Es mostren 88954 resultats

■ sedimentívor
| sedimentívora

■ sedimentívor
| sedimentívora

adjectiu biologia Dit del micròfag que es nodreix de terra en la qual, a més de minerals i materials no digeribles, hi ha organismes vius, detritus assimilables i porcions d’organismes morts o excrements assimilats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimento-

■ sedimento-

Forma prefixada del mot llatí sedimentum , que significa ‘sediment’ Ex sedimentologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

sedimentòleg
| sedimentòloga

sedimentòleg
| sedimentòloga

masculí i femení Persona versada en sedimentologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sedimentologia</title>

Partició sil·làbica: se_di_men_to_lo_gi_a
Etimologia: de sedimento- i -logia
    femení estratigrafia
  1. Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
  2. Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc., per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.

■ sedimentologia

femení estratigrafia Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc, per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentològic
| sedimentològica

■ sedimentològic
| sedimentològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la sedimentologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentós
| sedimentosa

■ sedimentós
| sedimentosa

adjectiu Sedimentari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedós
| sedosa

■ sedós
| sedosa

adjectiu Sedenc, semblant a la seda Dit d’una superfície coberta de pèls fins i brillants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seducció</title>

Partició sil·làbica: se_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. seductio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de seduir;
    2. l’efecte.
    1. Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo.
    2. dret penal Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals
  3. Força o capacitat de seduir. Té una seducció irresistible.
  4. Allò que sedueix. Les seduccions del món.

■ seducció

femení Acció de seduir l’efecte Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo dret penal Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals Força o capacitat de seduir Té una seducció irresistible Allò que sedueix Les seduccions del món
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seductor
| seductora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seductor</title>

Etimologia: del ll. ecl. seductor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que sedueix.
    2. Que plau i atreu per la seva bellesa, gràcia, etc. Una dona seductora.
  2. adjectiu figuradament Que entusiasma, que encoratja. Una teoria seductora.
  3. masculí i femení Persona que sedueix o que ha seduït algú.

■ seductor
| seductora

adjectiu Que sedueix Que plau i atreu per la seva bellesa, gràcia, etc Una dona seductora adjectiu figuradament Que entusiasma, que encoratja Una teoria seductora masculí i femení Persona que sedueix o que ha seduït algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seduïble

■ seduïble

adjectiu Susceptible d’ésser seduït
Traducció