Es mostren 88939 resultats

■ sentidament

■ sentidament

adverbi Amb sentiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentiment</title>

Etimologia: del b. ll. sentimentum ‘opinió, sentiment’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. filosofia i psicologia
    1. Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat. El dolor, el goig i altres sentiments.
    2. Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció. Sentiment d’orgull, d’alegria.
    3. Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia. Sentiments de tendresa, d’enveja, d’odi.
    4. Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, intuïció, consciència. Tinc un clar sentiment de la meva llibertat.
    5. Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d’ordre tant intel·lectual com moral o afectiu. No en té prou de comunicar-nos fets, ens expressa el sentiment que en té, la seva pròpia persona.
  2. Estat de l’ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Amb quin sentiment plorava! T’acompanyo en el sentiment.
  3. Manera d’apreciar o de sentir. No havies de manifestar-li els teus sentiments.
  4. fisiologia animal Sensació.

■ sentiment

masculí filosofia i psicologia Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat El dolor, el goig i altres sentiments Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció Sentiment d’orgull, d’alegria Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia Sentiments de tendresa, d’enveja, d’odi Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment pressentiment, intuïció, consciència Tinc un clar sentiment de la meva llibertat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentimental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentimental</title>

Etimologia: de l’angl. sentimental, der. de sentiment, manlleu del fr. ant. sentement, creat per Laurence Sterne (1713-1768) 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent al sentiment.
  2. adjectiu En què predomina l’expressió dels sentiments o la intenció de provocar-los. Música sentimental. Novel·la sentimental.
  3. adjectiu i masculí i femení Que es lliura amb exageració o amb afectació als sentiments, a la tendresa. Ets un sentimental. Fa el sentimental.

■ sentimental

adjectiu filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent al sentiment adjectiu En què predomina l’expressió dels sentiments o la intenció de provocar-los Música sentimental Novella sentimental adjectiu i masculí i femení Que es lliura amb exageració o amb afectació als sentiments, a la tendresa Ets un sentimental Fa el sentimental
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentimentalisme

■ sentimentalisme

masculí Qualitat de sentimental filosofia Corrent filosòfic que, en oposició a l’intellectualisme i, ensems, al voluntarisme, fonamenta la moral, la religió, etc, en el sentiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentimentalitat

■ sentimentalitat

femení Qualitat de sentimental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentimentalment

■ sentimentalment

adverbi D’una manera sentimental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentina</title>

Etimologia: del ll. sentina, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. construcció naval Part inferior d’una embarcació, al fons del buc, on s’acumula l’aigua procedent de la neteja de les bodegues o que entra pels costats, per les cobertes, etc., i que n’és extreta amb bombes.
  2. per extensió Lloc ple d’immundícies.
  3. figuradament Aquell lloc era una sentina de tots els vicis.

■ sentina

femení construcció naval Part inferior d’una embarcació, al fons del buc, on s’acumula l’aigua procedent de la neteja de les bodegues o que entra pels costats, per les cobertes, etc, i que n’és extreta amb bombes per extensió Lloc ple d’immundícies figuradament Aquell lloc era una sentina de tots els vicis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentinella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentinella</title>

Etimologia: de l’it. sentinella, íd., der. de sentire ‘sentir, estar atent’ 1a font: 1575, DPou.
  1. ciències militars
    1. femení Servei de vigilància i defensa dut a terme per un soldat. Fer la sentinella.
    2. masculí i femení Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa. Posar un sentinella a la porta. Fer de sentinella en un lloc avançat.
  2. masculí indústria tèxtil Caixa on hi ha el mecanisme del pot giratori de la carda, en el qual és col·locat el bot.

■ sentinella

ciències militars femení Servei de vigilància i defensa dut a terme per un soldat Fer la sentinella masculí i femení Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa Posar un sentinella a la porta Fer de sentinella en un lloc avançat masculí indústria tèxtil Caixa on hi ha el mecanisme del pot giratori de la carda, en el qual és collocat el bot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentiner
| sentinera

■ sentiner
| sentinera

masculí i femení nàutica Encarregat de la sentina pesca Mariner que, en els llaguts, estiba la xarxa i desempesca el peix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentir</title>

Compareu: l’acc. 1 5 amb escoltar 1
Etimologia: del ll. sĕntīre ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Sentir una olor, un sabor, un soroll. Sentir fred, calor. Sentir un doloret al braç.
    2. usat absolutament Els animals viuen i senten.
    3. sentir a dir (alguna cosa) Saber allò que la gent en diu, comenta, etc. He sentit a dir que s’apujaran els lloguers.
    4. sentir a parlar (d’alguna cosa) Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment. No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera.
    5. transitiu especialment Percebre per mitjà de l’orella; oir. Sentir xiular el vent. Anar a sentir un sermó.
    6. sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda. No hi sento sinó d’una orella.
  2. transitiu Tenir la sensació de quelcom. Ell sentia clarament que allí no era benvingut.
  3. transitiu Experimentar una impressió de dolor o de plaer espiritual. Sentia una gran tristesa, una gran alegria.
  4. transitiu Lamentar un esdeveniment trist, dolorós, etc. Sentir molt la mort d’un amic estimat. Sento molt haver-vos de comunicar aquesta notícia.
  5. pronominal
    1. Tenir consciència del propi estat. Sentir-se malalt.
    2. Tenir el sentiment d’alguna cosa, experimentar-ne en si mateix les conseqüències, ésser-ne dolorosament afectat. D’aquell refús, ella se’n va sentir molt. Algun dia us en sentireu, d’aquestes dilapidacions.

■ sentir

verb transitiu Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista Sentir una olor, un sabor, un soroll Sentir fred, calor Sentir un doloret al braç usat absolutament Els animals viuen i senten sentir a dir alguna cosa Saber allò que la gent en diu, comenta, etc He sentit a dir que s’apujaran els lloguers sentir a parlar d’alguna cosa Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera transitiu especialment Percebre per mitjà de l’orella oir Sentir xiular el vent Anar a sentir un sermó sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda No…
Informació complementària
Traducció