Es mostren 88940 resultats

sedimentològic
| sedimentològica

sedimentològic
| sedimentològica

Traducció

sedimentós
| sedimentosa

sedimentós
| sedimentosa

sedós
| sedosa

sedós
| sedosa

seducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seducció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: se_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. seductio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de seduir;
    2. l’efecte.
    1. Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo.
    2. dret penal Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals
  1. Força o capacitat de seduir. Té una seducció irresistible.
  2. Allò que sedueix. Les seduccions del món.

seducció

seductor
| seductora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seductor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ecl. seductor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu
    1. Que sedueix.
    2. Que plau i atreu per la seva bellesa, gràcia, etc. Una dona seductora.
  2. adjectiu figuradament Que entusiasma, que encoratja. Una teoria seductora.
  3. masculí i femení Persona que sedueix o que ha seduït algú.

seductor
| seductora

seduïble

seduïble

seduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seduir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: se_du_ir
Etimologia: del ll. seducĕre, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    verb transitiu
  1. Induir algú a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. No us deixeu seduir per les seves promeses.
    1. Atreure algú per la seva bellesa, per la seva gràcia. Els teus ulls em sedueixen.
    2. figuradament L’esperança d’enriquir-se el va seduir.
  2. especialment Induir (algú) a mantenir relacions sexuals. Seduir una noia, un home.

seduir

seent

seent

sefardita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sefardita</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sefardites.
  2. masculí i femení història
    1. Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.
    2. per extensió Individu d’altres grups jueus que, sense ésser originaris de Sefarad, en segueixen el ritu litúrgic i en mantenen la pronunciació especial de l’hebreu.

sefardita

sefe


<title type="display">sefe</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sefes.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble preromà que ocupava la regió nord-oriental de la península Ibèrica.

sefe