Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ rumiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumiar</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_ar
Compareu: remugar 1
Etimologia: del ll. rumigare ‘remugar’, que en cat. prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu

Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment. Rumiar un pla de venjança.
usat absolutament Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.

■ rumiar

verb transitiu Sotmetre quelcom detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment Rumiar un pla de venjança usat absolutament Encara no m’he decidit deixa’m rumiar una estona

■ ruminació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminació</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. ruminatio, -ōnis, íd. 1a font: 1546

femení

fisiologia animal Acció de ruminar.
fisiologia i patologia Mericisme.

■ ruminació

femení fisiologia animal Acció de ruminar fisiologia i patologia Mericisme

■ ruminant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminant</title>

Etimologia: del ll. ruminans, -ntis, part. pres. de ruminare ‘remugar’

adjectiu fisiologia animal Que rumina.
masculí plural zoologia Remugants.

■ ruminant

adjectiu fisiologia animal Que rumina masculí plural zoologia Remugants

■ ruminar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminar</title>

Etimologia: del ll. ruminare ‘remugar’, der. de rumen, -ĭnis, sinònim de ruma ‘primer estómac dels remugants’ 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb

transitiu

fisiologia animal Remugar.
figuradament Rumiar.

■ ruminar

verb transitiu fisiologia animal Remugar figuradament Rumiar

■ ruminat

| ruminada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminat</title>

Etimologia: de ruminar, metafòricament per la persistència o reiteració del solc

adjectiu Que presenta solcs més o menys pregons.

■ ruminat

| ruminada

adjectiu Que presenta solcs més o menys pregons

■ rumiós

| rumiosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumiós</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_ós
Etimologia: de rumiar 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Pensarós.

■ rumiós

| rumiosa

adjectiu Pensarós

■ rumor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumor</title>

Etimologia: del ll. rumor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

masculí o femení Notícia que corre de boca en boca. Corren rumors de guerra.

■ rumor

masculí o femení Notícia que corre de boca en boca Corren rumors de guerra

■ rumorejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumorejar</title>

verb transitiu Parlar entre dents, murmurar.

■ rumorejar

verb transitiu Parlar entre dents, murmurar

■ runa¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">runa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Compareu: ruïna
Etimologia: probablement del ll. *rūdĕna, dissimilació del ll. rūdĕra, pl. de rūdus, -ĕris, íd. 1a font: 1442

femení

Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc.
Material pedregós d’una tartera.
Brossa arrossegada per la revinguda d’un riu, d’un torrent, per la mar.

Vegeu també:

runa²

■ runa¹

femení Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc Material pedregós d’una tartera Brossa arrossegada per la revinguda d’un riu, d’un torrent, per la mar Vegeu també runa 2

■ runa²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">runa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del danès i suec rune, runa ‘secret, escriptura sàvia’, del gòtic rūna

femení escriptura Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.

Vegeu també:
runa¹

■ runa²

femení escriptura Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic Vegeu també runa 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ rumiar

■ ruminació

■ ruminant

■ ruminar

■ ruminat | ruminada

■ ruminat | ruminada

■ rumiós | rumiosa

■ rumiós | rumiosa

■ rumor

■ rumorejar

■ runa1

■ runa2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ruminat

| ruminada

■ ruminat

| ruminada

■ rumiós

| rumiosa

■ rumiós

| rumiosa

■ runa¹

■ runa²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia