Es mostren 88954 resultats

■ sallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sallar</title>

Etimologia: probablement del fr. sailler, variant de saillir ‘brollar, sortir’, ll. salīre ‘saltar’, usat en l’argot dels mariners
    verb
  1. intransitiu
    1. Córrer una nau tallant l’aigua. L’embarcació sallava enmig de la mar.
    2. Fer camí veloçment. El cotxe sallava com cap altre. Com sallava, l’Enric, quan repartia el correu!
  2. transitiu marina, marítim Fer relliscar o rodar enfora un objecte per damunt d’un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo o estirant-lo a força de braços o valent-se de màquines o d’aparells.

■ sallar

verb intransitiu Córrer una nau tallant l’aigua L’embarcació sallava enmig de la mar Fer camí veloçment El cotxe sallava com cap altre Com sallava, l’Enric, quan repartia el correu transitiu marina, marítim Fer relliscar o rodar enfora un objecte per damunt d’un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo o estirant-lo a força de braços o valent-se de màquines o d’aparells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sallent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sallent</title>

Etimologia: de l’ant. i dial. sallir ‘sortir’, ll. salīre ‘saltar’, si no ja del ll. (aquam) salientem 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. masculí Salt d’aigua, cascada.
  2. adjectiu heràldica Dit del quadrúpede rampant, especialment del lleó, però amb les potes anteriors juntes i alçades i les posteriors juntes i com tocant a terra.

■ sallent

masculí Salt d’aigua, cascada adjectiu heràldica Dit del quadrúpede rampant, especialment del lleó, però amb les potes anteriors juntes i alçades i les posteriors juntes i com tocant a terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sallentí
| sallentina

sallentí
| sallentina

adjectiu i masculí i femení De Sallent de Llobregat Bages o de Sallent de Xàtiva Ribera Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

sallir

sallir

verb intransitiu dialectal antigament Sortir
Gran Diccionari de la llengua catalana

sal·luvi
| sal·lúvia

sal·luvi
| sal·lúvia

adjectiu Relatiu o pertanyent als salluvis masculí i femení història Individu d’una població de la Gàllia Narbonesa, situada al nord de Marsella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salm


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salm</title>

Etimologia: variant de psalm 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí Bíblia i litúrgia
  1. Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.
  2. especialment Cadascun dels cent cinquanta cants que formen el llibre veterotestamentari dels salms.

■ salm

masculí Bíblia i litúrgia Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda especialment Cadascun dels cent cinquanta cants que formen el llibre veterotestamentari dels salms
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

salma

salma

femení metrologia Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya, que a Barcelona valia 4 quarteres, o sia 278,07 l
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmai
| salmaia

■ salmai
| salmaia

adjectiu Salabrós Un pou d’aigua salmaia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmaire

■ salmaire

masculí i femení Recitador de salms especialment Captaire que recitava salms mentre demanava almoina oracioner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmàstica

■ salmàstica

adjectiu femení Dit de l’aigua que conté sal en menor quantitat que l’aigua marina