Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

secretant

<title type="display">secretant</title>

Etimologia: de secretar

adjectiu fisiologia animal Secretori.

■ secretar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretar</title>

Compareu: excretar
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. secretus, -a, -um, participi de secernĕre ‘separar’ 1a font: 1868, DLCo.

verb transitiu fisiologia Produir, un òrgan, una glàndula, etc., una secreció.

■ secretar

verb transitiu fisiologia Produir, un òrgan, una glàndula, etc, una secreció

■ secretari

| secretària

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretari</title>

Etimologia: del b. ll. secretarius, -a, -um, íd. 1a font: 1299

masculí i femení
1. Persona que està al servei d’algú per redactar-li la correspondència, transcriure per ella cartes, memòries, etc. És anomenat també secretari particular.
2. dret Persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents, escriure la correspondència, d’una corporació, oficina, assemblea, etc.
3. història Cadascun dels quatre funcionaris reials encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.
4. història Cadascun dels quatre funcionaris del Consell d’Aragó creat per Ferran II de Catalunya-Aragó, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya.
5. secretari d’administració local dret administratiu Funcionari d’un cos amb habilitació nacional, responsable de la secretaria d’un ajuntament o una diputació.
6. secretari d’estat dret administratiu Cap de l’òrgan superior d’un departament ministerial col·locat entre el ministre i el subsecretari.
7. secretari d’estat dret constitucional Ministre principal, en alguns estats americans, que fa les funcions de primer ministre i de vegades està encarregat dels afers exteriors o altres matèries.
8. secretari d’estat dret canònic Cardenal col·laborador immediat del papa.
9. secretari general ciències polítiques Cap d’alguns partits polítics.
10. secretari general dret administratiu Cap de l’òrgan superior d’un departament ministerial amb rang de subsecretari.
11. secretari general tècnic dret administratiu Cap de l’òrgan encarregat de la recollida de documentació i de realitzar estudis sobre les matèries pròpies del departament, així com de prestar assistència tècnica i administrativa al seu titular.
12. secretari judicial dret processal Funcionari encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
femení [en desús] Muller del secretari.
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels falconiformes de la família dels sagitàrids (Sagittarius serpentarius), de potes molt llargues i amb un llarg plomall erèctil darrere el cap.

■ secretari

| secretària

masculí i femení Persona que està al servei d’algú per redactar-li la correspondència, transcriure per ella cartes, memòries, etc És anomenat també secretari particular dret Persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents, escriure la correspondència, d’una corporació, oficina, assemblea, etc història Cadascun dels quatre funcionaris reials encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern història Cadascun dels quatre funcionaris del Consell d’Aragó creat…

■ secretaria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretaria</title>

Partició sil·làbica: se_cre_ta_ri_a
Etimologia: de secretari 1a font: 1335

femení

Ofici o càrrec de secretari o secretària.
Despatx, oficina, de secretari o secretària.
Conjunt dels secretaris d’un organisme, d’un despatx, d’una oficina.

■ secretaria

femení Ofici o càrrec de secretari o secretària Despatx, oficina, de secretari o secretària Conjunt dels secretaris d’un organisme, d’un despatx, d’una oficina

■ secretariat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretariat</title>

Partició sil·làbica: se_cre_ta_ri_at
Etimologia: de secretari

masculí

Secretaria.
Estudis referents a la funció de secretari o secretària d’oficines i despatxos.

■ secretariat

masculí Secretaria Estudis referents a la funció de secretari o secretària d’oficines i despatxos

■ secretejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretejar</title>

Etimologia: de secret 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb intransitiu Dir-se, dues o més persones, coses en secret. Fa estona que secretegen en aquell racó.

■ secretejar

verb intransitiu Dir-se, dues o més persones, coses en secret Fa estona que secretegen en aquell racó

■ secreter

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secreter</title>

Etimologia: del fr. secrétaire, íd.

masculí mobiliari Moble compost que consta d’un tauler per a escriure i d’una sèrie de calaixos i departaments, alguns de secrets, per a guardar-hi papers, valors, etc.

■ secreter

masculí mobiliari Moble compost que consta d’un tauler per a escriure i d’una sèrie de calaixos i departaments, alguns de secrets, per a guardar-hi papers, valors, etc

■ secretina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretina</title>

femení

bioquímica

fisiologia animal

Hormona de natura polipeptídica, lliurada a la sang per la mucosa duodenal i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i bicarbonats.
secretina gàstrica Gastrina.

■ secretina

femení bioquímica i fisiologia animal Hormona de natura polipeptídica, lliurada a la sang per la mucosa duodenal i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i bicarbonats secretina gàstrica Gastrina

■ secretisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretisme</title>

Etimologia: de secret

masculí Tendència a portar les coses en secret. Uns polítics que practiquen el secretisme.

■ secretisme

masculí Tendència a portar les coses en secret Uns polítics que practiquen el secretisme

■ secretor

| secretora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretor</title>

Etimologia: de secretar 1a font: 1868, DLCo.

adjectiu i masculí anatomia Dit de qualsevol teixit o òrgan que produeix alguna secreció.

■ secretor

| secretora

adjectiu i masculí anatomia Dit de qualsevol teixit o òrgan que produeix alguna secreció

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

secretant

■ secretar

■ secretari | secretària

■ secretari | secretària

■ secretaria

■ secretariat

■ secretejar

■ secreter

■ secretina

■ secretisme

■ secretor | secretora

■ secretor | secretora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ secretari

| secretària

■ secretari

| secretària

■ secretor

| secretora

■ secretor

| secretora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia