Es mostren 88940 resultats

■ sentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentir</title>

Compareu: l’acc. 1 5 amb escoltar 1
Etimologia: del ll. sĕntīre ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Sentir una olor, un sabor, un soroll. Sentir fred, calor. Sentir un doloret al braç.
    2. usat absolutament Els animals viuen i senten.
    3. sentir a dir (alguna cosa) Saber allò que la gent en diu, comenta, etc. He sentit a dir que s’apujaran els lloguers.
    4. sentir a parlar (d’alguna cosa) Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment. No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera.
    5. transitiu especialment Percebre per mitjà de l’orella; oir. Sentir xiular el vent. Anar a sentir un sermó.
    6. sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda. No hi sento sinó d’una orella.
  2. transitiu Tenir la sensació de quelcom. Ell sentia clarament que allí no era benvingut.
  3. transitiu Experimentar una impressió de dolor o de plaer espiritual. Sentia una gran tristesa, una gran alegria.
  4. transitiu Lamentar un esdeveniment trist, dolorós, etc. Sentir molt la mort d’un amic estimat. Sento molt haver-vos de comunicar aquesta notícia.
  5. pronominal
    1. Tenir consciència del propi estat. Sentir-se malalt.
    2. Tenir el sentiment d’alguna cosa, experimentar-ne en si mateix les conseqüències, ésser-ne dolorosament afectat. D’aquell refús, ella se’n va sentir molt. Algun dia us en sentireu, d’aquestes dilapidacions.

■ sentir

verb transitiu Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista Sentir una olor, un sabor, un soroll Sentir fred, calor Sentir un doloret al braç usat absolutament Els animals viuen i senten sentir a dir alguna cosa Saber allò que la gent en diu, comenta, etc He sentit a dir que s’apujaran els lloguers sentir a parlar d’alguna cosa Tenir-ne un coneixement superficial, haver-ne esment No n’havia sentit a parlar mai, de la biosfera transitiu especialment Percebre per mitjà de l’orella oir Sentir xiular el vent Anar a sentir un sermó sentir-hi Posseir el sentit de l’oïda No…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentit1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentit</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de sentir 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
    2. òrgan del sentit (o simplement sentit) anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits. L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella.
  2. especialment
    1. psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. Els cinc sentits.
    2. plural ètica Conjunt dels sentits i de les funcions orgàniques que procuren plaer corporal. Mortificar els sentits.
    3. amb tots els cinc sentits Posant-hi tota l’atenció possible.
    4. costar (una cosa) un sentit Costar molt cara.
    5. dades dels sentits filosofia Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte.
    6. morir amb tots els sentits Morir sense perdre el coneixement, lúcidament.
    7. no tenir sentits No sentir-se de res.
    8. perdre els sentits Perdre el coneixement, desmaiar-se.
    9. sentit comú filosofia i psicologia Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
    10. sisè sentit psicologia Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
  3. per analogia filosofia i psicologia
    1. Facultat de discernir i de conèixer d’una manera immediata per intuïció o visió sintètica. Tenir el sentit moral, el sentit estètic, el sentit pràctic, el bon sentit, el sentit del ridícul, el sentit de l’oportunitat.
    2. sentit comú Facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
    3. sentit íntim Mena de sentit no sensible i de caràcter espiritual, equivalent a una idea primitiva i fonamental del subjecte.
    4. sentit moral Consciència moral.
    1. Manera com s’ha d’entendre una cosa, significació. No copso el sentit de les teves paraules. Frases sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit.
    2. Bíblia i cristianisme Cadascuna de les maneres d’interpretació de la Bíblia que la tradició cristiana distingeix. Sentit literal, espiritual, ple.
    3. lingüística Significat, significació.
    4. lingüística Valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic.
    5. no fer sentit No tenir sentit, no significar res. Aquesta frase no fa sentit.
    1. matemàtiques i física Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
    2. Direcció. Tallar una cosa en sentit transversal. Canviar de sentit.
    3. filosofia i religió Raó d’ésser, finalitat. El sentit de la vida, del món, de la història.
    4. sentit horari física Sentit de rotació de les agulles del rellotge.



    6. Vegeu també:
    sentit2

■ sentit1

masculí zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta òrgan del sentit o simplement sentit anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella especialment psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits Els cinc sentits plural ètica Conjunt dels sentits i de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentit2
| sentida

■ sentit2
| sentida

adjectiu Dit d’una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc, que se’n sent molt Vegeu també sentit 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sentmenatenc
| sentmenatenca

sentmenatenc
| sentmenatenca

adjectiu i masculí i femení De Sentmenat Vallès Occidental
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentor

■ sentor

femení Olor, flaire especialment Olor o gust comunicat a un menjar o una beguda per una substància que s’hi ha produït per una transformació química
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sentxa


<title type="display">sentxa</title>

Etimologia: del japonès
masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.

sentxa

masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seny1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seny</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del germ. occ. sĭnn ‘sentit; judici’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.
    2. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny. Eixir de seny.
    3. el seny i l’edat no venen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny.
    4. estar seny a perdre figuradament Estar molt enamorat.
  2. antigament sentit1 1 i 2.



    3. Vegeu també:
    seny2

■ seny1

masculí Ponderació mental Fer les coses amb seny Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació Cal obrar amb seny, sense apassionament No estar en bon seny Vejam quan posarà seny, aquest noi Estar fora de seny Eixir de seny el seny i l’edat no venen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny estar seny a perdre figuradament Estar molt enamorat antigament sentit 1 1 i 2 Vegeu també seny 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seny2

■ seny2

masculí antigament Senyal a o fins a seny Ple a vessar, carregat fins a dalt de tot Dues tenalles plenes d’oli, a seny Van arribar els carros a seny, d’userda Campana d’una certa grossària especialment Campana installada en una torre el seny major La campana gran Vegeu també seny 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senya

■ senya

femení Detall, tret, la coneixença del qual pot servir per a reconèixer un individu o un objecte Et descriuré les seves senyes Donar el sant i senya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyador
| senyadora

■ senyador
| senyadora

masculí i femení etnografia Curandero o saludador que pretén de guarir certs mals senyant el malalt i dient determinades oracions o frases màgiques
Traducció