Es mostren 88939 resultats

■ aritmètic
| aritmètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aritmètic</title>

Etimologia: del ll. arithmetĭcus, -a, -um i aquest del gr. arithmētikós ‘relatiu als nombres’, de arithmós ‘nombre’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aritmètica.
  2. masculí i femení Persona versada en aritmètica.
  3. femení matemàtiques Estudi dels nombres naturals i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió entera, potenciació i extracció d’arrels enteres entre aquests nombres.

■ aritmètic
| aritmètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aritmètica masculí i femení Persona versada en aritmètica femení matemàtiques Estudi dels nombres naturals i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió entera, potenciació i extracció d’arrels enteres entre aquests nombres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aritmèticament

■ aritmèticament

adverbi De conformitat amb les regles i els mètodes de l’aritmètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aritmo-

■ aritmo-

Forma prefixada del mot grec arithmós, que significa ‘nombre’ Ex aritmologia, aritmòmetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

aritmògraf

aritmògraf

masculí matemàtiques Instrument per a efectuar mecànicament les operacions matemàtiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

aritmografia


<title type="display">aritmografia</title>

Partició sil·làbica: a_rit_mo_gra_fi_a
Etimologia: de aritmo- i -grafia
femení matemàtiques Ús de signes convencionals per a expressar quantitats conegudes.

aritmografia

femení matemàtiques Ús de signes convencionals per a expressar quantitats conegudes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aritmomania

aritmomania

femení psiquiatria Obsessió d’executar operacions aritmètiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

aritmòmetre

aritmòmetre

masculí matemàtiques Màquina de calcular Regle de càlcul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arjau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arjau</title>

Partició sil·làbica: ar_jau
Etimologia: del ll. bizantí de la Magna Grècia *aiāce, provinent, com altres formes dialectals italianes, del gr. oíax, oíãkos, íd., amb influx del sinònim àrab raǧäl, pl. ʾarǧul ‘peu, cama’ 1a font: 1331
masculí marina, marítim Barra de ferro o de fusta que, fixada a l’eix del timó d’una embarcació menor, serveix per a moure’l.

■ arjau

masculí marina, marítim Barra de ferro o de fusta que, fixada a l’eix del timó d’una embarcació menor, serveix per a moure’l
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arlequí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arlequí</title>

Etimologia: del fr. ant. Hellequin, nom d’una fantasma armada que apareixia de nit
    masculí
    1. teatre Personatge còmic amb un vestit fet de peces triangulars de colors variats.
    2. figuradament El qui canvia fàcilment d’idees, de partit.
  2. alimentació, indústries alimentàries Gelat fet de dues substàncies de colors distints.
  3. entomologia Insecte coleòpter longicorni de la família dels cerambícids (Acrocinus longimanus), amb els èlitres d’aspecte arlequinat i amb dues espines articulades al tòrax, propi de l’Amèrica del Sud.

■ arlequí

masculí teatre Personatge còmic amb un vestit fet de peces triangulars de colors variats figuradament El qui canvia fàcilment d’idees, de partit alimentació, indústries alimentàries Gelat fet de dues substàncies de colors distints entomologia Insecte coleòpter longicorni de la família dels cerambícids Acrocinus longimanus , amb els èlitres d’aspecte arlequinat i amb dues espines articulades al tòrax, propi de l’Amèrica del Sud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arlequinada

■ arlequinada

femení literatura Gènere teatral desenvolupat principalment a Anglaterra al segle XVIII, inspirat en la Commedia dell’Arte Broma, farsa
Traducció