Es mostren 88939 resultats

■ si4


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">si</title><lbl type="homograph">4</lbl>

Homòfon: sí
Etimologia: del ll. sī, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    conjunció
    1. En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el trobaràs a casa.
    2. Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació. No sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap.
    1. En el cas, merament suposat, en què (amb el verb de la proposició principal en condicional). Si li ho deies, no s’ho creuria. Si haguessis vingut, l’hauries vist.
    2. Si pogués anar-hi! Si hagués pogut trobar-lo!
    3. si no el·lípticament En cas que no s’esdevingui o sigui fet així. Claveu-ho bé, si no, caurà. Has d’ésser bon minyó; si no, et castigaran.
    1. Concedint que... Si calla no és perquè cregui que no té raó. Si ell a vegades no ho encerta, tu tampoc no ho endevines sempre.
    2. si bé Per més que, malgrat que.
  4. Serveix per a substituir un que darrere el que que introdueix el segon terme d’una comparació. És millor que vinguis que si et quedaves a casa.
  5. el·lípticament Introdueix frases exclamatives condicionals, adversatives o interrogatives, amb supressió de la proposició principal sobreentesa. Si ho sabessis! Però si ho sap tothom! Si me’n recordo d’aquells dies! Si me’n vaig sentir, d’elogis!
  6. si de (o per) cas Si per casualitat.
  7. si doncs no Suposant que no, si és que no. Expressa l’única condició en què una cosa pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se. Serà multat per la seva absència, si doncs no tenia cap justificació ni excusa.
  8. si més no Almenys, si altra cosa no.
  9. si que Introdueix oracions que denoten sorpresa, admiració, dubte, ironia, etc., usat davant d’una constatació. Si que és tard! Si que anem bé!



    10. Vegeu també:
    si1
    si2
    si3

■ si4

conjunció En el cas, considerat possible, en què Si cuites, encara el trobaràs a casa Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació No sé pas si vindrà Pregunta-li si ho sap En el cas, merament suposat, en què amb el verb de la proposició principal en condicional Si li ho deies, no s’ho creuria Si haguessis vingut, l’hauries vist Si pogués anar-hi Si hagués pogut trobar-lo si no ellípticament En cas que no s’esdevingui o sigui fet així Claveu-ho bé, si no, caurà Has d’ésser bon minyó si no, et castigaran Concedint que Si calla no és perquè cregui que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sia</title>

Partició sil·làbica: si_a
Homòfon: cia
    conjunció
  1. Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa. Sia bo, sia dolent. La fortuna, sia bona o dolenta.
  2. o sia Locució conjuntiva que denota equivalència.

■ sia

conjunció Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa Sia bo, sia dolent La fortuna, sia bona o dolenta o sia Locució conjuntiva que denota equivalència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sial

■ sial

masculí geologia Nom donat per ESuess a la capa granítica de l’escorça terrestre, per tal d’indicar que el silici i l’alumini hi predominen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sial-

■ sial-

Forma prefixada del mot grec síalon , que significa ‘saliva’ Ex sialisme, sialagog
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sialagog
| sialagoga

■ sialagog
| sialagoga

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que estimula la secreció de saliva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siàlic1
| siàlica

■ siàlic1
| siàlica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al sial Vegeu també siàlic 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siàlic2
| siàlica

■ siàlic2
| siàlica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la saliva àcid siàlic bioquímica Substància derivada de la mannosamina i de l’àcid pirúvic Vegeu també siàlic 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

sialil-transferasa


<title type="display">sialil-transferasa</title>

Partició sil·làbica: si_a_lil-trans_fe_ra_sa
femení bioquímica Enzim que catalitza la transferència d’àcid siàlic des d’un derivat citosinmonofosfat, que resta lliure, a un sucre terminal d’un gangliòsid o d’una glicoproteïna.

sialil-transferasa

femení bioquímica Enzim que catalitza la transferència d’àcid siàlic des d’un derivat citosinmonofosfat, que resta lliure, a un sucre terminal d’un gangliòsid o d’una glicoproteïna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sialisme

■ sialisme

masculí patologia Ptialisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sialo-

■ sialo-

Forma prefixada del mot grec síalon , que significa ‘saliva’ Ex sialorrea, sialofàgia