Es mostren 88954 resultats

sentenciat
| sentenciada


<title type="display">sentenciat</title>

Partició sil·làbica: sen_ten_ci_at
Etimologia: de sentenciar
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit de la persona sobre la qual ha recaigut una sentència de caràcter penal.
  2. Condemnat a mort.

sentenciat
| sentenciada

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona sobre la qual ha recaigut una sentència de caràcter penal Condemnat a mort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentenciós
| sentenciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentenciós</title>

Partició sil·làbica: sen_ten_ci_ós
Etimologia: del ll. sententiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1560
    adjectiu
    1. Que enclou una sentència o màxima.
    2. Ple de sentències.
    3. literatura Dit de l’escrit, discurs o estil en general que s’expressa d’una manera greu i concisa amb clàusules que contenen moralitat o doctrina.
  2. figuradament Dit del to d’una persona que parla de manera afectada, com si ho fes amb sentències.

■ sentenciós
| sentenciosa

adjectiu Que enclou una sentència o màxima Ple de sentències literatura Dit de l’escrit, discurs o estil en general que s’expressa d’una manera greu i concisa amb clàusules que contenen moralitat o doctrina figuradament Dit del to d’una persona que parla de manera afectada, com si ho fes amb sentències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentenciosament

■ sentenciosament

adverbi D’una manera sentenciosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

senteradí
| senteradina

senteradí
| senteradina

adjectiu i masculí i femení De Senterada Pallars Jussà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentida

■ sentida

femení Dolor que hom sent en rebre una forta impressió física o moral Quan et dones un cop a la canyella de la cama, quina sentida Regust o olor que comunica a una cosa la presència d’una substància estranya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentidament

■ sentidament

adverbi Amb sentiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentiment</title>

Etimologia: del b. ll. sentimentum ‘opinió, sentiment’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. filosofia i psicologia
    1. Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat. El dolor, el goig i altres sentiments.
    2. Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció. Sentiment d’orgull, d’alegria.
    3. Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia. Sentiments de tendresa, d’enveja, d’odi.
    4. Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, intuïció, consciència. Tinc un clar sentiment de la meva llibertat.
    5. Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d’ordre tant intel·lectual com moral o afectiu. No en té prou de comunicar-nos fets, ens expressa el sentiment que en té, la seva pròpia persona.
  2. Estat de l’ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Amb quin sentiment plorava! T’acompanyo en el sentiment.
  3. Manera d’apreciar o de sentir. No havies de manifestar-li els teus sentiments.
  4. fisiologia animal Sensació.

■ sentiment

masculí filosofia i psicologia Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat El dolor, el goig i altres sentiments Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció Sentiment d’orgull, d’alegria Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia Sentiments de tendresa, d’enveja, d’odi Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment pressentiment, intuïció, consciència Tinc un clar sentiment de la meva llibertat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentimental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentimental</title>

Etimologia: de l’angl. sentimental, der. de sentiment, manlleu del fr. ant. sentement, creat per Laurence Sterne (1713-1768) 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent al sentiment.
  2. adjectiu En què predomina l’expressió dels sentiments o la intenció de provocar-los. Música sentimental. Novel·la sentimental.
  3. adjectiu i masculí i femení Que es lliura amb exageració o amb afectació als sentiments, a la tendresa. Ets un sentimental. Fa el sentimental.

■ sentimental

adjectiu filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent al sentiment adjectiu En què predomina l’expressió dels sentiments o la intenció de provocar-los Música sentimental Novella sentimental adjectiu i masculí i femení Que es lliura amb exageració o amb afectació als sentiments, a la tendresa Ets un sentimental Fa el sentimental
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentimentalisme

■ sentimentalisme

masculí Qualitat de sentimental filosofia Corrent filosòfic que, en oposició a l’intellectualisme i, ensems, al voluntarisme, fonamenta la moral, la religió, etc, en el sentiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentimentalitat

■ sentimentalitat

femení Qualitat de sentimental
Traducció