Es mostren 88939 resultats

sanglotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sanglotar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sĭngŭltare, íd.; la transposició de -ul- en -lu- s’explica millor fonèticament, si es produí primer en el verb i d’aquí passà al subst. singultus, malgrat el procés de derivació llatina 1a font: s. XV
Body
    verb intransitiu
  1. Fer sanglots.
  2. Plorar fent sanglots. El nen sanglotava perquè li havien pres la pilota.

sanglotar

sangloteig

sangloteig

sanglotejar

sanglotejar

sango

sango

sangoà
| sangoana


<title type="display">sangoà</title>

Accessory
Partició sil·làbica: san_go_à
Body
adjectiu prehistòria Dit de la cultura prehistòrica de l’Àfrica centreoccidental que s’estengué també cap a la banda oriental.

sangoà
| sangoana

sangonejar

sangonejar

sangonell

sangonell

sangonella

sangonella

sangonent

sangonent

sangonera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sangonera</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sanguĭnaria, fem. de sanguĭnarius, -a, -um ‘que té gust en la sang’ 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. zoologia
    1. Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.
    2. sangonera comuna Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids (Hirudo medicinalis), de color gris fosc, que habita en estanys, rius i canals infectats, i que antigament era molt emprada en medicina per a practicar sagnies.
    3. sangonera del cavall Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids (Limnatis nilotica), de dents més obtuses que la comuna i que s’adhereix a la mucosa bucal dels cavalls i bòvids.
  2. figuradament
    1. Persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-les.
    2. Cosa que exhaureix, negoci o altra cosa que absorbeix grans cabals.

sangonera