Es mostren 88954 resultats

senyalística


<title type="display">senyalística</title>

femení Conjunt de tècniques i d’elements que intervenen en la identificació externa i interna de les diferents parts o seccions d’un indret obert al públic, i també en la conducció i guiatge de les persones i mercaderies que hi transiten.

senyalística

femení Conjunt de tècniques i d’elements que intervenen en la identificació externa i interna de les diferents parts o seccions d’un indret obert al públic, i també en la conducció i guiatge de les persones i mercaderies que hi transiten
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyalització</title>

Partició sil·làbica: se_nya_lit_za_ci_ó
Etimologia: de senyalitzar
    femení
    1. Acció de senyalitzar;
    2. l’efecte.
  2. Utilització de senyals per a donar determinats avisos, dades, etc., eventualment a distància.
  3. trànsit
    1. Conjunt de senyals de circulació. Una carretera amb senyalització insuficient.
    2. senyalització horitzontal Conjunt dels senyals de circulació pintats en el paviment de la calçada i de les vores.
    3. senyalització vertical Conjunt dels senyals de circulació situats en plans verticals a la vora de la calçada o al seu damunt i a prou alçada perquè no siguin un obstacle.

■ senyalització

femení Acció de senyalitzar l’efecte Utilització de senyals per a donar determinats avisos, dades, etc, eventualment a distància trànsit Conjunt de senyals de circulació Una carretera amb senyalització insuficient senyalització horitzontal Conjunt dels senyals de circulació pintats en el paviment de la calçada i de les vores senyalització vertical Conjunt dels senyals de circulació situats en plans verticals a la vora de la calçada o al seu damunt i a prou alçada perquè no siguin un obstacle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyalitzar

■ senyalitzar

verb transitiu Installar i utilitzar senyals en una carretera, carrer, aeroport, via de ferrocarril, etc L’aeroport és tan nou que encara l’han de senyalitzar Una carretera ben senyalitzada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyar</title>

Etimologia: del ll. sĭgnare ‘marcar amb un senyal’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Senyalar.
    1. transitiu Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa. Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida.
    2. pronominal Fer el senyal de la creu sobre si mateix. En entrar en una església cal senyar-se.
    3. no saber-se senyar figuradament Ésser molt curt d’enteniment.
    4. senyar-se amb la mà esquerra (o amb els peus) figuradament Obrar desencertadament i de manera perjudicial.
    5. voler (o pensar) senyar-se, i treure’s els ulls figuradament Proposar-se o pensar-se fer una cosa encertada quan s’obra desencertadament.

■ senyar

verb transitiu Senyalar transitiu Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa Senyar una mare el seu fill Senyar una ferida pronominal Fer el senyal de la creu sobre si mateix En entrar en una església cal senyar-se no saber-se senyar figuradament Ésser molt curt d’enteniment senyar-se amb la mà esquerra o amb els peus figuradament Obrar desencertadament i de manera perjudicial voler o pensar senyar-se, i treure’s els ulls figuradament Proposar-se o pensar-se fer una cosa encertada quan s’obra desencertadament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sènyer

sènyer

masculí antigament Senyor
Gran Diccionari de la llengua catalana

senyer

senyer

masculí antigament Campaner
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyera</title>

Etimologia: de senya 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Estendard, guió, etc., especialment que serveix d’ensenya d’una corporació.
    2. per extensió Bandera.
  2. senyor de senyera història Cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host.

■ senyera

femení Estendard, guió, etc, especialment que serveix d’ensenya d’una corporació per extensió Bandera senyor de senyera història Cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

senyerut
| senyeruda

senyerut
| senyeruda

adjectiu i masculí i femení De Senyera Ribera Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyor
| senyora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyor</title>

Etimologia: del ll. sĕnĭor, -ōris, comparatiu de senex ‘ancià’, que s’anà substantivant per a designar els ancians de la comunitat, del senat, els superiors, fins a suplantar dominus ‘amo, senyor’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. masculí i femení
    1. [abreviatura Sr. Sra.] Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.
    2. història Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
    3. Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu; amo. Que són a casa, els senyors? La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut.
    4. Déu nostre Senyor (o nostre Senyor, o absolutament, el Senyor) Bíblia i cristianisme Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament, aplica indistintament a Déu i a Crist.
    5. nostra Senyora cristianisme La Mare de Déu.
  2. masculí i femení
    1. dret civil El qui té la propietat d’alguna cosa.
    2. ésser senyor de fer (tal o tal cosa) Tenir llibertat de fer-la.
  3. masculí i femení
    1. Persona d’una certa posició, d’un cert rang social (per oposició a menestral, obrer, empleat, etc.). L’odi dels pobres contra els senyors.
    2. ésser un (o tot un) senyor Tenir les maneres, la distinció, la noblesa, que escau a una persona d’alt rang.
    3. fer el senyor Imitar la manera de produir-se d’un senyor autèntic.
    4. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt respectat o molt orgullós.
    5. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt bo, de molta qualitat. Aquest arròs a la cassola es fa dir ‘sí senyor’.
  4. masculí i femení [abreviatura sr. sra.] sociologia
    1. Terme de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui de condició inferior. Senyors i senyores. Benvolgut senyor. Perdoni, senyora. No, senyor.
    2. Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom, cognom o títol de qualsevol persona a qui s’adreça o de qui parla. Senyor Esteve. El senyor bisbe.
    3. Títol anteposat al nom d’un sant. El senyor sant Jaume.
    1. masculí i femení Espòs, esposa, dit per cortesia en lloc d’home o dona. Hi eren, me’n recordo, vostè i la seva senyora. Com està el seu senyor?
    2. femení Dona casada (per oposició a senyoreta).
  6. adjectiu
    1. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
    2. [usat sempre anteposat al substantiu] figuradament Molt gran, considerable. Caram, quin senyor automòbil! És una senyora llebre, aquesta llebre que has caçat avui!

■ senyor
| senyora

masculí i femení abreviatura Sr Sra Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses història Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu amo Que són a casa, els senyors La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut Déu nostre Senyor o nostre Senyor , o absolutament, el Senyor Bíblia i cristianisme Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorada

■ senyorada

femení Acte imperiós propi de senyor
Traducció