Es mostren 88939 resultats

■ serrar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: serrà
Etimologia: del ll. td. serrare, íd., substitut del ll. cl. secare, íd. 1a font: 1283
    verb transitiu
  1. oficis manuals Tallar alguna cosa amb una serra o amb un instrument anàleg.
  2. serrar la vella folklore Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma.



    3. Vegeu també:
    serrar2

■ serrar1

verb transitiu oficis manuals Tallar alguna cosa amb una serra o amb un instrument anàleg serrar la vella folklore Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma Vegeu també serrar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serrar2

■ serrar2

verb transitiu Estrènyer, fer més estret, estretir No podíem bellugar-nos de tan serrats que anàvem serrar les dents Cloure-les ben estret Vegeu també serrar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serrat
| serrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrat</title>

Etimologia: de serrar1
  1. adjectiu
    1. Que ha estat tallat amb la serra.
    2. Que té dents com una serra.
  2. masculí geomorfologia Muntanya allargada de poca altitud.
  3. adjectiu anatomia animal De vores dentades, com una serra. Múscul serrat inferior. Múscul serrat superior.
  4. adjectiu botànica Dit de les fulles que tenen el marge amb dents agudes i pròximes, com les d’una serra.
  5. masculí
    1. oficis manuals Efecte de serrar.
    2. agricultura Conjunt dels extrems tallats de les garbes, per oposició a l’extrem de les espigues o espigat.
  6. masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color de vori, atapeïda i ferma, amb un 50% de matèries grasses, propi del Pirineu, sobretot del Pallars Sobirà.

■ serrat
| serrada

adjectiu Que ha estat tallat amb la serra Que té dents com una serra masculí geomorfologia Muntanya allargada de poca altitud adjectiu anatomia animal De vores dentades, com una serra Múscul serrat inferior Múscul serrat superior adjectiu botànica Dit de les fulles que tenen el marge amb dents agudes i pròximes, com les d’una serra masculí oficis manuals Efecte de serrar agricultura Conjunt dels extrems tallats de les garbes, per oposició a l’extrem de les espigues o espigat masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

serrateixenc
| serrateixenca

serrateixenc
| serrateixenca

adjectiu i masculí i femení De Serrateix Berguedà
Gran Diccionari de la llengua catalana

serratellà
| serratellana

serratellà
| serratellana

adjectiu i masculí i femení De la Serratella Alt Maestrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serratge

■ serratge

masculí adoberia indústries del calçat Operació de serrar la sola per a separar-ne la flor Capa intermèdia o del costat de la carn, que resulta de dividir la pell en dues o més capes Peça fabricada amb serratge
Gran Diccionari de la llengua catalana

serratí
| serratina

serratí
| serratina

adjectiu i masculí i femení De la Serra d’En Galceran Plana Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

serraval·lià
| serraval·liana


<title type="display">serraval·lià</title>

Partició sil·làbica: ser_ra_val_li_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al serraval·lià.
  2. masculí Segon estatge (i edat) del miocè mitjà marí, situat damunt el languià i sota el tortonià.

serraval·lià
| serraval·liana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al serravallià masculí Segon estatge i edat del miocè mitjà marí, situat damunt el languià i sota el tortonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serreig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serreig</title>

Partició sil·làbica: ser_reig
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *cirrellum, dimin. de cirrus ‘rínxol’ (v. serrell)
masculí botànica Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les gramínies (Setaria sp), de fulles paral·lelinèrvies i d’espigues compactes terminals, que comprèn el serreig aferradís (S. verticillata), el serreig d’aresta groga (S. glauca) i el serreig verd (o miller) (S. viridis).

■ serreig

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les gramínies Setaria sp , de fulles parallelinèrvies i d’espigues compactes terminals, que comprèn el serreig aferradís S verticillata , el serreig d’aresta groga S glauca i el serreig verd o miller S viridis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serrejar

■ serrejar

verb intransitiu Anar, caminar, per muntanyes
Informació complementària
Traducció