Es mostren 88954 resultats

■ secessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secessió</title>

Partició sil·làbica: se_ces_si_ó
Homòfon: cessació
Etimologia: del ll. secessio, -ōnis, íd.
femení Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’un estat o nació, una part del seu poble o territori, per constituir-se nou estat independent o unir-se a un altre.

■ secessió

femení Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’un estat o nació, una part del seu poble o territori, per constituir-se nou estat independent o unir-se a un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secessionisme

■ secessionisme

masculí Moviment que propugna la secessió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secessionista

■ secessionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a la secessió masculí i femení Partidari de la secessió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

seco-


<title type="display">seco-</title>

química orgànica Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, especialment en el camp dels esteroides, per a indicar que un dels enllaços —les fites del qual s’han d’especificar— de l’estructura designada pel nom trivial el qual precedeix ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d’hidrogen.

seco-

química orgànica Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, especialment en el camp dels esteroides, per a indicar que un dels enllaços —les fites del qual s’han d’especificar— de l’estructura designada pel nom trivial el qual precedeix ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d’hidrogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

secodont
| secodonta


<title type="display">secodont</title>

adjectiu anatomia animal Dit de cadascuna de les molars o de les premolars presents en els carnívors caracteritzades pel fet que llurs corones són afilades i tallants.

secodont
| secodonta

adjectiu anatomia animal Dit de cadascuna de les molars o de les premolars presents en els carnívors caracteritzades pel fet que llurs corones són afilades i tallants
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secor

■ secor

femení Sequedat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secreció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secreció</title>

Partició sil·làbica: se_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. secretio, -ōnis ‘separació’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. fisiologia animal
    1. Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química. Secreció interna. Secreció externa.
    2. Producte secretat.
  2. fisiologia vegetal
    1. Elaboració d’un producte específic per activitat d’una glàndula.
    2. Producte del metabolisme dels vegetals, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals i que pot restar dins la cèl·lula que l’ha produït o fora d’ella i, fins i tot, del vegetal.
  3. petrografia Qualsevol material procedent de dissolucions que s’han dipositat per infiltració a les cavitats de les roques, com és el cas de les geodes.

■ secreció

femení fisiologia animal Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química Secreció interna Secreció externa Producte secretat fisiologia vegetal Elaboració d’un producte específic per activitat d’una glàndula Producte del metabolisme dels vegetals, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals i que pot restar dins la cèllula que l’ha produït o fora d’ella i, fins i tot, del vegetal petrografia Qualsevol material procedent de dissolucions que s’han dipositat per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secret
| secreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secret</title>

Etimologia: del ll. secretus, -a, -um ‘separat, reservat, secret’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. No revelat a la generalitat, reservat, confidencial, que el qui ho sap no ha de divulgar. Tenir secreta una cosa.
    2. Ocult, amagat. Una porta secreta.
    3. Que hom fa d’amagat o que actua sense ésser conegut dels altres. Votació secreta. Matrimoni secret. Policia secreta.
  2. masculí
    1. Allò ignorat de la generalitat, que el qui ho sap no ha de divulgar. Em confià un secret. Guardar un secret.
    2. Discreció absoluta. Jo et demano el secret: no ho diguis a ningú.
    3. en secret Secretament, d’una manera secreta. Dir alguna cosa a algú en secret.
    4. secret de confessió dret canònic Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.
    5. secret d’estat dret constitucional Secret inherent als afers polítics o diplomàtics, la revelació del qual per part d’un funcionari públic compromet la seguretat de l’estat.
    6. secret professional dret civil i dret processal Obligació d’un professional de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici llevat dels casos que preveu la llei.
    7. secret sumarial dret processal Secret encaminat a garantir tant l’administració de la justícia com la defensa dels interessos personals de les parts implicades en un sumari mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets.
  3. masculí
    1. Cosa no descoberta, no explicada; misteri. Els secrets de la natura.
    2. Mitjà amagat de produir certs efectes. Li va revelar el secret del seu èxit. El secret d’un mecanisme.
  4. masculí
    1. Lloc ocult, on no sap o no pot entrar sinó una o poques persones. Ningú no pot penetrar en el secret del seu cor.
    2. Amagatall practicat en certs mobles per guardar-hi coses de valor.
    3. música Part essencial de l’orgue, formada per grans caixes de fusta en la part inferior de les quals es rep l’aire a pressió.

■ secret
| secreta

adjectiu No revelat a la generalitat, reservat, confidencial, que el qui ho sap no ha de divulgar Tenir secreta una cosa Ocult, amagat Una porta secreta Que hom fa d’amagat o que actua sense ésser conegut dels altres Votació secreta Matrimoni secret Policia secreta masculí Allò ignorat de la generalitat, que el qui ho sap no ha de divulgar Em confià un secret Guardar un secret Discreció absoluta Jo et demano el secret no ho diguis a ningú en secret Secretament, d’una manera secreta Dir alguna cosa a algú en secret secret de confessió dret canònic Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secreta

■ secreta

femení Nom donat a certes funcions, perquisicions, etc, que hom fa secretament o davant un comptat nombre de persones Lloc escusat comuna litúrgia Oració sobre les ofrenes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretament

■ secretament

adverbi D’una manera secreta
Informació complementària
Traducció