Es mostren 88940 resultats

■ silurià
| siluriana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silurià</title>

Partició sil·làbica: si_lu_ri_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al silurià.
  2. masculí Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoic. És situat per sobre de l’ordovicià i per sota del devonià.

■ silurià
| siluriana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al silurià masculí Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoic És situat per sobre de l’ordovicià i per sota del devonià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silúric
| silúrica

■ silúric
| silúrica

adjectiu i masculí estratigrafia Silurià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silúrids

■ silúrids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit, cap eixamplat, barbes desenvolupades i ulls petits L’espècie més característica és el silur singular Peix de la família dels silúrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

siluriformes


<title type="display">siluriformes</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals, fisòstoms, amb cua homocerca, pell nua o amb plaques òssies i que comprèn espècies repartides a la zona tropical.
  2. singular Peix de l’ordre dels siluriformes.

siluriformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals, fisòstoms, amb cua homocerca, pell nua o amb plaques òssies i que comprèn espècies repartides a la zona tropical singular Peix de l’ordre dels siluriformes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silva</title>

Etimologia: del cast. i port. silva, íd., del ll. silva ‘selva’ i ja alguna vegada en el sentit d’obra literària miscel·lània 1a font: 1839, DLab.
femení poètica Forma poètica constituïda per sèries continuades de versos sense estructura estròfica determinada.

■ silva

femení poètica Forma poètica constituïda per sèries continuades de versos sense estructura estròfica determinada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silvà

■ silvà

masculí mitologia Divinitat dels boscs
Gran Diccionari de la llengua catalana

silvanita

silvanita

femení mineralogia Tellurur d’or i argent, de fórmula AuAgTe 4 , mineral que cristallitza en el sistema monoclínic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silvestrè

■ silvestrè

masculí química orgànica Terpè present a l’essència de trementina i en alguns olis de pi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silvestre

■ silvestre

adjectiu Que es cria naturalment als boscs o als camps Plantes silvestres Propi dels medis naturals Silvícola Forestal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

silvestrí
| silvestrina


<title type="display">silvestrí</title>

    catolicisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als silvestrins.
  2. masculí i femení Monjo benedictí de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano (Itàlia).

silvestrí
| silvestrina

catolicisme adjectiu Relatiu o pertanyent als silvestrins masculí i femení Monjo benedictí de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano Itàlia