Es mostren 88939 resultats

■ segurament

■ segurament

adverbi Amb seguretat, certament colloquialment Probablement
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segurança

■ segurança

femení Seguretat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seguretat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seguretat</title>

Etimologia: del ll. secūrĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1271
    femení
    1. Qualitat de segur. La seguretat pública. Creus que vindrà? En tinc la seguretat.
    2. de seguretat tecnologia Dit del mecanisme, del dispositiu, etc., que és segur en el seu funcionament o que serveix per a evitar un perill, de la peça, de l’objecte, etc., que és fet a prova de ruptura o l’ús del qual no representa cap perill, etc. Vàlvula de seguretat. Llàntia de seguretat. Llumí de seguretat.
  2. antigament Assegurança.
  3. dret penal
    1. delicte contra la seguretat de les persones En el codi vigent a l’estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el deure d’auxili, entre els quals sobresurten l’abandó de família, l’abandó d’infant i l’omissió de socors.
    2. delictes contra la seguretat de l’estat En el codi vigent a l’estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.
  4. seguretat social assegurances Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
  5. seguretat informàtica informàtica i sociologia Ciberseguretat.

■ seguretat

femení Qualitat de segur La seguretat pública Creus que vindrà En tinc la seguretat de seguretat tecnologia Dit del mecanisme, del dispositiu, etc, que és segur en el seu funcionament o que serveix per a evitar un perill, de la peça, de l’objecte, etc, que és fet a prova de ruptura o l’ús del qual no representa cap perill, etc Vàlvula de seguretat Llàntia de seguretat Llumí de seguretat antigament Assegurança dret penal delicte contra la seguretat de les persones En el codi vigent a l’estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el deure d’auxili, entre els quals sobresurten l’abandó de família…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seiedora

■ seiedora

femení indústria tèxtil Post de fusta on seu el teixidor en el teler de mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seient</title>

Partició sil·làbica: se_ient
Etimologia: de seure 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. Lloc on hom seu. Un bagul ens va servir de seient.
  2. Moble destinat a seure-hi. No vam trobar ni un seient buit, al tramvia. Una llotja amb sis seients.
  3. Part d’un seient, d’una sella, etc., sobre la qual hom seu.
  4. seient projectable aeronàutica Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.

■ seient

masculí Lloc on hom seu Un bagul ens va servir de seient Moble destinat a seure-hi No vam trobar ni un seient buit, al tramvia Una llotja amb sis seients Part d’un seient, d’una sella, etc, sobre la qual hom seu seient projectable aeronàutica Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seitó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seitó</title>

Partició sil·làbica: sei_tó
Etimologia: d’origen incert, segurament del mateix que l’àr. marroquí šaṭûn ‘anxova’ o de l’adj. àr. zäitûni ‘de color d’oliva’; o potser es tracta d’una forma mossàrab del ll. sagĭtta ‘sageta’, per la semblança de forma 1a font: s. XIV
    masculí
  1. ictiologia Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels engràulids (Engraulis encrasicolus), que té el dors blavós, els flancs argentats, el musell prominent, que hom pesca en grans quantitats per consumir-lo fresc o sovint salat.
  2. alimentació, indústries alimentàries anxova 1.

■ seitó

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels engràulids Engraulis encrasicolus , que té el dors blavós, els flancs argentats, el musell prominent, que hom pesca en grans quantitats per consumir-lo fresc o sovint salat alimentació, indústries alimentàries anxova 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seitonera

■ seitonera

femení pesca Ormeig de pesca, emprat per a capturar seitó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seixa</title>

Partició sil·làbica: sei_xa
Etimologia: del fr. suís seiche, íd., que indica l’oscil·lació del llac de Ginebra
femení geomorfologia Oscil·lació periòdica del nivell d’un llac o d’una mar en un entrant de la costa, golf, badia, etc.

■ seixa

femení geomorfologia Oscillació periòdica del nivell d’un llac o d’una mar en un entrant de la costa, golf, badia, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seixanta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seixanta</title>

Partició sil·làbica: sei_xan_ta
Etimologia: del ll. vg. sexanta, contracció del ll. sexagĭnta, íd. (cf. quaranta) 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu Sis vegades deu, cinquanta-nou més un. Una hora té seixanta minuts.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa seixanta; seixantè.
  3. masculí El nombre seixanta, 60. Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són: seixanta-un, seixanta-una, 61; seixanta-dos, seixanta-dues, 62; seixanta-tres, 63; seixanta-quatre, 64; seixanta-cinc, 65; seixanta-sis, 66; seixanta-set, 67; seixanta-vuit, 68; seixanta-nou, 69. Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc. El quilòmetre seixanta-u.
  4. ésser (o semblar) can seixanta col·loquialment Un lloc on tothom fa el que vol, on no hi ha autoritat ni ordre establert.

■ seixanta

adjectiu Sis vegades deu, cinquanta-nou més un Una hora té seixanta minuts adjectiu i masculí i femení Que fa seixanta seixantè masculí El nombre seixanta, 60 Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són seixanta-un, seixanta-una , 61 seixanta-dos, seixanta-dues , 62 seixanta-tres , 63 seixanta-quatre , 64 seixanta-cinc , 65 seixanta-sis , 66 seixanta-set , 67 seixanta-vuit , 68 seixanta-nou , 69 Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u , seixanta-dos , seixanta-tres , etc El quilòmetre seixanta-u ésser o semblar can seixanta colloquialment Un lloc on tothom fa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seixanta-nou

■ seixanta-nou

masculí Nom amb què és conegut l’acte sexual consistent en l’estimulació recíproca dels genitals de cadascun dels dos amants per la boca de l’altre
Traducció