Etimologia: del ll. syllăba, i aquest, del gr. syllabḗ, íd., der. de syllambánō ‘prendre, agafar alhora’, i aquest, de lambánō ‘agafar, prendre’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
femenílingüística Unitat fonètica i fonològica resultant de la segmentació de la cadena fònica, major que el so o el fonema i menor que el mot.
adjectiu Relatiu o pertanyent a la síllaba o a les síllabes Accent sillàbic augment sillàbic gramàtica Addició d’una síllaba a un mot cant sillàbic música Cant en què cada nota respon a una síllaba escriptura sillàbica escriptura Sistema d’escriptura fonètica en el qual cada signe representa una síllaba o conjunt de fonemes fonema sillàbic fonètica, fonologia Fonema que pot esdevenir nucli sillàbic S’oposa a fonema asillàbic marge sillàbic fonètica, fonologia Posició de frontera o externa al nucli sillàbic, ocupada normalment per les consonants nucli o centre sillàbic fonètica, fonologia…
Etimologia: del ll. syllēpsis, i aquest, del gr. sýllēpsis, íd., der. de syllambánō ‘agafar amb si’, i aquest, de lambanō ‘agafar, prendre’ 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
femeníretòrica
Figura de construcció que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Ex.: La majoria han dit que no.
Figura que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora. Ex.: La seva dona és més dolça que la mel.
femení retòrica Figura de construcció que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa Ex La majoria han dit que no Figura que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora Ex La seva dona és més dolça que la mel