Es mostren 88940 resultats

■ rugir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rugir</title>

Etimologia: del ll. rugīre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Cridar, el lleó. La fera rugí en veure’s acorralada pels caçadors.
  2. per analogia
    1. Cridar fort, una persona, de ràbia, d’ira. En saber que no podia fer-hi res, rugí de ràbia.
    2. Bramar la mar, la tempesta, etc. Feia mal oratge i la mar rugia.

■ rugir

verb intransitiu Cridar, el lleó La fera rugí en veure’s acorralada pels caçadors per analogia Cridar fort, una persona, de ràbia, d’ira En saber que no podia fer-hi res, rugí de ràbia Bramar la mar, la tempesta, etc Feia mal oratge i la mar rugia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rugit

■ rugit

masculí Crit de lleó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rugós
| rugosa

■ rugós
| rugosa

adjectiu Que té la superfície plena d’arrugues, de petites prominències separades per solcs fins Una pell rugosa i aspra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rugosímetre


<title type="display">rugosímetre</title>

masculí tecnologia Instrument que permet d’apreciar la rugositat d’una superfície, per mitjà del fregament d’un òrgan captador, el qual transmet les arrugues detectades a un amplificador i a un quadrant o rellotge.

rugosímetre

masculí tecnologia Instrument que permet d’apreciar la rugositat d’una superfície, per mitjà del fregament d’un òrgan captador, el qual transmet les arrugues detectades a un amplificador i a un quadrant o rellotge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rugositat

■ rugositat

femení Qualitat de rugós Cadascuna de les petites prominències que presenta la superfície d’una cosa separades per solcs fins
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rugosos

■ rugosos

masculí paleontologia i zoologia plural Subclasse de coralls del paleozoic que es caracteritzen per l’arranjament dels septes en quatre àrees singular Corall de la subclasse dels rugosos
Gran Diccionari de la llengua catalana

rugulat
| rugulada

rugulat
| rugulada

adjectiu botànica Lleugerament rugós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruibarbre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruibarbre</title>

Partició sil·làbica: rui_bar_bre
Etimologia: alteració semiculta del rheu barbărum, i aquest, del gr. rhē͂on, íd. 1a font: 1352
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes herbàcies de la família de les poligonàcies (Rheum sp), robustes, de rizomes grossos, fulles simples, amples, enteres o lobulades, flors amb sis divisions periantals i fruits en núcula valvada. Cal esmentar-ne el ruibarbre de la Xina (R. officinale).

■ ruibarbre

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes herbàcies de la família de les poligonàcies Rheum sp , robustes, de rizomes grossos, fulles simples, amples, enteres o lobulades, flors amb sis divisions periantals i fruits en núcula valvada Cal esmentar-ne el ruibarbre de la Xina R officinale
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruïna</title>

Partició sil·làbica: ru_ï_na
Compareu: runa1
Etimologia: del ll. rŭīna, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Fet de caure, de destruir-se, una construcció. Accelerar la ruïna d’un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna.
    2. plural art Restes d’un o més edificis arruïnats.
  2. figuradament
    1. La ruïna d’un imperi, d’un país, d’una família.
    2. especialment Pèrdua total o gairebé total dels béns de fortuna.
    3. ésser (algú) una ruïna Estar físicament o moralment del tot decaigut, no ésser ni una ombra del que era.

■ ruïna

femení Fet de caure, de destruir-se, una construcció Accelerar la ruïna d’un edifici El pont, la volta, amenaça ruïna plural art Restes d’un o més edificis arruïnats figuradament La ruïna d’un imperi, d’un país, d’una família especialment Pèrdua total o gairebé total dels béns de fortuna ésser algú una ruïna Estar físicament o moralment del tot decaigut, no ésser ni una ombra del que era
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruïniforme

■ ruïniforme

adjectiu geomorfologia Dit del tipus de paisatge càrstic en forma de planell que sosté parets en ruïnes o torrelles troncocòniques