Es mostren 88940 resultats

■ segregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segregar</title>

Etimologia: del ll. segregare ‘separar del ramat; apartar, isolar’, der. de grex, gregis ‘aplec d’animals d’una mateixa espècie; ramat’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Separar alguna cosa, algun element, d’una mescla, d’un tot. El mariscal segregà dos batallons del seu exèrcit per a protegir la ciutat.
    2. pronominal Separar-se determinats elements d’una mescla, d’un tot. Diverses colònies se segregaren de l’imperi.
    3. transitiu sociologia i ciències polítiques Separar de la massa del país grups ètnics, religiosos, etc., diferenciats aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable, respecte a la que és aplicada als altres ciutadans.
  2. transitiu fisiologia Secretar.

■ segregar

verb transitiu Separar alguna cosa, algun element, d’una mescla, d’un tot El mariscal segregà dos batallons del seu exèrcit per a protegir la ciutat pronominal Separar-se determinats elements d’una mescla, d’un tot Diverses colònies se segregaren de l’imperi transitiu sociologia i ciències polítiques Separar de la massa del país grups ètnics, religiosos, etc, diferenciats aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable, respecte a la que és aplicada als altres ciutadans transitiu fisiologia Secretar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segregatiu
| segregativa

■ segregatiu
| segregativa

adjectiu Que té la virtut de segregar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segrest


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segrest</title>

Etimologia: de segrestar
    masculí
    1. Acció de segrestar;
    2. l’efecte.
  2. La cosa segrestada.
  3. dret processal Suspensió de la facultat de lliure disposició d’un propietari sobre alguns dels seus béns, que hom reté en dipòsit, com a garantia de la seva solvència en cas d’un procés.
  4. dret penal Delicte comès pel qui deté o reté una o més persones per obtenir una quantitat en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus polític.
  5. patologia Part morta d’un teixit, especialment ossi, que resta enclavada en el teixit sa i més o menys separada d’aquest pel procés d’inflamació eliminatòria.

■ segrest

masculí Acció de segrestar l’efecte La cosa segrestada dret processal Suspensió de la facultat de lliure disposició d’un propietari sobre alguns dels seus béns, que hom reté en dipòsit, com a garantia de la seva solvència en cas d’un procés dret penal Delicte comès pel qui deté o reté una o més persones per obtenir una quantitat en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus polític patologia Part morta d’un teixit, especialment ossi, que resta enclavada en el teixit sa i més o menys separada d’aquest pel procés d’inflamació eliminatòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segrestador
| segrestadora

■ segrestador
| segrestadora

adjectiu i masculí i femení Que segresta masculí dret canònic Administrador dels béns d’un monestir, designat per l’autoritat eclesiàstica, durant la vacant del càrrec d’abat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segrestant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segrestant</title>

Etimologia: del ll. sequestrans, -ntis, participi pres. de sequestrare ‘segrestar’
    adjectiu i masculí
  1. química Dit de la substància que és emprada com a antiincrustant a causa de la seva capacitat d’impedir la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques.
  2. reactiu segrestant química analítica i química orgànica Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.

■ segrestant

adjectiu i masculí química Dit de la substància que és emprada com a antiincrustant a causa de la seva capacitat d’impedir la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques reactiu segrestant química analítica i química orgànica Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàllics, segrestant-los de l’entorn que els contenia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segrestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segrestar</title>

Etimologia: del ll. sequestrare ‘confiar en dipòsit; separar, allunyar’, der. de sequester ‘mitjancer, dipositari’, i aquest, de sequi ‘seguir’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Dipositar el jutge una cosa en poder d’un tercer fins que hom haurà decidit a qui ha de pertànyer. La jutgessa segrestà el béns de l’acusat.
  2. Raptar una o més persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat. Un grup terrorista ha segrestat la presidenta.
  3. Recollir, l’autoritat judicial o administrativa, una publicació que hom preveu que pot ésser delictiva. La policia està segrestant el butlletí d’aquest grup anarquista.

■ segrestar

verb transitiu Dipositar el jutge una cosa en poder d’un tercer fins que hom haurà decidit a qui ha de pertànyer La jutgessa segrestà el béns de l’acusat Raptar una o més persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat Un grup terrorista ha segrestat la presidenta Recollir, l’autoritat judicial o administrativa, una publicació que hom preveu que pot ésser delictiva La policia està segrestant el butlletí d’aquest grup anarquista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segrià
| segriana

■ segrià
| segriana

adjectiu Relatiu o pertanyent al riu Segre o a les terres que banya Els regadius segrians
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segrianenc
| segrianenca

■ segrianenc
| segrianenca

adjectiu i masculí i femení Del Segrià Catalunya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seguda

■ seguda

femení Acció de romandre assegudes diverses persones alhora en un lloc insòlit o de pas, per tal de cridar l’atenció del públic sobre alguna cosa i, generalment, en senyal de protesta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sèguel

■ sèguel

masculí dialectal botànica Sègol