Es mostren 88954 resultats

sensoriometria


<title type="display">sensoriometria</title>

Partició sil·làbica: sen_so_ri_o_me_tri_a
Etimologia: de sensori i -metria
femení psicologia i fisiologia Branca de la psicofisiologia que estudia les variables de la sensació en funció de les de l’estímul i amb relació a uns determinats llindars i llindars diferencials.

sensoriometria

femení psicologia i fisiologia Branca de la psicofisiologia que estudia les variables de la sensació en funció de les de l’estímul i amb relació a uns determinats llindars i llindars diferencials
Gran Diccionari de la llengua catalana

sensoriomotor
| sensoriomotriu [o sensoriomotora]


<title type="display">sensoriomotor</title>

Partició sil·làbica: sen_so_ri_o_mo_tor
    adjectiu fisiologia animal
  1. Que és sensorial i motor alhora. Amnèsia sensoriomotriu.
  2. Dit del nervi mixt que té fibril·les sensitives i motrius.

sensoriomotor
| sensoriomotriu [o sensoriomotora]

adjectiu fisiologia animal Que és sensorial i motor alhora Amnèsia sensoriomotriu Dit del nervi mixt que té fibrilles sensitives i motrius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sensual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sensual</title>

Partició sil·làbica: sen_su_al
Homòfon: censual
Compareu: sexual
Etimologia: del ll. td. sensualis, íd., der. de sensus ‘sentit’ 1a font: s. XIV, Llull
    fisiologia animal
  1. adjectiu Sensitiu.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals.
  3. adjectiu i masculí i femení Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer carnal.

■ sensual

fisiologia animal adjectiu Sensitiu adjectiu Relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals adjectiu i masculí i femení Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer carnal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sensualisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sensualisme</title>

Partició sil·làbica: sen_su_a_lis_me
Etimologia: de sensual 1a font: c. 1905
    masculí
    1. fisiologia animal i psicologia Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la sexualitat.
    2. art Tendència a donar preponderància als elements sensuals com a element de bellesa en una obra d’art.
  2. filosofia i psicologia Modalitat de l’empirisme segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits i es redueixen en darrer terme a les sensacions.

■ sensualisme

masculí fisiologia animal i psicologia Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la sexualitat art Tendència a donar preponderància als elements sensuals com a element de bellesa en una obra d’art filosofia i psicologia Modalitat de l’empirisme segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits i es redueixen en darrer terme a les sensacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sensualista

■ sensualista

filosofia i psicologia adjectiu Relatiu o pertanyent al sensualisme masculí i femení Seguidor del sensualisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sensualitat

■ sensualitat

femení fisiologia animal i psicologia Qualitat de sensual Sensualisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sensualment

■ sensualment

adverbi D’una manera sensual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentència</title>

Partició sil·làbica: sen_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. sententia ‘parer; consell; vot’, der. de sentire ‘opinar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica.
    2. Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.
  2. dret processal Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dona acabament al procés o judici.
  3. gramàtica Oració independent.
  4. informàtica Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.

■ sentència

femení Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima dret processal Decisió d’un òrgan judicial jutge o tribunal que dona acabament al procés o judici gramàtica Oració independent informàtica Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentenciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentenciar</title>

Partició sil·làbica: sen_ten_ci_ar
Etimologia: del b. ll. sententiare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Dictar una sentència, declarar per sentència. El rei va sentenciar que no n’eren dignes.
    2. usat absolutament Han sentenciat a favor d’ell.
  2. dret Prescriure el càstig; condemnar. Fou sentenciat a mort.

■ sentenciar

verb transitiu Dictar una sentència, declarar per sentència El rei va sentenciar que no n’eren dignes usat absolutament Han sentenciat a favor d’ell dret Prescriure el càstig condemnar Fou sentenciat a mort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentenciari

■ sentenciari

masculí Llibre o collecció de màximes o sentències
Traducció