Es mostren 88939 resultats

sistemàtic
| sistemàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sistemàtic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. systematicus, -a, -um, i aquest, del gr. systematikós ‘que forma un conjunt’ 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu a un sistema o a la sistemàtica.
    2. Que constitueix un sistema.
    3. Que obeeix a un sistema. Un arranjament sistemàtic.
  2. adjectiu
    1. Que procedeix segons principis, normes, etc., dels quals no sap separar-se. Un escriptor sistemàtic.
    2. per extensió Fer una oposició sistemàtica.
  3. femení
    1. Ciència de la classificació, sistema.
    2. biologia Branca de la biologia que estudia la classificació dels éssers vius en grups de diferent categoria a partir, sobretot, d’anàlisis filogenètiques i d’altres criteris morfològics, fisiològics, ecològics, embriològics, taxonòmics, etc.
  4. nom sistemàtic química Nom que designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composició o la funció.

sistemàtic
| sistemàtica

sistemàticament

sistemàticament

Informació complementària

sistematització

sistematització

sistematitzar

sistematitzar

sistematologia

sistematologia

sistematològic
| sistematològica

sistematològic
| sistematològica

sistèmic
| sistèmica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sistèmic</title>

Body
    adjectiu
  1. anatomia animal i fisiologia animal Relatiu o pertanyent a tot l’organisme.
  2. anatomia animal i fisiologia animal Que afecta tot l’organisme.
  3. fitopatologia Dit de la capacitat de desplaçar-se amb els fluids interns d’una planta. Plaguicida sistèmic.

sistèmic
| sistèmica

sistil


<title type="display">sistil</title>

Accessory
Etimologia: del ll. systylos, i aquest, del gr. sýstylos, íd., comp. de syn ‘conjuntament’ i stýlos ‘columna’
Body
adjectiu i masculí arquitectura Dit de l’edifici, monument, etc., en què els intercolumnis tenen quatre mòduls.

sistil

sístole


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sístole</title>

Accessory
Etimologia: del ll. systŏle, i aquest, del gr. systolḗ, íd., der. de systéllō ‘reduir, contreure’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. fisiologia
    1. Contracció de les cavitats del cor que té lloc d’una manera isòcrona en les aurícules i en els ventricles.
    2. Període de temps en el qual es produeix la sístole.
  2. poètica Llicència poètica que consisteix a usar com a breu una síl·laba llarga.

sístole

sistòlic
| sistòlica

sistòlic
| sistòlica