Es mostren 88940 resultats

■ salivall

■ salivall

masculí Escopinada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salivar

■ salivar

verb intransitiu fisiologia animal Produir saliva en excés i treure-la per la boca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salivejar

■ salivejar

verb intransitiu fisiologia animal Salivar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salivera

■ salivera

femení Saliva escumosa, bromera treta per la boca Salivació abundosa fer venir salivera una cosa Excitar granment l’apetit, un desig treure salivera figuradament Estar vivament irritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salivós
| salivosa

■ salivós
| salivosa

adjectiu Que treu molta saliva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sallagosard
| sallagosarda

sallagosard
| sallagosarda

adjectiu i masculí i femení De Sallagosa Alta Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sallar</title>

Etimologia: probablement del fr. sailler, variant de saillir ‘brollar, sortir’, ll. salīre ‘saltar’, usat en l’argot dels mariners
    verb
  1. intransitiu
    1. Córrer una nau tallant l’aigua. L’embarcació sallava enmig de la mar.
    2. Fer camí veloçment. El cotxe sallava com cap altre. Com sallava, l’Enric, quan repartia el correu!
  2. transitiu marina, marítim Fer relliscar o rodar enfora un objecte per damunt d’un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo o estirant-lo a força de braços o valent-se de màquines o d’aparells.

■ sallar

verb intransitiu Córrer una nau tallant l’aigua L’embarcació sallava enmig de la mar Fer camí veloçment El cotxe sallava com cap altre Com sallava, l’Enric, quan repartia el correu transitiu marina, marítim Fer relliscar o rodar enfora un objecte per damunt d’un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo o estirant-lo a força de braços o valent-se de màquines o d’aparells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sallent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sallent</title>

Etimologia: de l’ant. i dial. sallir ‘sortir’, ll. salīre ‘saltar’, si no ja del ll. (aquam) salientem 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. masculí Salt d’aigua, cascada.
  2. adjectiu heràldica Dit del quadrúpede rampant, especialment del lleó, però amb les potes anteriors juntes i alçades i les posteriors juntes i com tocant a terra.

■ sallent

masculí Salt d’aigua, cascada adjectiu heràldica Dit del quadrúpede rampant, especialment del lleó, però amb les potes anteriors juntes i alçades i les posteriors juntes i com tocant a terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sallentí
| sallentina

sallentí
| sallentina

adjectiu i masculí i femení De Sallent de Llobregat Bages o de Sallent de Xàtiva Ribera Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

sallir

sallir

verb intransitiu dialectal antigament Sortir