Es mostren 88939 resultats

■ sina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sina</title>

Homòfon: cine
Etimologia: variant fem. de si1, per influx de falda, pitrera, bossa 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
    1. Escotadura.
    2. especialment botànica Escotadura que separa els lòbuls d’una fulla.
  2. anatomia animal Pit, pitrera.

■ sina

femení Escotadura especialment botànica Escotadura que separa els lòbuls d’una fulla anatomia animal Pit, pitrera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinada

sinada

femení dialectal Conjunt de coses que es porten dins el si o la sina pitralada Sina, pitrera
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinadelf
| sinadelfa


<title type="display">sinadelf</title>

adjectiu i masculí patologia Dit del monstre doble, monocèfal, caracteritzat per un sol cap i un sol tronc, i que posseeix vuit membres, quatre dels quals semblen dorsals i van dirigits cap amunt.

sinadelf
| sinadelfa

adjectiu i masculí patologia Dit del monstre doble, monocèfal, caracteritzat per un sol cap i un sol tronc, i que posseeix vuit membres, quatre dels quals semblen dorsals i van dirigits cap amunt
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinagoga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sinagoga</title>

Etimologia: del ll. synagōga, i aquest, del gr. synagōgḗ, íd., der. de synágō ‘aplegar, reunir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení judaisme
  1. Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l’època postexílica (segle VI aC).
    1. Assemblea de culte de fidels jueus.
    2. La comunitat jueva; judaisme.

■ sinagoga

femení judaisme Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l’època postexílica segle VI aC Assemblea de culte de fidels jueus La comunitat jueva judaisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinagogal

sinagogal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la sinagoga Culte sinagogal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinagües

■ sinagües

femení plural dialectal Enagos Home fluix de caràcter i condescendent
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinaïta


<title type="display">sinaïta</title>

Partició sil·làbica: si_na_ï_ta
  1. adjectiu Sinaític.
  2. masculí i femení
    1. Habitant del Sinaí (península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica).
    2. especialment Monjo del Sinaí. Gregori el Sinaïta.

sinaïta

adjectiu Sinaític masculí i femení Habitant del Sinaí península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica especialment Monjo del Sinaí Gregori el Sinaïta
Gran Diccionari de la llengua catalana

sinaític
| sinaítica

sinaític
| sinaítica

adjectiu Relatiu o pertanyent al Sinaí La península sinaítica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinalbina

■ sinalbina

femení alimentació, indústries alimentàries Substància cristallina que ocorre en les llavors de la mostassa blanca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sinalefa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sinalefa</title>

Etimologia: del ll. synaloepha, i aquest, del gr. synaloiphḗ ‘fusió’, der. de synaleíphō ‘confondre, mesclar’, i aquest, comp. de sýn ‘conjuntament’ i aleíphō ‘untar’
femení literatura Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte situades l’una a la fi i l’altra al començament de mots distints.

■ sinalefa

femení literatura Fusió en una sola síllaba rítmica de dues vocals en contacte situades l’una a la fi i l’altra al començament de mots distints
Traducció