Es mostren 88940 resultats

sanaügí
| sanaüguina

sanaügí
| sanaüguina

adjectiu i masculí i femení Sanaügenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sancallós
| sancallosa

■ sancallós
| sancallosa

adjectiu i masculí i femení patologia Que té els genolls junts i les cames tortes cap enfora per analogia Un animal sancallós Rancallós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sanció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sanció</title>

Partició sil·làbica: san_ci_ó
Etimologia: del ll. sanctio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1350
    femení
    1. Autorització o aprovació que hom dona a un acte, un ús, un costum.
    2. dret administratiu Acte pel qual l’autoritat competent (el sobirà d’un país, el president d’una república, etc.) ratifica i fa vàlida una disposició legal.
    3. sanció parlamentària dret administratiu Acte pel qual el parlament confirma una decisió presa pel govern.
    1. Càstig que prové d’una acció mal feta.
    2. dret i sociologia Pena que la llei imposa a qui la infringeix, i també, alguna vegada, recompensa que prové del compliment d’una norma.
    3. dret internacional Cadascuna de les mesures polítiques, econòmiques i militars que alguns organismes internacionals o bé alguns grups d’estats imposen a un estat perquè el consideren agressor contra un altre estat o violador dels drets humans.
    4. sanció econòmica Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
    5. sanció social Amenaça de càstig o promesa de recompensa establerta per un grup social amb vista al compliment de les normes.
    6. sanció tributària dret fiscal Càstig imposat per les lleis fiscals a qui ha comès una infracció tributària.

■ sanció

femení Autorització o aprovació que hom dona a un acte, un ús, un costum dret administratiu Acte pel qual l’autoritat competent el sobirà d’un país, el president d’una república, etc ratifica i fa vàlida una disposició legal sanció parlamentària dret administratiu Acte pel qual el parlament confirma una decisió presa pel govern Càstig que prové d’una acció mal feta dret i sociologia Pena que la llei imposa a qui la infringeix, i també, alguna vegada, recompensa que prové del compliment d’una norma dret internacional Cadascuna de les mesures polítiques, econòmiques i militars que alguns…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sancionador
| sancionadora

sancionador
| sancionadora

adjectiu Que sanciona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sancionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sancionar</title>

Partició sil·làbica: san_ci_o_nar
Etimologia: de sanció 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Donar la sanció a una llei, un acte, un ús o un costum. El cap d’estat ha de sancionar les lleis que surten del parlament. Un mot sancionat pel diccionari.
  2. Imposar una sanció (a algú que ha infringit una llei, un reglament, etc.). El van sancionar amb 200 euros per haver aparcat malament el vehicle. La jugadora que va cometre la falta està sancionada.

■ sancionar

verb transitiu Donar la sanció a una llei, un acte, un ús o un costum El cap d’estat ha de sancionar les lleis que surten del parlament Un mot sancionat pel diccionari Imposar una sanció a algú que ha infringit una llei, un reglament, etc El van sancionar amb 200 euros per haver aparcat malament el vehicle La jugadora que va cometre la falta està sancionada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sancta sanctorum*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">sancta sanctorum</title>

Pronúncia: sàŋtasaŋtɔ́ɾum, sàntəsəntɔ́ɾum
Etimologia: expressió ll., ‘les coses santes entre les santes’, traducció del gr. tà hágia tō͂n hagíōn, i aquest, de l’hebreu qodeix haqodaixim, íd.
    masculí
    1. Bíblia Nom llatí amb què hom designa sovint el santuari del temple de Jerusalem o sant dels sants.
    2. per extensió cristianisme Presbiteri.
    3. catolicisme Capella del Santíssim.
  2. figuradament Lloc secret i reservat al qual només tenen accés uns quants iniciats o privilegiats. M’ha permès d’entrar en el seu ‘sancta sanctorum’.

sancta sanctorum*

masculí Bíblia Nom llatí amb què hom designa sovint el santuari del temple de Jerusalem o sant dels sants per extensió cristianisme Presbiteri catolicisme Capella del Santíssim figuradament Lloc secret i reservat al qual només tenen accés uns quants iniciats o privilegiats M’ha permès d’entrar en el seu ‘sancta sanctorum’
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sanctus

■ sanctus

masculí litúrgia i música Himne de lloança que clou el prefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus ‘sant’ o trisagi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sàndal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàndal</title>

Etimologia: del gr. sántalon, íd. 1a font: 1249
    masculí botànica i fusteria
  1. Arbre de la família de les santalàcies (Santalum album), de fulles lanceolades, emprat en ebenisteria fina per la seva fusta; hom n’extreu a més oli essencial, emprat en perfumeria i farmàcia.
  2. Fusta del sàndal.

■ sàndal

masculí botànica i fusteria Arbre de la família de les santalàcies Santalum album , de fulles lanceolades, emprat en ebenisteria fina per la seva fusta hom n’extreu a més oli essencial, emprat en perfumeria i farmàcia Fusta del sàndal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sandàlia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sandàlia</title>

Partició sil·làbica: san_dà_li_a
Etimologia: del ll. sandalia, pl. de sandalium, i aquest, del gr. sandálion, dimin. de sándalon, íd. 1a font: c. 1350
femení indústries del calçat Calçat que consisteix en una simple sola que és subjectada al peu amb llenques de cuir, amb cordons o amb vetes.

■ sandàlia

femení indústries del calçat Calçat que consisteix en una simple sola que és subjectada al peu amb llenques de cuir, amb cordons o amb vetes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sandàraca

■ sandàraca

femení mineralogia Realgar pintura Resina groguenca que hom extreu de diverses cupressàcies i que és emprada per a fer vernissos
Traducció