Es mostren 88953 resultats

silesià
| silesiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silesià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: si_le_si_à
Body
  1. adjectiu i masculí i femení De Silèsia (regió de l’Europa central).
  2. adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent al silesià.
  3. masculí estratigrafia Unitat del carbonífer que, amb categoria de subsistema, és equivalent del pensilvanià, o carbonífer superior.
  4. femení indústria tèxtil Teixit amb ordit de seda i trama de llana que és emprat com a tela de paraigües i com a folre.

silesià
| silesiana

sílex

sílex

silf
| sílfide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silf</title>

Accessory
Etimologia: del fr. sylphe, tret potser del ll. sylphis d’algunes inscripcions, probable lectura errònia de suleuis, datiu de (matres) Suleuiae, nimfes gales, amb influx de nymphis ‘nimfes’ 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. masculí i femení mitologia En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscs i els camps, considerat com a geni protector o malèfic.
  2. femení Dona bella i esvelta.

silf
| sílfide

sílfids


<title type="display">sílfids</title>

Body
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, integrada per escarabats de color fosc, olfacte molt sensible, carnívors, sapròfags i necròfags.
  2. singular Insecte de la família dels sílfids.

sílfids

silicagel

silicagel

silicat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicat</title>

Accessory
Etimologia: de silici1 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí
  1. química inorgànica Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.
  2. mineralogia Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.

silicat

sílice


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sílice</title>

Accessory
Etimologia: deriv. savi del ll. silex, -ĭcis ‘sílex’
Body
femení mineralogia i química inorgànica Diòxid de silici, SiO2, mineral que ocorre a la natura tant en forma pura (quars, cristobalita) com en una gran varietat de formes impures (sorra, àgata, calcedònia, òpal, etc.).

sílice

silici1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silici</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: cilici
Etimologia: del ll. científic silicium, íd., der. de silex, -ĭcis ‘sílex’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol Si] Element químic de nombre atòmic 14 pertanyent al grup IV A de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 28,086.
    2. carbur de silici [SiC] Cristalls negres de gran duresa obtinguts per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni.
    3. diòxid de silici Sílice.
    4. nitrur de silici [Si3N4] Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, obtingudes per reacció del silici amb nitrogen.
    5. tetraclorur de silici [SiCl4] Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, obtingut per acció del clor sobre el silici.
  2. adob al silici adoberia Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.



  3. Vegeu també:
    silici2

silici1

silici2
| silícia

silici2
| silícia

silícic
| silícica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silícic</title>

Accessory
Etimologia: de silici1 1a font: 1868, DLCo.
Body
    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent al silici.
  2. Que conté silici.
  3. àcid silícic Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
  4. anhídrid silícic Diòxid de silici.

silícic
| silícica