Es mostren 88939 resultats

■ secretejar

■ secretejar

verb intransitiu Dir-se, dues o més persones, coses en secret Fa estona que secretegen en aquell racó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secreter

■ secreter

masculí mobiliari Moble compost que consta d’un tauler per a escriure i d’una sèrie de calaixos i departaments, alguns de secrets, per a guardar-hi papers, valors, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretina

■ secretina

femení bioquímica i fisiologia animal Hormona de natura polipeptídica, lliurada a la sang per la mucosa duodenal i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i bicarbonats secretina gàstrica Gastrina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretisme

■ secretisme

masculí Tendència a portar les coses en secret Uns polítics que practiquen el secretisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretor
| secretora

■ secretor
| secretora

adjectiu i masculí anatomia Dit de qualsevol teixit o òrgan que produeix alguna secreció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretori
| secretòria

■ secretori
| secretòria

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a la secreció anatomia Secretor, que secreta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secta</title>

Etimologia: del ll. secta ‘línia de conducta, manera de vida; partit; escola filosòfica; secta’, substantivació del participi ant. *sectus, -a, -um, de sequi ‘seguir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. religió Denominació que hom dona a les comunitats religioses minoritàries separades d’una confessió majoritària o d’una religió oficial establerta.
  2. sociologia Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents dels dominants de la societat on són incloses i respecte a la qual observen una actitud de rebuig o hostilitat més o menys manifesta.
  3. Societat secreta.

■ secta

femení religió Denominació que hom dona a les comunitats religioses minoritàries separades d’una confessió majoritària o d’una religió oficial establerta sociologia Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents dels dominants de la societat on són incloses i respecte a la qual observen una actitud de rebuig o hostilitat més o menys manifesta Societat secreta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sectari
| sectària

■ sectari
| sectària

adjectiu Relatiu o pertanyent a una secta o a una facció masculí i femení Sequaç intransigent, fanàtic, d’un partit, d’una opinió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sectarisme

■ sectarisme

masculí Qualitat de sectari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sèctil

■ sèctil

adjectiu mineralogia Dit del mineral que pot ésser tallat amb un ganivet El guix és sèctil