Es mostren 88954 resultats

■ sanedrí

■ sanedrí

masculí judaisme Corporació jueva que tenia la suprema autoritat religiosa, amb atribucions judicials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sanefa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sanefa</title>

Etimologia: de l’àr. ṣanîfa ‘vora, voraviu’ 1a font: 1774
    femení
  1. art Orla.
  2. decoració Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.
  3. indústria tèxtil Adorn teixit o estampat que hom sol fer arran de les vores en els mocadors, els dossers, les cortines, les flassades, etc.

■ sanefa

femení art Orla decoració Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres indústria tèxtil Adorn teixit o estampat que hom sol fer arran de les vores en els mocadors, els dossers, les cortines, les flassades, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sanejable

■ sanejable

adjectiu Que pot ésser sanejat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sanejador
| sanejadora

■ sanejador
| sanejadora

adjectiu Que saneja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sanejament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sanejament</title>

Etimologia: de sanejar
    masculí
    1. Acció de sanejar;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Control de les condicions ambientals durant la producció, la transformació, l’envasament, el condicionament i el consum dels aliments, per evitar contaminacions biològiques o impureses químiques.
  3. dret civil En un contracte de compravenda (i en altres negocis jurídics, com ara donacions, contractes onerosos, etc.), obligació que té el venedor de garantir al comprador la possessió pacífica de la cosa venuda i d’indemnitzar-lo, en cas d’impossibilitat de donar compliment a aquesta garantia, per causa de defectes o gravàmens ocults, per tots els danys i perjudicis que en sofreixi.
  4. medicina i higiene Branca de la medicina preventiva que té per missió l’actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública, amb la finalitat de conservar la salut, evitar les malalties i incrementar el benestar.

■ sanejament

masculí Acció de sanejar l’efecte alimentació, indústries alimentàries Control de les condicions ambientals durant la producció, la transformació, l’envasament, el condicionament i el consum dels aliments, per evitar contaminacions biològiques o impureses químiques dret civil En un contracte de compravenda i en altres negocis jurídics, com ara donacions, contractes onerosos, etc, obligació que té el venedor de garantir al comprador la possessió pacífica de la cosa venuda i d’indemnitzar-lo, en cas d’impossibilitat de donar compliment a aquesta garantia, per causa de defectes o gravàmens…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sanejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sanejar</title>

Etimologia: de sa3 1a font: 1851, DEsc.
    verb transitiu
    1. Fer sana una cosa. Sanejar l’aigua.
    2. Donar condicions de salubritat a un terreny, edifici, població, etc. Sanejar un espai infecte.
    3. alimentació, indústries alimentàries Controlar els aliments aplicant tècniques de sanejament.
    4. medicina i higiene Millorar la salut aplicant les tècniques de sanejament.
    1. Assegurar la reparació d’un dany que pot sobrevenir.
    2. dret civil El venedor, indemnitzar el comprador de tot el perjudici que hagi sofert per vici de la cosa comprada o pel fet d’haver estat pertorbat en la possessió o despossessió d’ella.
  3. economia Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir-ne grans beneficis, sia a curt o a llarg termini, com eliminar aquells actius que redueixen la rendibilitat d’un patrimoni, imputar a costs la part dels actius fixos incorporats al procés productiu, etc.

■ sanejar

verb transitiu Fer sana una cosa Sanejar l’aigua Donar condicions de salubritat a un terreny, edifici, població, etc Sanejar un espai infecte alimentació, indústries alimentàries Controlar els aliments aplicant tècniques de sanejament medicina i higiene Millorar la salut aplicant les tècniques de sanejament Assegurar la reparació d’un dany que pot sobrevenir dret civil El venedor, indemnitzar el comprador de tot el perjudici que hagi sofert per vici de la cosa comprada o pel fet d’haver estat pertorbat en la possessió o despossessió d’ella economia Dur a terme operacions reals o comptables…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sanetenc
| sanetenca

sanetenc
| sanetenca

adjectiu i masculí i femení De Sanet i els Negrals Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sang


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sang</title>

Etimologia: del ll. sanguis, -ĭnis, íd., mot masculí (conservat esporàdicament en sangprès, sangtraït), però que en ll. arcaic a vegades apareix com a neutre, d’on passà al femení 1a font: 1145
    femení
    1. [símbol San] fisiologia animal i bioquímica Líquid, de color vermell en els vertebrats, constituït pel plasma i pels elements cel·lulars (eritròcits, leucòcits i plaquetes) que circula pel sistema vascular transportant l’oxigen i l’aliment als teixits, i els productes residuals cap als òrgans de secreció.
    2. animal de sang calenta impròpiament zoologia Homeoterm.
    3. animal de sang freda impròpiament zoologia Peciloterm.
    4. cop de sangs patologia Denominació popular de l’apoplexia i de diversos estats inflamatoris, erupcions de la pell, taques vermelloses, etc., que hom atribueix a una afluència sobtada de la sang.
    5. sang arterial impròpiament anatomia animal Sang que, transportant oxigen, circula per les artèries.
    6. sang artificial terapèutica Substitutiu de la sang per a transfondre basat en derivats químics de l’hemoglobina.
    7. sang venosa impròpiament anatomia animal Sang que, transportant anhídrid carbònic, circula per les venes.
    8. tenir les sangs altes col·loquialment patologia Tenir hipertensió arterial.
    1. Vessament de sang. Fer-se sang amb una punxa. Fer sang per la boca.
    2. per extensió Pèrdua violenta de la vida. La guerra ha costat molta sang.
    3. de sang i fetge locució adjectiva Dit de la pel·lícula, la novel·la, l’espectacle, etc., en què predominen les escenes d’assassinats i violència.
    4. la sang no arribarà al riu figuradament Frase que hom diu referint-se a una baralla o incident que sembla molt greu però que probablement no portarà conseqüències tràgiques.
    5. suar sang figuradament Haver-se d’esforçar molt.
  3. figuradament
    1. Energia, força.
    2. aigua de sang Aigua que costa molt de pouar.
    3. molí de sang Molí mogut per l’acció d’un animal que roda.
    4. motor de sang Animal que mou una màquina.
  4. figuradament
    1. El necessari per a viure. Enriquir-se amb la sang dels pobres.
    2. xuclar la sang (a algú) Llevar-li tot el que té, treure’n el màxim profit, desposseint-lo de coses necessàries.
  5. figuradament
    1. Temperament, estat d’ànim. Massa sang i massa geni.
    2. a sang calenta Sota l’efecte de la passió.
    3. a sang freda Conscientment. El matà a sang freda.
    4. bullir (a algú) la sang (o les sangs) Sentir-se endut per una passió, sobretot d’ira o d’amor.
    5. cremar (una cosa) les sangs (a algú) Omplir-lo d’irritació, d’impaciència.
    6. fer mala sang Irritar molt.
    7. glaçar-se (a algú) la sang a les venes Romandre aterrit, colpit d’espant.
    8. no tenir sang a les venes Ésser excessivament plàcid, no indignar-se per res.
    9. no tenir sang a l’ull No tenir compassió.
    10. plorar llàgrimes de sang Plorar amargament, sense consol.
    11. pujar la sang al cap (a algú) Venir-li un accés passional.
    12. sang calenta Irascibilitat, apassionament. Tenir sang calenta. Ésser de sang calenta.
    13. sang freda Serenitat i domini de si mateix davant el perill o la passió. Tenir sang freda. No perdre la sang freda.
    14. tenir mala sang Tenir mals sentiments, no tenir pietat.
    15. tenir sang d’orxata (o d’aigua, o de peix) No tenir vigor, no indignar-se per res.
    16. tenir un cop de sang Tenir un accés d’irritació.
  6. figuradament
    1. Raça quant a l’herència física. Un cavall de pura sang.
    2. Llinatge. Ésser de sang noble. Príncep de la sang.
    3. Lligam de parentiu entre els descendents d’un mateix avantpassat. La sang sempre tira. Els lligams de la sang.
    4. sang blava Ascendència aristocràtica.
  7. figuradament
    1. Suc o cosa de color vermell, semblant a la sang. La sang de les roses.
    2. sang de drago química i farmàcia, indústria farmacèutica Resina de color vermell que hom extreu del tronc de Calamus draco i altres espècies.
  8. a sang arts gràfiques Dit del gravat imposat de manera que passi del marge de la plana, per un o per més costats, per tal que en tallar el paper amb la cisalla de guillotina la pàgina resti sense marge a l’indret d’aquest gravat.

■ sang

femení símbol San fisiologia animal i bioquímica Líquid, de color vermell en els vertebrats, constituït pel plasma i pels elements cellulars eritròcits, leucòcits i plaquetes que circula pel sistema vascular transportant l’oxigen i l’aliment als teixits, i els productes residuals cap als òrgans de secreció animal de sang calenta impròpiament zoologia Homeoterm animal de sang freda impròpiament zoologia Peciloterm cop de sangs patologia Denominació popular de l’apoplexia i de diversos estats inflamatoris, erupcions de la pell, taques vermelloses, etc, que hom atribueix a una afluència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sangada

■ sangada

femení gastronomia Sang cuita Gran quantitat de sang que ha fluït d’una ferida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sangartilla

■ sangartilla

femení zoologia Sargantana