Òrgan en els inicis del seu desenvolupament botànica Primordi Òrgan imperfectament desenvolupat rudiment seminal Primordi seminal plural Noció molt primària o elemental, primers elements d’un art, d’una ciència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rudimentari
| rudimentària

■ rudimentari
| rudimentària

adjectiu Que constitueix un rudiment, representat solament per un vestigi Relatiu o pertanyent als rudiments o primers elements d’un art, d’una ciència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rudimentàriament

■ rudimentàriament

adverbi D’una manera rudimentària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rudistes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rudistes</title>

    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren en el juràssic superior i foren particularment abundants en el cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
  2. singular Lamel·libranqui del grup dels rudistes.

■ rudistes

masculí paleontologia i zoologia plural Grup de lamellibranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren en el juràssic superior i foren particularment abundants en el cretaci, a la fi del qual s’extingiren singular Lamellibranqui del grup dels rudistes
Traducció