Es mostren 88939 resultats

■ sebollir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sebollir</title>

Homòfon: cebollí
Etimologia: del ll. *sepŭllīre, alteració del ll. cl. sepelīre, íd., per influx del seu participi sepultus i els substantius sepultura, sepulcrum 1a font: 1278
    verb transitiu
  1. Posar a la tomba un mort, enterrar-lo. Varen sebollir-lo l’1 de desembre passat.
  2. figuradament Soterrar, ficar quelcom en un lloc profund. Sebollir un tresor.

■ sebollir

verb transitiu Posar a la tomba un mort, enterrar-lo Varen sebollir-lo l’1 de desembre passat figuradament Soterrar, ficar quelcom en un lloc profund Sebollir un tresor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seborrea

■ seborrea

femení patologia Secreció excessiva de les glàndules sebàcies i sudorípares de la pell, acompanyat sovint d’hipertròfia glandular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seborreic
| seborreica

■ seborreic
| seborreica

patologia adjectiu De la natura de la seborrea masculí i femení Afectat de seborrea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

seborreide


<title type="display">seborreide</title>

Partició sil·làbica: se_bor_rei_de
femení patologia Dermatosi caracteritzada per elements pitiriàsics escatosos o esquamocrostosos, que apareix amb predilecció a les pells seborreiques.

seborreide

femení patologia Dermatosi caracteritzada per elements pitiriàsics escatosos o esquamocrostosos, que apareix amb predilecció a les pells seborreiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sec1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sec</title><lbl type="homograph">1</lbl>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia séc]

Pronúncia: sék
Homòfon: cec
Etimologia: de segar 1a font: s. XVII, Boades
    masculí
    1. Senyal que resta en una roba, un paper, etc., que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió.
    2. anatomia animal i patologia Senyal que resta a la pell quan ha estat sotmesa a un pessic.
  2. Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc., que l’ha estreta o hi ha fregat.
  3. sec de la cama anatomia animal canyella 1 1.



    4. Vegeu també:
    sec2
    sec3

■ sec1

masculí Senyal que resta en una roba, un paper, etc, que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió anatomia animal i patologia Senyal que resta a la pell quan ha estat sotmesa a un pessic Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc, que l’ha estreta o hi ha fregat sec de la cama anatomia animal canyella 1 1 Vegeu també sec 2 sec 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sec2

sec2

símbol matemàtiques secant 2 Vegeu també sec 3 sec 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sec3
| seca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sec</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Pronúncia: sɛ́k
Etimologia: del ll. sĭccus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Mancat d’humitat, d’aigua o de vapor d’aigua, sense suc. Un terreny sec. Fusta seca. Un arbre sec. Un torrent sec. Tenir la boca seca.
    2. a peu sec Sense mullar-se els peus en travessar un corrent d’aigua.
    3. dida seca Dona que té cura d’un infant sense alletar-lo.
    4. en sec Fora de l’aigua o d’un lloc humit.
    5. glaç sec química inorgànica Neu carbònica.
    6. ou sec alimentació, indústries alimentàries Massa d’ou i fècula dessecada i polvoritzada, emprada en pastisseria o per a obtenir lecitines i altres aplicacions industrials.
    7. paret seca construcció Paret feta amb pedra seca.
    8. pedra seca construcció Pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, de manera que formen una paret o altra construcció.
    9. pedregada seca meteorologia Pedregada de calamarsa sola, sense pluja.
    10. ulls secs Ulls sense llàgrimes.
  2. adjectiu Dit de la vaca, l’ovella, etc., a la qual s’ha retirat la llet.
  3. adjectiu Molt magre, escàs de carn o de greix; flac.
  4. adjectiu enologia Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc., preparats per a tenir un tast poc dolç.
  5. adjectiu figuradament
    1. Tot sol, sense acompanyament, sense adorns. Pa sec. Missa seca. Paret seca. Anar una barca a l’arbre sec. Lletra de pal sec.
    2. Sense res que n’atenuï la brusquedat, el rigor. Una resposta seca. Un to sec. Una tos seca.
    3. Sense res que n’augmenti el valor, l’amenitat, etc. Té unes maneres seques, brusques. Un estil sec.
    4. a seques (o a les seques) locució adverbial dialectal Sense altres detalls o particularitats.
    5. cor sec Cor mancat de sensibilitat.
    6. de seques i de verdes De tots colors.
    7. en sec Sobtosament. Va parar-se en sec.
  6. masculí Temps sec. Fer sec.
  7. femení Secada.
  8. femení Baix de roca, de sorra, a molt poca profunditat.
  9. femení col·loquialment La mort.
  10. femení plural alimentació, indústries alimentàries Mongetes seques. Seques amb botifarra.
  11. femení construcció naval
    1. Verga més baixa del pal de mitjana.
    2. Vela que va fermada a la verga més baixa del pal de mitjana.
  12. arbre sec masculí marina, marítim Arbre sense veles. Anar, córrer, a l’arbre sec. Estar a arbre sec.



    13. Vegeu també:
    sec2
    sec1

■ sec3
| seca

adjectiu Mancat d’humitat, d’aigua o de vapor d’aigua, sense suc Un terreny sec Fusta seca Un arbre sec Un torrent sec Tenir la boca seca a peu sec Sense mullar-se els peus en travessar un corrent d’aigua dida seca Dona que té cura d’un infant sense alletar-lo en sec Fora de l’aigua o d’un lloc humit glaç sec química inorgànica Neu carbònica ou sec alimentació, indústries alimentàries Massa d’ou i fècula dessecada i polvoritzada, emprada en pastisseria o per a obtenir lecitines i altres aplicacions industrials paret seca construcció Paret feta amb pedra seca pedra seca construcció Pedres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secà
| secana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secà</title>

Homòfon: sacar
Etimologia: de sec3 1a font: 1315
  1. adjectiu Que és sec per natura.
  2. agricultura
    1. adjectiu Que no és regat sinó amb l’aigua de pluja. Prat secà. Terra secana.
    2. masculí Terres de secà. Aquest any ha estat molt perjudicial, tant per al secà com per al regadiu.
  3. de secà agricultura
    1. Dit de les terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou.
    2. Dit de les plantes i de les fruites que es fan en terres de secà.
  4. de secà figuradament i col·loquialment D’ínfima categoria, de poca vàlua, de per riure. Un filòsof de secà.

■ secà
| secana

adjectiu Que és sec per natura agricultura adjectiu Que no és regat sinó amb l’aigua de pluja Prat secà Terra secana masculí Terres de secà Aquest any ha estat molt perjudicial, tant per al secà com per al regadiu de secà agricultura Dit de les terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou Dit de les plantes i de les fruites que es fan en terres de secà de secà figuradament i colloquialment D’ínfima categoria, de poca vàlua, de per riure Un filòsof de secà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seca

■ seca

femení numismàtica Casa o taller on és encunyada moneda Motlle de batre moneda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secada

■ secada

femení Temporada llarga de temps sec, sense pluja Sequedat del camp
Informació complementària
Traducció