Es mostren 88953 resultats

■ silicona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicona</title>

Etimologia: probablement del fr. silicone, der. de silic(ium) amb un sufix extret de la terminació de carbone ‘carboni’
femení química orgànica i plàstics Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.

■ silicona

femení química orgànica i plàstics Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

siliconar

siliconar

verb transitiu Posar silicona Siliconar una junta
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silicosi

■ silicosi

femení patologia Pneumoconiosi causada per la inhalació de pols de sílice, la qual produeix un dipòsit d’òxid de silici en els pulmons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silícula

■ silícula

femení botànica Síliqua curta, de llargària no superior a tres vegades l’amplària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siliculós
| siliculosa

■ siliculós
| siliculosa

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la silícula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silicur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicur</title>

    masculí química inorgànica
  1. Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell. Responen a la fórmula general M4nSin.
  2. Anió Si4-, que hom pot considerar formalment derivat del silà per pèrdua dels seus quatre àtoms d’hidrogen.

■ silicur

masculí química inorgànica Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell Responen a la fórmula general M 4 n Si n Anió Si 4 - , que hom pot considerar formalment derivat del silà per pèrdua dels seus quatre àtoms d’hidrogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silil

■ silil

masculí química inorgànica Denominació sistemàtica del radical univalent H 3 Si—, derivat formalment del silà per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sililació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sililació</title>

Partició sil·làbica: si_li_la_ci_ó
femení química analítica i química orgànica Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (—Si(CH3)3).

■ sililació

femení química analítica i química orgànica Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil —SiCH 3 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sililar

■ sililar

verb transitiu química Efectuar una sililació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

siling
| silinga


<title type="display">siling</title>

adjectiu i masculí i femení història Dit de l’individu d’un poble vàndal de Silèsia que emigrà fins a la Bètica on fou sotmès al segle V.

siling
| silinga

adjectiu i masculí i femení història Dit de l’individu d’un poble vàndal de Silèsia que emigrà fins a la Bètica on fou sotmès al segle V