Es mostren 88939 resultats

■ silenciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silenciar</title>

Partició sil·làbica: si_len_ci_ar
Etimologia: de silenci 1a font: c. 1930
    verb transitiu
  1. Passar en silenci una cosa, deixar-la sense esmentar. No podem silenciar aquest fet: hem de denunciar-ho!
  2. Fer silenciós un mecanisme, esmorteir el soroll d’un tret, dels gasos d’escapament d’un motor, etc. Silenciar un motor, una arma.

■ silenciar

verb transitiu Passar en silenci una cosa, deixar-la sense esmentar No podem silenciar aquest fet hem de denunciar-ho Fer silenciós un mecanisme, esmorteir el soroll d’un tret, dels gasos d’escapament d’un motor, etc Silenciar un motor, una arma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

silencier
| silenciera


<title type="display">silencier</title>

Partició sil·làbica: si_len_ci_er
Etimologia: de silenci 1a font: 1671
  1. masculí i femení Encarregat de mantenir l’ordre i el silenci en certs llocs, esglésies, recepcions, etc.
  2. masculí història
    1. Entre els romans, esclau encarregat de fer respectar el silenci i l’ordre a les cases senyorials i a la cort imperial.
    2. A l’imperi Bizantí, funcionari de la categoria dels cubicularis o camarlencs encarregat de mantenir l’ordre en les processons imperials i en les recepcions oficials.

silencier
| silenciera

masculí i femení Encarregat de mantenir l’ordre i el silenci en certs llocs, esglésies, recepcions, etc masculí història Entre els romans, esclau encarregat de fer respectar el silenci i l’ordre a les cases senyorials i a la cort imperial A l’imperi Bizantí, funcionari de la categoria dels cubicularis o camarlencs encarregat de mantenir l’ordre en les processons imperials i en les recepcions oficials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silenciós
| silenciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silenciós</title>

Partició sil·làbica: si_len_ci_ós
Etimologia: del ll. silentiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que guarda silenci, que no parla. Ella estava silenciosa i pensarosa.
  2. Que no fa gens de soroll. Un mecanisme silenciós.
  3. On regna silenci. Una nit silenciosa.

■ silenciós
| silenciosa

adjectiu Que guarda silenci, que no parla Ella estava silenciosa i pensarosa Que no fa gens de soroll Un mecanisme silenciós On regna silenci Una nit silenciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silenciosament

■ silenciosament

adverbi D’una manera silenciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

silene


<title type="display">silene</title>

femení botànica Gènere d’herbes o subarbusts de la família de les cariofil·làcies (Silene sp), amb fulles enteres, flors pentàmeres i fruits en càpsula. Cal destacar-ne la silene mosquera (S. muscipula), de fulles ovals, flors vermelloses i càpsules oblongues.

silene

femení botànica Gènere d’herbes o subarbusts de la família de les cariofillàcies Silene sp , amb fulles enteres, flors pentàmeres i fruits en càpsula Cal destacar-ne la silene mosquera S muscipula , de fulles ovals, flors vermelloses i càpsules oblongues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silent

■ silent

adjectiu Silenciós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silesià
| silesiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silesià</title>

Partició sil·làbica: si_le_si_à
  1. adjectiu i masculí i femení De Silèsia (regió de l’Europa central).
  2. adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent al silesià.
  3. masculí estratigrafia Unitat del carbonífer que, amb categoria de subsistema, és equivalent del pensilvanià, o carbonífer superior.
  4. femení indústria tèxtil Teixit amb ordit de seda i trama de llana que és emprat com a tela de paraigües i com a folre.

■ silesià
| silesiana

adjectiu i masculí i femení De Silèsia regió de l’Europa central adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent al silesià masculí estratigrafia Unitat del carbonífer que, amb categoria de subsistema, és equivalent del pensilvanià, o carbonífer superior femení indústria tèxtil Teixit amb ordit de seda i trama de llana que és emprat com a tela de paraigües i com a folre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sílex

■ sílex

masculí mineralogia Varietat criptocristallina del quars sílex piròmac Pedra foguera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silf
| sílfide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silf</title>

Etimologia: del fr. sylphe, tret potser del ll. sylphis d’algunes inscripcions, probable lectura errònia de suleuis, datiu de (matres) Suleuiae, nimfes gales, amb influx de nymphis ‘nimfes’ 1a font: 1839, DLab.
  1. masculí i femení mitologia En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscs i els camps, considerat com a geni protector o malèfic.
  2. femení Dona bella i esvelta.

■ silf
| sílfide

masculí i femení mitologia En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscs i els camps, considerat com a geni protector o malèfic femení Dona bella i esvelta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sílfids


<title type="display">sílfids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, integrada per escarabats de color fosc, olfacte molt sensible, carnívors, sapròfags i necròfags.
  2. singular Insecte de la família dels sílfids.

sílfids

masculí entomologia plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, integrada per escarabats de color fosc, olfacte molt sensible, carnívors, sapròfags i necròfags singular Insecte de la família dels sílfids