Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ rumiador

| rumiadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumiador</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_a_dor
Etimologia: de rumiar 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que rumia.

■ rumiador

| rumiadora

adjectiu Que rumia

■ rumiament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumiament</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_a_ment
Etimologia: de rumiar 1a font: 1696, DLac.

masculí Acció de rumiar.

■ rumiament

masculí Acció de rumiar

■ rumiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumiar</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_ar
Compareu: remugar 1
Etimologia: del ll. rumigare ‘remugar’, que en cat. prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu

Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment. Rumiar un pla de venjança.
usat absolutament Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.

■ rumiar

verb transitiu Sotmetre quelcom detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment Rumiar un pla de venjança usat absolutament Encara no m’he decidit deixa’m rumiar una estona

■ ruminació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminació</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. ruminatio, -ōnis, íd. 1a font: 1546

femení

fisiologia animal Acció de ruminar.
fisiologia i patologia Mericisme.

■ ruminació

femení fisiologia animal Acció de ruminar fisiologia i patologia Mericisme

■ ruminant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminant</title>

Etimologia: del ll. ruminans, -ntis, part. pres. de ruminare ‘remugar’

adjectiu fisiologia animal Que rumina.
masculí plural zoologia Remugants.

■ ruminant

adjectiu fisiologia animal Que rumina masculí plural zoologia Remugants

■ ruminar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminar</title>

Etimologia: del ll. ruminare ‘remugar’, der. de rumen, -ĭnis, sinònim de ruma ‘primer estómac dels remugants’ 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb

transitiu

fisiologia animal Remugar.
figuradament Rumiar.

■ ruminar

verb transitiu fisiologia animal Remugar figuradament Rumiar

■ ruminat

| ruminada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminat</title>

Etimologia: de ruminar, metafòricament per la persistència o reiteració del solc

adjectiu Que presenta solcs més o menys pregons.

■ ruminat

| ruminada

adjectiu Que presenta solcs més o menys pregons

■ rumiós

| rumiosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumiós</title>

Partició sil·làbica: ru_mi_ós
Etimologia: de rumiar 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Pensarós.

■ rumiós

| rumiosa

adjectiu Pensarós

■ rumor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumor</title>

Etimologia: del ll. rumor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

masculí o femení Notícia que corre de boca en boca. Corren rumors de guerra.

■ rumor

masculí o femení Notícia que corre de boca en boca Corren rumors de guerra

■ rumorejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rumorejar</title>

verb transitiu Parlar entre dents, murmurar.

■ rumorejar

verb transitiu Parlar entre dents, murmurar