Es mostren 88939 resultats

■ sarabandista

■ sarabandista

masculí i femení música Persona que compon sarabandes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saragata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saragata</title>

Etimologia: d’origen incert, potser alteració del fr. ant. eschargaite, eschargarde ‘patrulla de guàrdia; emboscada’, del germ. frànc.*skarawahta ‘destacament de guàrdia’, amb influx d’altres mots cast. o potser àr. (zalġaṭa ‘cridòria’) 1a font: c. 1834
    femení
  1. Bullícia, soroll.
  2. Avalot, tumult.

■ saragata

femení Bullícia, soroll Avalot, tumult
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saragatona

■ saragatona

femení farmàcia, indústria farmacèutica Llavor de l’herba pucera Plantago psyllium i d’altres espècies de Plantago , emprada com a laxant suau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saragossà
| saragossana

■ saragossà
| saragossana

adjectiu i masculí i femení De Saragossa capital i província d’Aragó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saragüells

■ saragüells

masculí plural indumentària Camalets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sarangui


<title type="display">sarangui</title>

masculí música Instrument de corda i arquet de la família dels llaüts, propi de l’Índia, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb el mànec curt amb claviller a l’extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia.

sarangui

masculí música Instrument de corda i arquet de la família dels llaüts, propi de l’Índia, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé parallelepipèdica, amb el mànec curt amb claviller a l’extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa i entre onze i trenta-sis cordes metàlliques més primes que sonen per simpatia
Gran Diccionari de la llengua catalana

saranyà

saranyà

masculí ictiologia Qualsevol peix de la família dels cobítids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sarau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sarau</title>

Partició sil·làbica: sa_rau
Etimologia: del cast. sarao, i aquest, del gallec serao ‘vespre, capvesprada; festa nocturna’, der. de l’adv. ll. sero ‘tard, cap al tard’ amb el sufix -anus, -a, -um 1a font: 1748
    masculí
  1. folklore Reunió de persones que es diverteixen ballant.
    1. Xivarri. Ahir al vespre al pis de dalt hi havia un sarau!
    2. Baralles, tràngol.

■ sarau

masculí folklore Reunió de persones que es diverteixen ballant Xivarri Ahir al vespre al pis de dalt hi havia un sarau Baralles, tràngol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sarauista

■ sarauista

adjectiu Afeccionat al soroll, a la gresca masculí i femení Persona que freqüenta els saraus o balls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sarbatana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sarbatana</title>

Etimologia: de l’àr. vg. zarbaṭâna, íd., àr. zabaṭâna, d’origen persa 1a font: 1462
    femení [ant: sarabatana]
    1. etnografia Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
    2. per extensió Petit canó de fusta utilitzat per la mainada per a llançar, bufant, tramussos, cigrons, petites pedres, etc.
  2. armament Peça d’artilleria primitiva (segles XV i XVI), anàloga a la bombarda.

■ sarbatana

femení ant sarabatana etnografia Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards per extensió Petit canó de fusta utilitzat per la mainada per a llançar, bufant, tramussos, cigrons, petites pedres, etc armament Peça d’artilleria primitiva segles XV i XVI, anàloga a la bombarda
Traducció