Es mostren 88954 resultats

septuagèsim
| septuagèsima


<title type="display">septuagèsim</title>

Partició sil·làbica: sep_tu_a_gè_sim
Etimologia: del ll. septuagesĭmus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Setantè.
  2. femení litúrgia
    1. Domínica que hom celebrava tres setmanes abans de la primera de quaresma.
    2. temps de septuagèsima Període de tres setmanes que precedia immediatament el temps quaresmal.

septuagèsim
| septuagèsima

adjectiu Setantè femení litúrgia Domínica que hom celebrava tres setmanes abans de la primera de quaresma temps de septuagèsima Període de tres setmanes que precedia immediatament el temps quaresmal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sèptuple1

■ sèptuple1

adjectiu Format per set Vegeu també sèptuple 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sèptuple2
| sèptupla

■ sèptuple2
| sèptupla

adjectiu Set vegades tant com una altra quantitat Una quantitat sèptupla d’una altra masculí Quantitat igual a set vegades una altra El sèptuple de 3 és 21 Vegeu també sèptuple 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ septuplicar

■ septuplicar

verb transitiu Multiplicar per set
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sepulcral

■ sepulcral

adjectiu Relatiu o pertanyent al sepulcre Inscripció sepulcral figuradament Lúgubre Una veu sepulcral silenci sepulcral Silenci absolut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sepulcre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sepulcre</title>

Etimologia: del ll. sepulcrum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. etnografia, història i art
    1. Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
    2. sepulcre de fossa prehistòria Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també, la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
  2. per extensió
    1. art Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt.
    2. litúrgia Cavitat de l’altar on hi ha dipositades les relíquies dels sants.
  3. sepulcre emblanquinat figuradament Hipòcrita, que no té sinó les aparences de la virtut.

■ sepulcre

masculí etnografia , història i art Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, illustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades sepulcre de fossa prehistòria Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció o bé, també, la de llosa que forma una mena de caixa cista de petites dimensions per extensió art Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt litúrgia Cavitat de l’altar on hi ha dipositades les relíquies dels sants sepulcre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sepultar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sepultar</title>

Etimologia: del ll. td. sepultare, freqüentatiu de sepelīre, íd. 1a font: 1392
    verb transitiu
  1. Sebollir, enterrar, un mort, posar-lo en un sepulcre. Fou sepultat sota una olivera.
  2. figuradament Colgar, soterrar. Una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals.

■ sepultar

verb transitiu Sebollir, enterrar, un mort, posar-lo en un sepulcre Fou sepultat sota una olivera figuradament Colgar, soterrar Una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sepultura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sepultura</title>

Etimologia: del ll. sepultura, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’enterrar un mort; enterrament, inhumació.
    2. sepultura eclesiàstica dret canònic Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.
  2. Lloc d’enterrament d’un o més cadàvers; sepulcre, tomba.

■ sepultura

femení Acció d’enterrar un mort enterrament, inhumació sepultura eclesiàstica dret canònic Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt Lloc d’enterrament d’un o més cadàvers sepulcre, tomba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sequaç

■ sequaç

adjectiu i masculí i femení sovint usat pejorativament Que segueix l’opinió, el partit o la doctrina d’un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sèquan
| sèquana


<title type="display">sèquan</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sèquans.
  2. masculí i femení història Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona.

sèquan
| sèquana

adjectiu Relatiu o pertanyent als sèquans masculí i femení història Membre d’un poble de la Gàllia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona
Traducció