Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ sermó

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermó</title>

Etimologia: del ll. sermo, -ōnis ‘conversa; diàleg; llengua, estil’ 1a font: s. XIII, Desclot

masculí

cristianisme
1. Discurs pronunciat en públic per un ministre del culte per a edificació dels assistents, prèdica.
2. litúrgia Homilia.
Bíblia Nom amb què hom sol designar els més extensos reculls de paraules de Jesús que formen una part important dels Evangelis. El sermó de la muntanya.
poètica Gènere poètic medieval que, parodiant l’oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l’humor.
figuradament Amonestació, exhortació, insistent i llarga. No el va renyar ni li va fer cap sermó.

■ sermó

masculí cristianisme Discurs pronunciat en públic per un ministre del culte per a edificació dels assistents, prèdica litúrgia Homilia Bíblia Nom amb què hom sol designar els més extensos reculls de paraules de Jesús que formen una part important dels Evangelis El sermó de la muntanya poètica Gènere poètic medieval que, parodiant l’oratòria sagrada, servia al poeta per a la sàtira o l’humor figuradament Amonestació, exhortació, insistent i llarga No el va renyar ni li va fer cap sermó

■ sermonador

| sermonadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonador</title>

Etimologia: de sermonar 1a font: s. XIV, Metge

masculí i femení

cristianisme Predicador.
figuradament Sermonejador.

■ sermonador

| sermonadora

masculí i femení cristianisme Predicador figuradament Sermonejador

■ sermonaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonaire</title>

Partició sil·làbica: ser_mo_nai_re
Etimologia: de sermonar

masculí i femení

Sermonejador.
col·loquialment Predicador.

■ sermonaire

masculí i femení Sermonejador colloquialment Predicador

■ sermonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonar</title>

Etimologia: del ll. sermonare ‘conversar’ 1a font: 1295

verb intransitiu Predicar, pronunciar un sermó.

■ sermonar

verb intransitiu Predicar, pronunciar un sermó

■ sermonari

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonari</title>

Etimologia: del b. ll. sermonarium, íd.

masculí cristianisme Col·lecció de sermons.

■ sermonari

masculí cristianisme Collecció de sermons

■ sermoneig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermoneig</title>

Partició sil·làbica: ser_mo_neig
Etimologia: de sermonejar

masculí Acció de sermonejar.

■ sermoneig

masculí Acció de sermonejar

■ sermonejador

| sermonejadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonejador</title>

Etimologia: de sermonejar

adjectiu i masculí i femení Que sermoneja, amic de sermonejar.

■ sermonejador

| sermonejadora

adjectiu i masculí i femení Que sermoneja, amic de sermonejar

■ sermonejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonejar</title>

Etimologia: de sermó

verb transitiu Amonestar, exhortar, algú insistentment. No sermonegis els teus companys.

■ sermonejar

verb transitiu Amonestar, exhortar, algú insistentment No sermonegis els teus companys

■ sermoner

| sermonera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermoner</title>

Etimologia: de sermó

adjectiu i masculí i femení Sermonejador, sermonaire.

■ sermoner

| sermonera

adjectiu i masculí i femení Sermonejador, sermonaire

■ sero-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sero-</title>

Forma prefixada del mot sèrum. Ex.: seromucós, seroteràpia.

■ sero-

Forma prefixada del mot sèrum Ex seromucós, seroteràpia