Es mostren 88951 resultats

■ sagnador2
| sagnadora

■ sagnador2
| sagnadora

terapèutica adjectiu i masculí i femení Que serveix per a sagnar masculí i femení Persona que té per ofici sagnar malalts Vegeu també sagnador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagnant

■ sagnant

adjectiu Que sagna o perd sang Amb els peus sagnants Sangonent figuradament Que ofèn greument Un article sagnant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sagnar</title>

Etimologia: del ll. sanguĭnare, íd., que donà sangnar, escrit convencionalment sagnar 1a font: 1309
    verb
  1. transitiu
    1. terapèutica Practicar en algú una sagnia, treure-li sang, especialment a través d’una flebotomia. Abans hom sagnava sovint els malalts.
    2. per extensió Donar sortida, en tot o en part, al líquid contingut en un receptacle, obrint-li camí. El safareig es pot sagnar per aquests dos forats.
    3. per extensió agricultura Resinar.
    4. per extensió fusteria i metal·lúrgia Practicar sagnies a les peces de fusta o de metall.
    5. si m’haguessin sagnat, no me n’haurien tret gota Expressió que hom diu per indicar que va quedar molt esglaiat.
  2. intransitiu traumatologia
    1. Desprendre, perdre, degotar, sang. La ferida encara li sagna. Sagnar pel nas.
    2. sagnar el cor (a algú) figuradament Sentir un viu dolor.
  3. transitiu arts gràfiques Deixar l’espai en blanc amb què sol començar la primera línia d’un paràgraf o reservar altres espais en els marges de la caixa d’una pàgina. Aquest paràgraf s’hauria de sagnar dos quadratins.

■ sagnar

verb transitiu terapèutica Practicar en algú una sagnia, treure-li sang, especialment a través d’una flebotomia Abans hom sagnava sovint els malalts per extensió Donar sortida, en tot o en part, al líquid contingut en un receptacle, obrint-li camí El safareig es pot sagnar per aquests dos forats per extensió agricultura Resinar per extensió fusteria i metallúrgia Practicar sagnies a les peces de fusta o de metall si m’haguessin sagnat, no me n’haurien tret gota Expressió que hom diu per indicar que va quedar molt esglaiat intransitiu traumatologia Desprendre, perdre, degotar, sang La ferida…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagnat
| sagnada

■ sagnat
| sagnada

arts gràfiques adjectiu Dit del gravat o la illustració collocat al marge d’una pàgina i tallat en part masculí Resultat de sagnar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagnia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sagnia</title>

Partició sil·làbica: sag_ni_a
Etimologia: del fr. ant. saignie (fr. mod. saignée), íd., tractament normand del sufix ll. de participi fem. -ata, que reduïa el seu resultat -gniee a -gnie 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. terapèutica
    1. Operació que consisteix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang, especialment a través d’una flebotomia.
    2. sagnia blanca (o incruenta) Sagnia que hom practica aplicant lligades a les extremitats, per tal de produir una acumulació de sang en aquestes i disminuir, consegüentment, el volum de sang circulant.
    3. temps de sagnia diagnosi Prova diagnòstica que explora conjuntament el mecanisme vascular i les funcions dinàmiques plaquetàries de la coagulació de la sang.
  2. traumatologia
    1. Acció de sagnar una ferida;
    2. l’efecte.
    3. figuradament Si han de pagar totes aquestes despeses, ja serà una bona sagnia per a la caixa de la societat.
  3. anatomia animal Part interna de l’articulació de l’avantbraç amb el braç, oposada al colze.
  4. per extensió
    1. Acció de donar sortida al líquid contingut en un recipient, embassament, etc.
    2. Obertura, incisió, etc., practicada en un recipient, etc., per tal de donar sortida al líquid que conté.
    3. fusteria i metal·lúrgia Tall profund i estret practicat en la fusta o en el metall.

■ sagnia

femení terapèutica Operació que consisteix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang, especialment a través d’una flebotomia sagnia blanca o incruenta Sagnia que hom practica aplicant lligades a les extremitats, per tal de produir una acumulació de sang en aquestes i disminuir, consegüentment, el volum de sang circulant temps de sagnia diagnosi Prova diagnòstica que explora conjuntament el mecanisme vascular i les funcions dinàmiques plaquetàries de la coagulació de la sang traumatologia Acció de sagnar una ferida l’efecte figuradament Si han de pagar totes aquestes despeses, ja…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagnós
| sagnosa

■ sagnós
| sagnosa

adjectiu Sangós, sangonós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sàgola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàgola</title>

Etimologia: d’un preromà indoeuropeu sauko-la, der. de souka ‘corda trenada d’espart’, amb adaptació del diftong -ou- a -au-, més acceptable en ll., i amb reducció del mot a *sakŏla 1a font: s. XIV, Consolat
    femení marina, marítim
  1. Drissa de bandera.
  2. per extensió Cordeta curta.

■ sàgola

femení marina, marítim Drissa de bandera per extensió Cordeta curta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagradament

■ sagradament

adverbi Amb respecte a les coses sagrades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagrament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sagrament</title>

Etimologia: del ll. sacramentum ‘penyora de garantia; jurament; sagrament (ll. ecl.)’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí cristianisme i religió
    1. teologia Signe de la presència operativa de Déu en la història de la salvació. Jesucrist, sagrament de Déu.
    2. litúrgia Cadascun dels set signes sensibles i eficaços de la gràcia: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde i matrimoni.
    3. plural Confessió i comunió. Freqüentar els sagraments.
    4. plural Confessió, comunió (viàtic) i unció dels malalts, que hom anomena també darrers sagraments. Ha rebut els (darrers) sagraments.
    5. sant sagrament Hòstia consagrada.
  2. antigament Jurament.

■ sagrament

masculí cristianisme i religió teologia Signe de la presència operativa de Déu en la història de la salvació Jesucrist, sagrament de Déu litúrgia Cadascun dels set signes sensibles i eficaços de la gràcia baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde i matrimoni plural Confessió i comunió Freqüentar els sagraments plural Confessió, comunió viàtic i unció dels malalts, que hom anomena també darrers sagraments Ha rebut els darrers sagraments sant sagrament Hòstia consagrada antigament Jurament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagramental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sagramental</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. sacramentalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. litúrgia Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc., instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
    1. història Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament.
    2. figuradament Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla. Moure, armar, un sagramental.

■ sagramental

masculí litúrgia Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església història Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament figuradament Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla Moure, armar, un sagramental
Traducció