Es mostren 88951 resultats

■ rum-rum

■ rum-rum

masculí Rumor, notícia incontrolada que corre de boca en boca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumb


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumb</title>

Etimologia: encreuament del ll. rhombus ‘rombe’, figura dels espais de la rosa dels vents, amb el terme nàutic rum ‘espai dins una embarcació’, del germ. ruim, íd.; en l’accepció de ‘esplendidesa, tarannà rumbós’ prové de l’ostentació dels mags jugant amb rombes 1a font: c. 1643
    masculí
  1. nàutica
    1. Cadascuna de les trenta-dues parts iguals en què és dividida la rosa nàutica o rosa dels vents, anomenades també quartes.
    2. Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla.
    3. Direcció que segueix una embarcació, un corrent, la marea, etc.
    4. per extensió Orientació d’una construcció o d’una cosa estàtica, com un moll o una costa.
  2. aeronàutica Angle que forma la direcció de la proa d’una aeronau amb la direcció nord-sud.
  3. construcció naval Forat que travessa de banda a banda l’obra viva d’una embarcació, a proa o a popa, a prop, respectivament, de la roda o del codast, pel qual hom passa un cap o un cable en l’operació de varar-la o de treure-la en terra.
  4. figuradament
    1. Camí que hom segueix en un afer, etc.
    2. Camí que un afer, etc., pren.
    3. Tarannà rumbós.

■ rumb

masculí nàutica Cadascuna de les trenta-dues parts iguals en què és dividida la rosa nàutica o rosa dels vents, anomenades també quartes Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla Direcció que segueix una embarcació, un corrent, la marea, etc per extensió Orientació d’una construcció o d’una cosa estàtica, com un moll o una costa aeronàutica Angle que forma la direcció de la proa d’una aeronau amb la direcció nord-sud construcció naval Forat que travessa de banda a banda l’obra viva d’una embarcació, a proa o a popa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumba</title>

Etimologia: del cast. de Cuba rumba, der. de rumbo en l’accepció de ‘ostentació, esplendidesa’ (v. rumb), on començà tenint el sentit de ‘juerga, parranda’ i després de ‘ball provocatiu’
femení dansa Ball afrocubà de ritme complex i compàs 2/4 en la línia melòdica, que empra un baix que segueix el ritme d’havanera i duu un acompanyament de percussió.

■ rumba

femení dansa Ball afrocubà de ritme complex i compàs 2/4 en la línia melòdica, que empra un baix que segueix el ritme d’havanera i duu un acompanyament de percussió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumbatró

■ rumbatró

masculí electrònica Cavitat ressonant destinada a produir oscillacions de freqüència molt elevada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumbejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumbejar</title>

Etimologia: der. de rumb en l’accepció de ‘ostentació, esplendidesa’ 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. intransitiu Mostrar-se rumbós. Quan ha cobrat rumbeja: no mira prim en les despeses.
  2. intransitiu Seguir un rumb.
  3. transitiu Fer ostentació d’alguna cosa. Com el rumbejava, aquell vestit nou!

■ rumbejar

verb intransitiu Mostrar-se rumbós Quan ha cobrat rumbeja no mira prim en les despeses intransitiu Seguir un rumb transitiu Fer ostentació d’alguna cosa Com el rumbejava, aquell vestit nou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumbell

■ rumbell

masculí Rombell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumbós
| rumbosa

■ rumbós
| rumbosa

adjectiu Que en allò que fa no plany les despeses esplèndid, generós per extensió Un tarannà rumbós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumbosament

■ rumbosament

adverbi D’una manera rumbosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rumeliota


<title type="display">rumeliota</title>

Partició sil·làbica: ru_me_li_o_ta
    adjectiu i masculí i femení
  1. De Rumèlia (antiga regió de la península Balcànica).
  2. per extensió Grec (emprat només referint-se a l’època moderna).

rumeliota

adjectiu i masculí i femení De Rumèlia antiga regió de la península Balcànica per extensió Grec emprat només referint-se a l’època moderna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rumen

■ rumen

masculí anatomia animal Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el reticle
Traducció