Es mostren 88940 resultats

sílfids


<title type="display">sílfids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, integrada per escarabats de color fosc, olfacte molt sensible, carnívors, sapròfags i necròfags.
  2. singular Insecte de la família dels sílfids.

sílfids

masculí entomologia plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, integrada per escarabats de color fosc, olfacte molt sensible, carnívors, sapròfags i necròfags singular Insecte de la família dels sílfids
Gran Diccionari de la llengua catalana

silicagel

silicagel

masculí química inorgànica Gel de sílice
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silicat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicat</title>

Etimologia: de silici1 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. química inorgànica Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.
  2. mineralogia Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.

■ silicat

masculí química inorgànica Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions mineralogia Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO 4 , units entre ells directament o bé per cations
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sílice


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sílice</title>

Etimologia: deriv. savi del ll. silex, -ĭcis ‘sílex’
femení mineralogia i química inorgànica Diòxid de silici, SiO2, mineral que ocorre a la natura tant en forma pura (quars, cristobalita) com en una gran varietat de formes impures (sorra, àgata, calcedònia, òpal, etc.).

■ sílice

femení mineralogia i química inorgànica Diòxid de silici, SiO 2 , mineral que ocorre a la natura tant en forma pura quars , cristobalita com en una gran varietat de formes impures sorra, àgata, calcedònia, òpal , etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silici1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silici</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: cilici
Etimologia: del ll. científic silicium, íd., der. de silex, -ĭcis ‘sílex’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol Si] Element químic de nombre atòmic 14 pertanyent al grup IV A de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 28,086.
    2. carbur de silici [SiC] Cristalls negres de gran duresa obtinguts per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni.
    3. diòxid de silici Sílice.
    4. nitrur de silici [Si3N4] Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, obtingudes per reacció del silici amb nitrogen.
    5. tetraclorur de silici [SiCl4] Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, obtingut per acció del clor sobre el silici.
  2. adob al silici adoberia Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.



    3. Vegeu també:
    silici2

■ silici1

masculí química inorgànica símbol Si Element químic de nombre atòmic 14 pertanyent al grup IV A de la taula periòdica Té un pes atòmic de 28,086 carbur de silici SiC Cristalls negres de gran duresa obtinguts per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni diòxid de silici Sílice nitrur de silici Si 3 N 4 Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, obtingudes per reacció del silici amb nitrogen tetraclorur de silici SiCl 4 Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, obtingut per acció del clor sobre el silici adob al silici adoberia Adob…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silici2
| silícia

■ silici2
| silícia

adjectiu geologia De la natura del sílex Que conté sílice Roca silícia mineralogia i química inorgànica Relatiu o pertanyent a la sílice pedologia Dit del sòl que no conté carbonat càlcic Vegeu també silici 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silícic
| silícica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silícic</title>

Etimologia: de silici1 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent al silici.
  2. Que conté silici.
  3. àcid silícic Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
  4. anhídrid silícic Diòxid de silici.

■ silícic
| silícica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al silici Que conté silici àcid silícic Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi anhídrid silícic Diòxid de silici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silicícola

■ silicícola

adjectiu ecologia Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que viuen en sòls o substrats silícics
Gran Diccionari de la llengua catalana

silicífer
| silicífera

silicífer
| silicífera

adjectiu geologia Que conté silici
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silicificació

■ silicificació

femení geologia Acció de silicificar l’efecte botànica Intercalació de sílice en la paret cellular de certes cèllules vegetals
Traducció