Es mostren 88939 resultats

■ sedimentós
| sedimentosa

■ sedimentós
| sedimentosa

adjectiu Sedimentari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedós
| sedosa

■ sedós
| sedosa

adjectiu Sedenc, semblant a la seda Dit d’una superfície coberta de pèls fins i brillants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seducció</title>

Partició sil·làbica: se_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. seductio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de seduir;
    2. l’efecte.
    1. Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo.
    2. dret penal Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals
  3. Força o capacitat de seduir. Té una seducció irresistible.
  4. Allò que sedueix. Les seduccions del món.

■ seducció

femení Acció de seduir l’efecte Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo dret penal Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals Força o capacitat de seduir Té una seducció irresistible Allò que sedueix Les seduccions del món
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seductor
| seductora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seductor</title>

Etimologia: del ll. ecl. seductor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que sedueix.
    2. Que plau i atreu per la seva bellesa, gràcia, etc. Una dona seductora.
  2. adjectiu figuradament Que entusiasma, que encoratja. Una teoria seductora.
  3. masculí i femení Persona que sedueix o que ha seduït algú.

■ seductor
| seductora

adjectiu Que sedueix Que plau i atreu per la seva bellesa, gràcia, etc Una dona seductora adjectiu figuradament Que entusiasma, que encoratja Una teoria seductora masculí i femení Persona que sedueix o que ha seduït algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seduïble

■ seduïble

adjectiu Susceptible d’ésser seduït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seduir</title>

Partició sil·làbica: se_du_ir
Etimologia: del ll. seducĕre, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. Induir algú a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. No us deixeu seduir per les seves promeses.
    1. Atreure algú per la seva bellesa, per la seva gràcia. Els teus ulls em sedueixen.
    2. figuradament L’esperança d’enriquir-se el va seduir.
  3. especialment Induir (algú) a mantenir relacions sexuals. Seduir una noia, un home.

■ seduir

verb transitiu Induir algú a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc No us deixeu seduir per les seves promeses Atreure algú per la seva bellesa, per la seva gràcia Els teus ulls em sedueixen figuradament L’esperança d’enriquir-se el va seduir especialment Induir algú a mantenir relacions sexuals Seduir una noia, un home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seent

■ seent

adjectiu dret civil Dit dels béns immobles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sefardita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sefardita</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sefardites.
  2. masculí i femení història
    1. Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.
    2. per extensió Individu d’altres grups jueus que, sense ésser originaris de Sefarad, en segueixen el ritu litúrgic i en mantenen la pronunciació especial de l’hebreu.

■ sefardita

adjectiu Relatiu o pertanyent als sefardites masculí i femení història Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica Sefarad i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492 per extensió Individu d’altres grups jueus que, sense ésser originaris de Sefarad, en segueixen el ritu litúrgic i en mantenen la pronunciació especial de l’hebreu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sefe


<title type="display">sefe</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sefes.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble preromà que ocupava la regió nord-oriental de la península Ibèrica.

sefe

adjectiu Relatiu o pertanyent als sefes masculí i femení història Individu d’un poble preromà que ocupava la regió nord-oriental de la península Ibèrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

seg.

seg.

abreviatura següent