Es mostren 88940 resultats

sèctil

sèctil

sector


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sector</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sector, -ōris ‘el qui talla’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
  1. geometria
    1. Superfície limitada per un arc d’una corba i dues rectes.
    2. sector circular Part de cercle limitada per dos radis i l’arc comprès entre els seus extrems.
    3. sector esfèric Part de l’espai limitada per una superfície cònica que té el vèrtex en el centre d’una esfera i la superfície de l’esfera.
  2. per analogia
    1. Zona o espai en forma de sector circular. El sector d’esquerres a la cambra dels diputats.
    2. sector de tir Espai que pot batre el foc d’una arma en les dimensions horitzontal i vertical.
  3. figuradament
    1. Una part especial d’una col·lectivitat. Un sector del públic.
    2. Part, aspecte particular, d’un complex. Aquest quadre, l’has de contemplar per sectors.
    3. biogeografia Divisió fitogeogràfica inferior a la província o al domini.
    4. economia Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris. Sector primari, secundari i terciari.
    5. economia Conjunt d’empreses que tenen la mateixa activitat principal, encara que tinguin altres activitats secundàries. El sector de l’automòbil, el sector tèxtil.
    6. electrotècnia Cadascuna de les parts o zones interconnectades en què pot ésser dividida una xarxa de distribució d’energia elèctrica.
    7. ferrocarrils Cadascun dels trams de via protegits per un sistema de blocatge.
    8. informàtica Part d’una cinta o d’un disc, generalment prefixada per a cada tipus de perifèric, en la qual s’enregistra la informació estructuradament, per a facilitar l’accés.

sector

sectorial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sectorial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sec_to_ri_al
Etimologia: de sector
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un sector.
  2. economia Dit de l’anàlisi econòmica que estudia l’estructura productiva de l’economia a partir de la descripció de les diferents activitats econòmiques agregades per sectors.

sectorial

secuitenc
| secuitenca

secuitenc
| secuitenca

secular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secular</title>

Accessory
Etimologia: del ll. saecularis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
    1. Que s’esdevé un cop cada segle. Commemoració secular. Un any secular.
    2. jocs seculars història Antics jocs romans celebrats teòricament un cop cada segle.
  1. Que té una durada de més d’un segle. Una alzina secular.
    1. Relatiu o pertanyent al segle o a la secularitat; seglar, laic.
    2. dret canònic Dit del clergue o sacerdot que viu en el segle, en el món, per oposició a regular. Clergue secular.
    3. religió Mundà, terrenal, per oposició a espiritual.
    4. institut secular dret canònic Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món.

secular

secularisme


<title type="display">secularisme</title>

Accessory
Etimologia: de secular
Body
    masculí ètica
  1. Sistema moral que interpreta i ordena la vida d’acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu ni en la vida perdurable.
  2. per extensió Tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l’existència.

secularisme

Traducció

secularitat

secularitat

secularització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secularització</title>

Accessory
Partició sil·làbica: se_cu_la_rit_za_ci_ó
Etimologia: de secularitzar
Body
    femení
    1. Acció de secularitzar o de secularitzar-se;
    2. l’efecte.
  1. dret canònic
    1. Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament l’institut al qual pertany, amb la pèrdua de tots els drets i deures inherents a la seva professió.
    2. Indult concedit a un sacerdot o clergue per a viure com a laic amb la dispensa del celibat i de l’obligació de l’ofici diví.
  2. història Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat.
  3. religió i sociologia Pèrdua o minva que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna.
  4. teologia Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.

secularització

secularitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secularitzar</title>

Accessory
Etimologia: de secular 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer secular, tornar a la vida seglar allò que pertanyia a la institució eclesiàstica, a la vida religiosa. Secularitzar els béns eclesiàstics.
    2. Concedir la secularització a un clergue o a un religiós. El bisbat ha accedit a secularitzar-te.
  2. pronominal Obtenir un sacerdot o religiós la secularització, viure com a laic. El mossèn es va secularitzar l’any passat.

secularitzar

secularment

secularment

Traducció