Es mostren 88940 resultats

■ senyorejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyorejar</title>

Etimologia: de senyor 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Ésser senyor d’un lloc. El príncep senyorejava aquella terra.
    2. Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la. El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell.
    3. figuradament Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions.
    4. figuradament Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat. La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila.
  2. intransitiu
    1. Exercitar un poder, un domini, absolut. Roma senyorejava sobre tot el món.
    2. Tenir les maneres, el tarannà, etc., d’un senyor. Quan passejava per la rambla senyorejava, però en realitat era un pelacanyes.
    3. Donar sovint el nom de senyor o de senyora en una conversa. Què tant de senyorejar!

■ senyorejar

verb transitiu Ésser senyor d’un lloc El príncep senyorejava aquella terra Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell figuradament Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions figuradament Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila intransitiu Exercitar un poder, un domini, absolut Roma senyorejava sobre tot el món Tenir les maneres, el tarannà, etc, d’un senyor Quan passejava per la rambla senyorejava…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyoret
| senyoreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyoret</title>

Etimologia: de senyor 1a font: s. XX, Ruyra
  1. masculí i femení Tractament, sol o seguit del nom propi, donat als joves d’una casa per les minyones o pel personal subaltern.
  2. femení
    1. Dona jove.
    2. Terme de cortesia aplicat a una noia o a una dona empleada d’un establiment o administració, a una mestra, etc.
    3. Terme de cortesia aplicat a una dona fadrina.
  3. femení entomologia Damisel·la.
  4. femení ictiologia Donzella.
  5. femení ornitologia Mallerenga cuallarga.
  6. femení indústria tèxtil Aranya de vidre de les màquines de debanar i doblar la seda.

■ senyoret
| senyoreta

masculí i femení Tractament, sol o seguit del nom propi, donat als joves d’una casa per les minyones o pel personal subaltern femení Dona jove Terme de cortesia aplicat a una noia o a una dona empleada d’un establiment o administració, a una mestra, etc Terme de cortesia aplicat a una dona fadrina femení entomologia Damisella femení ictiologia Donzella femení ornitologia Mallerenga cuallarga femení indústria tèxtil Aranya de vidre de les màquines de debanar i doblar la seda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyoria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyoria</title>

Partició sil·làbica: se_nyo_ri_a
Etimologia: b. ll. senioria, íd. 1a font: 1249
    femení
  1. història
    1. Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
    2. Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
    3. Territori sota la jurisdicció d’un senyor.
    4. Casa on habitava el senyor jurisdiccional d’un lloc.
  2. Tractament honorífic donat a certes persones per la seva dignitat, càrrec o autoritat. Vostra senyoria.

■ senyoria

femení història Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari senyor, sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix serfs, vassalls Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals Territori sota la jurisdicció d’un senyor Casa on habitava el senyor jurisdiccional d’un lloc Tractament honorífic donat a certes persones per la seva dignitat, càrrec o autoritat Vostra senyoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorial

■ senyorial

adjectiu Relatiu o pertanyent al senyor Propi de senyor majestuós L’escala senyorial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorida

■ senyorida

femení botànica Sajolida de bosc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyoriu

■ senyoriu

masculí història Territori sota el domini d’un senyor senyoria Condició de senyor En tot se li nota el senyoriu Conjunt de senyors senyoralla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorívol
| senyorívola

■ senyorívol
| senyorívola

adjectiu Propi de senyor o de persona de rang elevat senyorial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorívolament

■ senyorívolament

adverbi D’una manera senyorívola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senzill
| senzilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senzill</title>

Etimologia: del cast. sencillo, ant. senziello, del ll. vg. *sĭngĕllus, dimin. de sĭngŭlus ‘un de sol’ 1a font: 1575, DPou.
    adjectiu
    1. Simple, no doble.
    2. figuradament Que és tal cosa i res més.
    1. Que no és complicat, que és fàcil. És un càlcul molt senzill.
    2. Dit d’una persona que es capté amb naturalitat, sense artificis, ostentació, etc. És una senyora molt senzilla.

■ senzill
| senzilla

adjectiu Simple, no doble figuradament Que és tal cosa i res més Que no és complicat, que és fàcil És un càlcul molt senzill Dit d’una persona que es capté amb naturalitat, sense artificis, ostentació, etc És una senyora molt senzilla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senzillament

■ senzillament

adverbi Amb senzillesa simplement
Traducció