Es mostren 88939 resultats

■ sobralles

■ sobralles

femení plural Allò que sobra, especialment d’un àpat o menjar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobrancer
| sobrancera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sobrancer</title>

Etimologia: der. de sobrances 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que és de més del que es necessita per a atènyer una quantitat o un nombre determinats, per a l’execució d’una cosa, etc.; sobrer. No tinc temps sobrancer.
  2. especialment fusteria Dit de la peça de fusta que té un excés d’amplada o de llargada, segons l’objecte, la peça, etc., que hom en vol obtenir.

■ sobrancer
| sobrancera

adjectiu Que és de més del que es necessita per a atènyer una quantitat o un nombre determinats, per a l’execució d’una cosa, etc sobrer No tinc temps sobrancer especialment fusteria Dit de la peça de fusta que té un excés d’amplada o de llargada, segons l’objecte, la peça, etc, que hom en vol obtenir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobrances

■ sobrances

femení plural Sobralles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobrant

■ sobrant

adjectiu Que sobra sobrer masculí Allò que sobra, les sobres Amb els sobrants de la cuina engreixaven dos porcs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sobrar</title>

Etimologia: del ll. superare ‘ser superior; sobresortir; abundar; sobrar’, der. de super ‘sobre’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Sobrepujar, superar, vèncer. No el va poder sobrar per la força, però el vencé amb enganys i afalacs.
  2. intransitiu
    1. Ésser de més d’allò que cal per a atènyer una quantitat o un nombre determinats. N’hem omplert tres caixes i encara n’han sobrat dues dotzenes.
    2. No ésser necessari, estar de massa, en un lloc, en una reunió, etc. Aquí hi sobres, noi: ja te’n pots anar.
    3. Restar després d’haver-se despès o consumit el que ha calgut. Dona-li el que ha sobrat del dinar.

■ sobrar

verb transitiu Sobrepujar, superar, vèncer No el va poder sobrar per la força, però el vencé amb enganys i afalacs intransitiu Ésser de més d’allò que cal per a atènyer una quantitat o un nombre determinats N’hem omplert tres caixes i encara n’han sobrat dues dotzenes No ésser necessari, estar de massa, en un lloc, en una reunió, etc Aquí hi sobres, noi ja te’n pots anar Restar després d’haver-se despès o consumit el que ha calgut Dona-li el que ha sobrat del dinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobrassada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sobrassada</title>

Etimologia: de l’it. dial. sopressada (o soprassata), der. de soppressare ‘comprimir, masegar’, i aquest, de pressare ‘comprimir’, ll. pressare, freqüentatiu de premĕre ‘prémer’ 1a font: 1575, DPou.
femení alimentació, indústries alimentàries Embotit cru, fet amb carn de porc, adobat amb sal, pebre vermell i altres espècies, típic de les illes Balears i Pitiüses.

■ sobrassada

femení alimentació, indústries alimentàries Embotit cru, fet amb carn de porc, adobat amb sal, pebre vermell i altres espècies, típic de les illes Balears i Pitiüses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sobrat
| sobrada

sobrat
| sobrada

adjectiu Excessiu, carregós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobre1

■ sobre1

masculí Part superior d’un objecte Els costats són negres, i el sobre, blanc Coberta o bossa de paper per a posar-hi dintre una carta, comunicació, etc, i en la qual hom sol escriure el nom, l’adreça, etc, del destinatari sobrecarta Un sobre folrat amb paper opac marina, marítim Gratacel sobre el tot heràldica Escussó Vegeu també sobre 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobre2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sobre</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. sŭper, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
  1. preposició
    1. Damunt. El llibre és sobre la taula.
    2. figuradament Posar un nou impost sobre els rics. Apilar dificultats sobre dificultats. Fixar la mirada sobre algú.
  2. adverbi
    1. Damunt. Li caigué a sobre. Deixa-ho allà sobre.
    2. per extensió El Nadal ja el tenim a sobre. Tenir una desgràcia a sobre. Treure’s de sobre un pretendent.
  3. preposició Tocant a. Parlar sobre una qüestió. Sobre aquestes declaracions del govern s’ha escrit molt. Sobre això, no cal dir res més.
  4. preposició Ultra, a més de. Sobre renyar-lo, encara li va pegar.
  5. a sobre locució adverbial A més. El menjar és dolent i, a sobre, car.
  6. per sobre locució adverbial Per damunt, lleugerament, superficialment. He llegit aquest llibre molt per sobre.



    7. Vegeu també:
    sobre1

■ sobre2

preposició Damunt El llibre és sobre la taula figuradament Posar un nou impost sobre els rics Apilar dificultats sobre dificultats Fixar la mirada sobre algú adverbi Damunt Li caigué a sobre Deixa-ho allà sobre per extensió El Nadal ja el tenim a sobre Tenir una desgràcia a sobre Treure’s de sobre un pretendent preposició Tocant a Parlar sobre una qüestió Sobre aquestes declaracions del govern s’ha escrit molt Sobre això, no cal dir res més preposició Ultra, a més de Sobre renyar-lo, encara li va pegar a sobre locució adverbial A més El menjar és dolent i, a sobre, car per sobre locució…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sobre-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sobre-</title>

  1. Prefix, del llatí super, emprat per a formar noms que indiquen abundància o excés o noms de càrrecs immediatament superiors als designats pels noms als quals s’anteposa. Ex.: sobrecàrrega, sobrecoc, sobreguaita.
  2. Prefix, del llatí super, que significa ’damunt’. Ex.: sobreàtic, sobrecoberta.

■ sobre-

Prefix, del llatí super , emprat per a formar noms que indiquen abundància o excés o noms de càrrecs immediatament superiors als designats pels noms als quals s’anteposa Ex sobrecàrrega , sobrecoc, sobreguaita Prefix, del llatí super , que significa ’damunt’ Ex sobreàtic , sobrecoberta