Es mostren 88940 resultats

■ saxífrag
| saxífraga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saxífrag</title>

  1. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del preparat emprat per a desfer les pedres de la bufeta (càlculs renals).
  2. femení botànica Gènere d’herbes generalment perennes, de la família de les saxifragàcies (Saxifraga sp), de fulles simples, flors agrupades i fruits capsulars, i que comprèn més de 300 espècies, algunes de les quals són plantes de jardí.

■ saxífrag
| saxífraga

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del preparat emprat per a desfer les pedres de la bufeta càlculs renals femení botànica Gènere d’herbes generalment perennes, de la família de les saxifragàcies Saxifraga sp , de fulles simples, flors agrupades i fruits capsulars, i que comprèn més de 300 espècies, algunes de les quals són plantes de jardí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saxifragàcies

■ saxifragàcies

femení botànica plural Família de rosals constituïda per plantes herbàcies perennes, de fulles alternes, flors pentàmeres i fruits capsulars, en follicle o en baia singular Planta de la família de les saxifragàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saxó
| saxona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saxó</title>

Homòfon: sacsó
  1. adjectiu i masculí i femení De Saxònia (regió d’Alemanya), dels saxons (poble) o del saxó (conjunt de parles).
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble germànic.
  3. masculí lingüística Conjunt de parles pertanyents al germànic occidental i originàriament en ús a les vores de l’Elba, des d’on es difongueren per l’Alemanya nord-occidental.
  4. genitiu saxó lingüística Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès, consistent a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ’s, al nom a què es refereix. Ex.: Peter’s son, ‘el fill d’en Pere’.

■ saxó
| saxona

adjectiu i masculí i femení De Saxònia regió d’Alemanya, dels saxons poble o del saxó conjunt de parles masculí i femení història Individu d’un antic poble germànic masculí lingüística Conjunt de parles pertanyents al germànic occidental i originàriament en ús a les vores de l’Elba, des d’on es difongueren per l’Alemanya nord-occidental genitiu saxó lingüística Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès, consistent a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ’ s , al nom a què es refereix Ex Peter’s son , ‘el fill d’en Pere’
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

saxo

saxo

música masculí Saxòfon masculí i femení Saxofonista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saxòfon

■ saxòfon

música masculí Instrument de vent de metall, de llengüeta batent, inventat per ASax masculí i femení Saxofonista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saxofon

■ saxofon

masculí i femení música Saxòfon
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saxofonista

■ saxofonista

masculí i femení música Músic que toca el saxòfon
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

saxonià
| saxoniana


<title type="display">saxonià</title>

Partició sil·làbica: sa_xo_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al saxonià.
  2. masculí Segon estatge del permià de l’Europa occidental.

saxonià
| saxoniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al saxonià masculí Segon estatge del permià de l’Europa occidental
Gran Diccionari de la llengua catalana

sb

sb

símbol metrologia stilb
Gran Diccionari de la llengua catalana

Sb

Sb

símbol química inorgànica antimoni