<title type="display">silicagel</title>
Body
masculí química inorgànica Gel de sílice.
Es mostren 88939 resultats
■
silicat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicat</title>
Accessory
Etimologia: de silici1 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
masculí
- química inorgànica Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.
- mineralogia Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.
■
silicat
masculí química inorgànica Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions mineralogia Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO 4 , units entre ells directament o bé per cations
■
sílice
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sílice</title>
Accessory
Etimologia: deriv. savi del ll. silex, -ĭcis ‘sílex’
Body
femení mineralogia i química inorgànica Diòxid de silici, SiO2, mineral que ocorre a la natura tant en forma pura (quars, cristobalita) com en una gran varietat de formes impures (sorra, àgata, calcedònia, òpal, etc.).
■
sílice
femení mineralogia i química inorgànica Diòxid de silici, SiO 2 , mineral que ocorre a la natura tant en forma pura quars , cristobalita com en una gran varietat de formes impures sorra, àgata, calcedònia, òpal , etc
■
silici1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silici</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Homòfon: cilici
Etimologia: del ll. científic silicium, íd., der. de silex, -ĭcis ‘sílex’ 1a font: 1868, DLCo.
Etimologia: del ll. científic silicium, íd., der. de silex, -ĭcis ‘sílex’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
masculí
-
química inorgànica
- [símbol Si] Element químic de nombre atòmic 14 pertanyent al grup IV A de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 28,086.
- carbur de silici [SiC] Cristalls negres de gran duresa obtinguts per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni.
- diòxid de silici Sílice.
- nitrur de silici [Si3N4] Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, obtingudes per reacció del silici amb nitrogen.
- tetraclorur de silici [SiCl4] Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, obtingut per acció del clor sobre el silici.
- adob al silici adoberia Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.
Vegeu també:
silici2
■
silici1
masculí química inorgànica símbol Si Element químic de nombre atòmic 14 pertanyent al grup IV A de la taula periòdica Té un pes atòmic de 28,086 carbur de silici SiC Cristalls negres de gran duresa obtinguts per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni diòxid de silici Sílice nitrur de silici Si 3 N 4 Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, obtingudes per reacció del silici amb nitrogen tetraclorur de silici SiCl 4 Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, obtingut per acció del clor sobre el silici adob al silici adoberia Adob…
■
silici2
| silícia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silici</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Homòfon: cilici
Etimologia: del ll. silicĕus, -a, -um, íd.
Etimologia: del ll. silicĕus, -a, -um, íd.
Body
-
adjectiu
-
geologia
- De la natura del sílex.
- Que conté sílice. Roca silícia.
- mineralogia i química inorgànica Relatiu o pertanyent a la sílice.
- pedologia Dit del sòl que no conté carbonat càlcic.
Vegeu també:
silici1
■
silici2
| silícia
adjectiu geologia De la natura del sílex Que conté sílice Roca silícia mineralogia i química inorgànica Relatiu o pertanyent a la sílice pedologia Dit del sòl que no conté carbonat càlcic Vegeu també silici 1
■
silícic
| silícica
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silícic</title>
Accessory
Etimologia: de silici1 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
adjectiu
química inorgànica
- Relatiu o pertanyent al silici.
- Que conté silici.
- àcid silícic Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
- anhídrid silícic Diòxid de silici.
■
silícic
| silícica
adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al silici Que conté silici àcid silícic Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi anhídrid silícic Diòxid de silici
■
silicícola
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicícola</title>
Body
adjectiu ecologia Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que viuen en sòls o substrats silícics.
■
silicícola
adjectiu ecologia Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que viuen en sòls o substrats silícics
silicífer
| silicífera
<title type="display">silicífer</title>
Body
adjectiu geologia Que conté silici.
silicífer
| silicífera
adjectiu geologia Que conté silici
■
silicificació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicificació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: si_li_ci_fi_ca_ci_ó
Body
-
femení
-
geologia
- Acció de silicificar;
- l’efecte.
- botànica Intercalació de sílice en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals.
■
silicificació
femení geologia Acció de silicificar l’efecte botànica Intercalació de sílice en la paret cellular de certes cèllules vegetals
■
silicificar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicificar</title>
Body
-
verb
- transitiu geologia Convertir en sílice.
-
- transitiu geologia Impregnar amb sílice.
- pronominal botànica Sofrir silicificació algunes cèl·lules vegetals.
■
silicificar
verb transitiu geologia Convertir en sílice transitiu geologia Impregnar amb sílice pronominal botànica Sofrir silicificació algunes cèllules vegetals