Es mostren 88954 resultats

■ sagradament

■ sagradament

adverbi Amb respecte a les coses sagrades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagrament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sagrament</title>

Etimologia: del ll. sacramentum ‘penyora de garantia; jurament; sagrament (ll. ecl.)’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí cristianisme i religió
    1. teologia Signe de la presència operativa de Déu en la història de la salvació. Jesucrist, sagrament de Déu.
    2. litúrgia Cadascun dels set signes sensibles i eficaços de la gràcia: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde i matrimoni.
    3. plural Confessió i comunió. Freqüentar els sagraments.
    4. plural Confessió, comunió (viàtic) i unció dels malalts, que hom anomena també darrers sagraments. Ha rebut els (darrers) sagraments.
    5. sant sagrament Hòstia consagrada.
  2. antigament Jurament.

■ sagrament

masculí cristianisme i religió teologia Signe de la presència operativa de Déu en la història de la salvació Jesucrist, sagrament de Déu litúrgia Cadascun dels set signes sensibles i eficaços de la gràcia baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde i matrimoni plural Confessió i comunió Freqüentar els sagraments plural Confessió, comunió viàtic i unció dels malalts, que hom anomena també darrers sagraments Ha rebut els darrers sagraments sant sagrament Hòstia consagrada antigament Jurament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagramental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sagramental</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. sacramentalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. litúrgia Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc., instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
    1. història Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament.
    2. figuradament Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla. Moure, armar, un sagramental.

■ sagramental

masculí litúrgia Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església història Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament figuradament Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla Moure, armar, un sagramental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagramentar

■ sagramentar

verb transitiu litúrgia Administrar a un malalt o a un moribund els darrers sagraments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagramentat
| sagramentada

■ sagramentat
| sagramentada

adjectiu Dit de Jesús present en els sagraments, sobretot en l’hòstia consagrada Jesús sagramentat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagrari

■ sagrari

masculí litúrgia Lloc on hom posa i guarda el Santíssim piscina 2 història de les religions A l’antiga Roma, sala annexa als temples on eren guardats els objectes i paraments cultuals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagrat
| sagrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sagrat</title>

Etimologia: del ll. sacratus, -a, -um, íd., participi de sacrare ‘consagrar’, i aquest, der. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’
  1. adjectiu
    1. Digne de respecte i veneració com a dedicat a Déu i al culte diví. Els llibres sagrats del judaisme. La llengua sagrada dels indis.
    2. Digne del màxim respecte. La memòria sagrada de la nostra mare.
    3. Considerat com a inviolable. La muller del seu amic era per a ell una persona sagrada.
  2. adjectiu i masculí etnologia, religió i sociologia Dit de tot allò que està relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
  3. masculí Lloc sagrat que servia de refugi als delinqüents. Acollir-se a sagrat.

■ sagrat
| sagrada

adjectiu Digne de respecte i veneració com a dedicat a Déu i al culte diví Els llibres sagrats del judaisme La llengua sagrada dels indis Digne del màxim respecte La memòria sagrada de la nostra mare Considerat com a inviolable La muller del seu amic era per a ell una persona sagrada adjectiu i masculí etnologia , religió i sociologia Dit de tot allò que està relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror masculí…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sagratí
| sagratina

sagratí
| sagratina

adjectiu i masculí i femení De Sagra Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagrer

■ sagrer

masculí antigament història Graner o hospici de residència construït a la sagrera, anomenat també celler per la seva finalitat de guardar-hi les collites i el vi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagrera

■ sagrera

femení història Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstiques, que envoltava les esglésies consagrades
Traducció