Es mostren 88954 resultats

sense


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sense</title>

Accessory
Etimologia: variant de sens, per un fenomen de fonètica sintàctica (sens enteniment) i falsa interpretació sil·làbica (sense’nteniment) 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    preposició
    1. [amb complement nominal o pronominal] Amb exclusió de, mancat de, privat de. Una carta correcta, sense cap falta. Un pobre nen sense pare ni mare. Un càntir sense nansa.
    2. el·lípticament Vols el cafè amb sucre o sense?
    3. no sense Amb molt de. El salvà del foc no sense un perill greu.
    1. [amb complement verbal] No fent el que indica el verb. Ha entrat sense trucar.
    2. sense que Encara que no. Ja ho sabrem fer sense que tu ens ajudis.

sense

sensefeina

sensefeina

sensellar


<title type="display">sensellar</title>

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia sense llar]
Body
masculí i femení invariable Persona que no disposa d’un habitatge amb les mínimes condicions que permeten de viure amb dignitat. Els últims anys ha augmentat el nombre dels sensellar.

sensellar

sensesostre


<title type="display">sensesostre</title>

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia sense sostre]
Body
masculí i femení invariable Sensellar que viu al carrer en una situació d’exclusió social.

sensesostre

sensibilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sensibilitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sensibilĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
  1. Qualitat de sensible.
  2. fisiologia animal i psiquiatria
    1. Facultat de sentir, capacitat de percebre pels sentits, mitjançant la sensació.
    2. Àmbit del coneixement determinat per l’activitat sensible o sensorial.
    3. usat absolutament Facilitat a deixar-se emportar per sentiments de compassió, de tendresa. Era un noi d’una sensibilitat exagerada, quasi morbosa.
  3. explosius Grau de reacció i d’explosió d’un explosiu per efecte de l’excitació causada per un xoc, per fregament, per un augment de temperatura, etc.
  4. fotografia Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
  5. química analítica Quantitat mínima de substància que dona resultat positiu en una reacció d’identificació.
  6. tecnologia Qualitat d’un mecanisme, d’un dispositiu, etc., d’ésser accionat per una magnitud més o menys gran de l’agent d’accionament.
  7. sensibilitat d’un aparell de mesura metrologia Mínima variació que pot ésser apreciada en la indicació sobre l’escala de lectura de l’aparell per unitat de magnitud mesurada, que l’ha provocada.

sensibilitat

sensibilitzable

sensibilitzable

Traducció

sensibilització

sensibilització

sensibilitzador
| sensibilitzadora

sensibilitzador
| sensibilitzadora

sensibilitzar

sensibilitzar

sensible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sensible</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sensibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
    1. fisiologia animal i psicologia Capaç d’ésser percebut pels sentits. El món sensible. Un canvi tan lleu no és sensible.
    2. figuradament Que hom pot observar, que no passa desapercebut. Això ja és una millora sensible.
    3. figuradament Que és de doldre, digne d’ésser lamentat. Ha estat una pèrdua molt sensible.
    4. nota sensible (o simplement sensible) música Dit del setè grau de l’escala a causa de la seva tendència a ascendir cap a la tònica.
    1. fisiologia animal i psicologia Dotat de sensibilitat. Els animals són éssers sensibles. Un cavall molt sensible a l’esperó.
    2. psicologia Que fàcilment es deixa dur pels sentiments. És massa sensible als elogis. Té un cor sensible.
    3. figuradament Que es modifica segons els agents o les influències exteriors. Una placa fotogràfica molt sensible.

sensible