Es mostren 88939 resultats

■ sentit1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentit</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de sentir 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
    2. òrgan del sentit (o simplement sentit) anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits. L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella.
  2. especialment
    1. psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. Els cinc sentits.
    2. plural ètica Conjunt dels sentits i de les funcions orgàniques que procuren plaer corporal. Mortificar els sentits.
    3. amb tots els cinc sentits Posant-hi tota l’atenció possible.
    4. costar (una cosa) un sentit Costar molt cara.
    5. dades dels sentits filosofia Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte.
    6. morir amb tots els sentits Morir sense perdre el coneixement, lúcidament.
    7. no tenir sentits No sentir-se de res.
    8. perdre els sentits Perdre el coneixement, desmaiar-se.
    9. sentit comú filosofia i psicologia Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
    10. sisè sentit psicologia Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
  3. per analogia filosofia i psicologia
    1. Facultat de discernir i de conèixer d’una manera immediata per intuïció o visió sintètica. Tenir el sentit moral, el sentit estètic, el sentit pràctic, el bon sentit, el sentit del ridícul, el sentit de l’oportunitat.
    2. sentit comú Facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
    3. sentit íntim Mena de sentit no sensible i de caràcter espiritual, equivalent a una idea primitiva i fonamental del subjecte.
    4. sentit moral Consciència moral.
    1. Manera com s’ha d’entendre una cosa, significació. No copso el sentit de les teves paraules. Frases sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit.
    2. Bíblia i cristianisme Cadascuna de les maneres d’interpretació de la Bíblia que la tradició cristiana distingeix. Sentit literal, espiritual, ple.
    3. lingüística Significat, significació.
    4. lingüística Valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic.
    5. no fer sentit No tenir sentit, no significar res. Aquesta frase no fa sentit.
    1. matemàtiques i física Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
    2. Direcció. Tallar una cosa en sentit transversal. Canviar de sentit.
    3. filosofia i religió Raó d’ésser, finalitat. El sentit de la vida, del món, de la història.
    4. sentit horari física Sentit de rotació de les agulles del rellotge.



    6. Vegeu també:
    sentit2

■ sentit1

masculí zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta òrgan del sentit o simplement sentit anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella especialment psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits Els cinc sentits plural ètica Conjunt dels sentits i de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentit2
| sentida

■ sentit2
| sentida

adjectiu Dit d’una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc, que se’n sent molt Vegeu també sentit 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sentmenatenc
| sentmenatenca

sentmenatenc
| sentmenatenca

adjectiu i masculí i femení De Sentmenat Vallès Occidental
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentor

■ sentor

femení Olor, flaire especialment Olor o gust comunicat a un menjar o una beguda per una substància que s’hi ha produït per una transformació química
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sentxa


<title type="display">sentxa</title>

Etimologia: del japonès
masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.

sentxa

masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seny1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seny</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del germ. occ. sĭnn ‘sentit; judici’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.
    2. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny. Eixir de seny.
    3. el seny i l’edat no venen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny.
    4. estar seny a perdre figuradament Estar molt enamorat.
  2. antigament sentit1 1 i 2.



    3. Vegeu també:
    seny2

■ seny1

masculí Ponderació mental Fer les coses amb seny Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació Cal obrar amb seny, sense apassionament No estar en bon seny Vejam quan posarà seny, aquest noi Estar fora de seny Eixir de seny el seny i l’edat no venen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny estar seny a perdre figuradament Estar molt enamorat antigament sentit 1 1 i 2 Vegeu també seny 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seny2

■ seny2

masculí antigament Senyal a o fins a seny Ple a vessar, carregat fins a dalt de tot Dues tenalles plenes d’oli, a seny Van arribar els carros a seny, d’userda Campana d’una certa grossària especialment Campana installada en una torre el seny major La campana gran Vegeu també seny 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senya

■ senya

femení Detall, tret, la coneixença del qual pot servir per a reconèixer un individu o un objecte Et descriuré les seves senyes Donar el sant i senya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyador
| senyadora

■ senyador
| senyadora

masculí i femení etnografia Curandero o saludador que pretén de guarir certs mals senyant el malalt i dient determinades oracions o frases màgiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyal</title>

Etimologia: del ll. td. sĭgnālis ‘que serveix de signe’, substantivat 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Marca feta en un objecte, cosa posada en un indret, que serveix per a fer-lo conèixer. Si no hi fas cap senyal, com sabràs després que és el teu? Per no perdre el punt, posa-hi de senyal aquesta palleta.
    2. heràldica Insígnia o marca d’un país, una família o un ens quan no és inclòs dins l’escut.
    3. numismàtica Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya del segle XV al XVII.
    4. numismàtica Pellofa, pellerofa.
    5. ramaderia Tall, osca o forat que hom fa a l’orella d’un cap de bestiar per reconèixer-lo i evitar que es barregi amb els animals d’un altre ramat.
    6. fer el senyal de la creu Beneir, senyar, amb el senyal de la creu.
    7. fer el senyal de la creu Representar la creu amb dos dits encreuats com a signe de jurament.
    8. senyal de tros indústria tèxtil Marca, consistent generalment en una ratlla de color, feta o posada en determinats punts d’un ordit per dividir-lo en trossos i indicar el començament i l’acabament de cadascun, de manera que la teixidora sàpiga els llocs on ha de teixir les llistes.
    1. Indicació o avís òptic, acústic o d’una altra natura, codificat o no, que serveix per a anunciar o advertir alguna cosa, donar ordres, transmetre missatges o informacions, etc. Quan ell va fer el senyal convingut, tots ens vam posar a córrer.
    2. automàtica, automació i informàtica Model matemàtic de les variables d’un sistema.
    3. física, informàtica, tecnologia i telecomunicacions Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
    4. electrònica Magnitud física, generalment elèctrica (tensió o corrent), variable amb el temps, que representa una determinada informació i és capaç d’actuar sobre un aparell, dispositiu, circuit, etc., adequat.
    5. ferrocarrils Disc, semàfor, braç mòbil o altre dispositiu òptic, acústic, etc., emprat en el blocatge de les línies de ferrocarril.
    6. nàutica Bandera, llum, objecte de forma convencional, etc., emprat a terra, a mar o a bord d’una embarcació, per tal de facilitar la navegació o establir comunicació entre les embarcacions o entre les embarcacions i terra.
    7. telecomunicacions Cadascun dels sons percebuts en l’auricular del telèfon, entre els quals destaquen el senyal de marcar, que hom sent en despenjar i indica que la línia està en condicions per a marcar el número de telèfon de la persona amb qui vol comunicar; el senyal de trucada, sèrie de sons llargs percebuts després de marcar el número, corresponents als senyals acústics de l’altre aparell; i el senyal d’ocupat o de comunicar, seguit de sons breus que indiquen que el telèfon marcat comunica.
    8. en senyal de locució prepositiva Com a prova o demostració d’alguna cosa. Els jugadors duien braçals negres en senyal de dol per la mort del president del club.
    9. senyal d’actuació automàtica, automació Senyal d’entrada de referència sense el senyal de retroacció.
    10. senyal de circulació trànsit Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.
    11. senyal d’error automàtica, automació Diferència entre el valor real donat per l’element sensitiu, corresponent a la magnitud controlada, i el valor prèviament fixat com a referència. Aquest senyal és enviat al regulador o element adequat, a fi de modificar el valor de la magnitud en el sentit de correcció.
    1. Allò que permet d’inferir l’existència de quelcom, la imminència d’una cosa; indici. No respon: senyal que dorm. Els senyals són de pluja. No donar senyals de vida. Bon senyal. Mal senyal.
    2. Empremta que deixa una cosa sobre una altra. El cinturó l’estrenyia tan fort que li ha deixat un senyal.
    3. Cicatriu, cop o masegada forta. Em vaig fer un trenc, i sempre més n’he portat el senyal.
    4. Quantitat mínima. Només tinc un senyal de pa.
    5. anatomia animal Forma de les dents dels animals de peu rodó que fins a set anys permet de saber-ne l’edat. Aquests animals són anomenats animals de senyal.
    6. literatura Pseudònim emprat pels trobadors provençals per a encobrir el nom de la persona a qui dirigien llurs composicions, especialment la dama, per tal de mantenir el secret del seu amor.
    7. economia Quantitat a compte que hom dona com a garantia del pagament total. És anomenada també paga i senyal o arres.
    8. ni senyal locució adverbial Gens ni mica.

■ senyal

masculí Marca feta en un objecte, cosa posada en un indret, que serveix per a fer-lo conèixer Si no hi fas cap senyal, com sabràs després que és el teu Per no perdre el punt, posa-hi de senyal aquesta palleta heràldica Insígnia o marca d’un país, una família o un ens quan no és inclòs dins l’escut numismàtica Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya del segle XV al XVII numismàtica Pellofa, pellerofa ramaderia Tall, osca o forat que hom fa a l’orella d’un cap de bestiar per reconèixer-lo i evitar que es barregi amb els animals d’un altre ramat fer el senyal de la creu…
Informació complementària
Traducció