Es mostren 88953 resultats

■ síl·labus

■ síl·labus

masculí Llista, catàleg, índex especialment Llista d’errors condemnats pel papa, sobretot el Syllabus de Pius IX
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·lepsi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sil·lepsi</title>

Etimologia: del ll. syllēpsis, i aquest, del gr. sýllēpsis, íd., der. de syllambánō ‘agafar amb si’, i aquest, de lambanō ‘agafar, prendre’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení retòrica
  1. Figura de construcció que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Ex.: La majoria han dit que no.
  2. Figura que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora. Ex.: La seva dona és més dolça que la mel.

■ sil·lepsi

femení retòrica Figura de construcció que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa Ex La majoria han dit que no Figura que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora Ex La seva dona és més dolça que la mel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·lèptic
| sil·lèptica

■ sil·lèptic
| sil·lèptica

adjectiu gramàtica i retòrica Relatiu o pertanyent a la sillepsi Que enclou una sillepsi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

síl·lids


<title type="display">síl·lids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.
  2. singular Anèl·lid de la família dels síl·lids.

síl·lids

masculí zoologia plural Família d’anèllids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe singular Anèllid de la família dels síllids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·limanita

■ sil·limanita

femení mineralogia Nesosilicat del grup dels silicats d’alumini, mineral de color gris o bru clar, de metamorfisme d’alta pressió i alta temperatura, que cristallitza en el sistema ròmbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sil·logisme</title>

Etimologia: del ll. syllogismus, i aquest, del gr. syllogismós, íd. 1a font: s. XIII
masculí lògica Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió.

■ sil·logisme

masculí lògica Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses , de les quals en resulta una altra, dita conclusió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logístic
| sil·logística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sil·logístic</title>

Etimologia: del ll. syllogistĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. syllogistikós, íd.
    lògica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sil·logisme, a un sil·logisme.
  2. femení
    1. Manera de disputar mitjançant l’ús de sil·logismes.
    2. especialment Ciència que estudia el sil·logisme.

■ sil·logístic
| sil·logística

lògica adjectiu Relatiu o pertanyent al sillogisme, a un sillogisme femení Manera de disputar mitjançant l’ús de sillogismes especialment Ciència que estudia el sillogisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logísticament

■ sil·logísticament

adverbi En forma de sillogisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sil·logitzar

■ sil·logitzar

verb intransitiu Raonar mitjançant sillogismes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siloxà

■ siloxà

masculí química inorgànica i química orgànica Denominació genèrica dels composts de fórmula general H 3 Si——OSiH 2 — n —OSiH 3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols