Es mostren 88954 resultats

■ secularitat

■ secularitat

femení Qualitat o estat de secular Laïcisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secularització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secularització</title>

Partició sil·làbica: se_cu_la_rit_za_ci_ó
Etimologia: de secularitzar
    femení
    1. Acció de secularitzar o de secularitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic
    1. Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament l’institut al qual pertany, amb la pèrdua de tots els drets i deures inherents a la seva professió.
    2. Indult concedit a un sacerdot o clergue per a viure com a laic amb la dispensa del celibat i de l’obligació de l’ofici diví.
  3. història Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat.
  4. religió i sociologia Pèrdua o minva que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna.
  5. teologia Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.

■ secularització

femení Acció de secularitzar o de secularitzar-se l’efecte dret canònic Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament l’institut al qual pertany, amb la pèrdua de tots els drets i deures inherents a la seva professió Indult concedit a un sacerdot o clergue per a viure com a laic amb la dispensa del celibat i de l’obligació de l’ofici diví història Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat religió i sociologia Pèrdua o minva que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna teologia Cessió a l’estat d’activitats i serveis que…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secularitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secularitzar</title>

Etimologia: de secular 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer secular, tornar a la vida seglar allò que pertanyia a la institució eclesiàstica, a la vida religiosa. Secularitzar els béns eclesiàstics.
    2. Concedir la secularització a un clergue o a un religiós. El bisbat ha accedit a secularitzar-te.
  2. pronominal Obtenir un sacerdot o religiós la secularització, viure com a laic. El mossèn es va secularitzar l’any passat.

■ secularitzar

verb transitiu Fer secular, tornar a la vida seglar allò que pertanyia a la institució eclesiàstica, a la vida religiosa Secularitzar els béns eclesiàstics Concedir la secularització a un clergue o a un religiós El bisbat ha accedit a secularitzar-te pronominal Obtenir un sacerdot o religiós la secularització, viure com a laic El mossèn es va secularitzar l’any passat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secularment

■ secularment

adverbi D’una manera secular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secundar

■ secundar

verb transitiu Ajudar algú en l’acompliment d’una empresa, d’un afer, etc Jo et secundo compta amb el meu suport Quanta gent et secunda en aquesta iniciativa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secundari
| secundària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secundari</title>

Etimologia: del ll. secundarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que ve en segon lloc (oposat a primari). Ensenyament secundari. Sector secundari.
  2. adjectiu Que ve en segon lloc per la importància, accessori (contraposat a principal). Ferrocarrils secundaris. Les circumstàncies secundàries d’un fet.
  3. adjectiu i masculí electrotècnia Dit de l’enrotllament d’un transformador on és generada la força electromotriu que forneix la potència al circuit d’utilització.
  4. adjectiu i masculí estratigrafia Dit de l’era o eratema del mesozoic. Comprèn tres sistemes o períodes (de més antic a més modern): triàsic, juràssic i cretaci.
  5. adjectiu química orgànica
    1. Dit dels àtoms de carboni saturats que, en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni, es troben units exclusivament a dos àtoms de carboni.
    2. per extensió Dit d’alguns grups funcionals, com l’hidroxil, quan es troben units a un carboni secundari.
    3. Dit del tipus d’amina en què existeix un grup —NH— unit a dues cadenes carbonades o bé a una de cíclica.
  6. adjectiu lingüística
    1. derivat secundari Derivat format d’un mot ja existent. Ex.: generos-itat.
    2. grup secundari En lingüística romànica, grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia. Ex.: OCULUM > oc’lum.
  7. femení rellotgeria Busca que, en alguns rellotges, assenyala els segons.

■ secundari
| secundària

adjectiu Que ve en segon lloc oposat a primari Ensenyament secundari Sector secundari adjectiu Que ve en segon lloc per la importància, accessori contraposat a principal Ferrocarrils secundaris Les circumstàncies secundàries d’un fet adjectiu i masculí electrotècnia Dit de l’enrotllament d’un transformador on és generada la força electromotriu que forneix la potència al circuit d’utilització adjectiu i masculí estratigrafia Dit de l’era o eratema del mesozoic Comprèn tres sistemes o períodes de més antic a més modern triàsic, juràssic i cretaci adjectiu química orgànica Dit dels àtoms de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secundàriament

■ secundàriament

adverbi D’una manera secundària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secundina

■ secundina

femení botànica Tegument intern del primordi seminal plural obstetrícia Conjunt format per la placenta i les membranes del fetus expellides en el part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secundogènit
| secundogènita

■ secundogènit
| secundogènita

adjectiu Relatiu o pertanyent als secundogènits masculí i femení Fill segon
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ securiforme

■ securiforme

adjectiu Que té forma de destral o de triangle invertit