Es mostren 88939 resultats

■ socarrimar

■ socarrimar

verb transitiu Socarrar lleugerament Se m’ha socarrimat la carn, però es pot menjar indústria tèxtil Cremar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sòccida

sòccida

femení dret civil català Sòcita
Gran Diccionari de la llengua catalana

sòccita

sòccita

femení dret civil català Sòcita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soci
| sòcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soci</title>

Etimologia: del ll. sŏcĭus ‘company’ 1a font: 1632
    masculí i femení
    1. Persona associada a una altra o a d’altres per a algun fi. Era el seu mateix soci qui l’estafava.
    2. Persona que forma part d’una societat comercial, industrial, benèfica, cultural, esportiva, etc. Els socis del club de futbol. Soci efectiu, soci honorari.
    3. soci fundador Soci que en una societat gaudeix de certs drets específics derivats del fet d’haver accedit a la condició de soci des del moment de fundació de la societat.
  2. col·loquialment Usat en el llenguatge col·loquial en el sentit de subjecte, individu, etc. Quin soci! Un soci com aquest no és de fiar!

■ soci
| sòcia

masculí i femení Persona associada a una altra o a d’altres per a algun fi Era el seu mateix soci qui l’estafava Persona que forma part d’una societat comercial, industrial, benèfica, cultural, esportiva, etc Els socis del club de futbol Soci efectiu, soci honorari soci fundador Soci que en una societat gaudeix de certs drets específics derivats del fet d’haver accedit a la condició de soci des del moment de fundació de la societat colloquialment Usat en el llenguatge colloquial en el sentit de subjecte, individu, etc Quin soci Un soci com aquest no és de fiar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sociabilitat

■ sociabilitat

femení Qualitat de sociable geobotànica Mode d’agrupament de les espècies d’una associació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sociable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sociable</title>

Partició sil·làbica: so_ci_a_ble
Etimologia: del ll. sociabĭlis ‘que pot unir-se, unit’ 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Inclinat a viure en societat, en companyia d’altres persones. L’home és naturalment un animal sociable.
  2. Que té un comportament amable en les relacions socials. L’infant ha d’aprendre a ser sociable.
  3. Que gaudeix del tracte amb les altres persones. És una nena molt sociable, es relaciona amb tots els companys de classe.

■ sociable

adjectiu Inclinat a viure en societat, en companyia d’altres persones L’home és naturalment un animal sociable Que té un comportament amable en les relacions socials L’infant ha d’aprendre a ser sociable Que gaudeix del tracte amb les altres persones És una nena molt sociable, es relaciona amb tots els companys de classe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sociablement

■ sociablement

adverbi D’una manera sociable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sociació


<title type="display">sociació</title>

Partició sil·làbica: so_ci_a_ci_ó
femení geobotànica Unitat de vegetació utilitzada per les escoles fitocenològiques del nord d’Europa i caracteritzada per les espècies constants, per l’estructura dels estrats i per diversos paràmetres quantitatius.

sociació

femení geobotànica Unitat de vegetació utilitzada per les escoles fitocenològiques del nord d’Europa i caracteritzada per les espècies constants, per l’estructura dels estrats i per diversos paràmetres quantitatius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ social


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">social</title>

Partició sil·làbica: so_ci_al
Etimologia: del ll. socialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la societat.
    2. Relatiu o pertanyent a un grup o conjunt d’individus (s’oposa a individual).
    3. Per oposició a individualista, dit del comportament en les relacions dels individus d’una societat en tant que és determinat o modelat per uns certs marcs socials preestablerts.
    4. ciències socials sociologia Grup de ciències el tema principal de les quals és l’home en societat: antropologia, economia, estadística, sociologia, etc.
    5. guerres socials història Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
  2. adjectiu especialment
    1. Relatiu o pertanyent a les relacions entre patrons i obrers, considerats com a classes socials.
    2. classe social sociologia Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
    3. graduat social sociologia Tècnic que, de manera independent o en una o diverses empreses, realitza funcions d’organització, control, assessorament i aplicació de la legislació social.
    4. legislació social dret del treball Conjunt de normes de caràcter estatal per a tutelar la integritat física i econòmica dels treballadors i per a promoure llur elevació material i moral.
    5. moviment social catòlic catolicisme Moviment que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme i alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes.
    6. qüestió social catolicisme Expressió amb què, en l’àmbit catòlic, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
  3. adjectiu Relatiu o pertanyent a una associació o societat comercial, industrial, etc. Capital social. Raó social d’una casa. Local social.
  4. masculí història Durant el franquisme, membre de la brigada politicosocial del cos general de policia.

■ social

adjectiu Relatiu o pertanyent a la societat Relatiu o pertanyent a un grup o conjunt d’individus s’oposa a individual Per oposició a individualista , dit del comportament en les relacions dels individus d’una societat en tant que és determinat o modelat per uns certs marcs socials preestablerts ciències socials sociologia Grup de ciències el tema principal de les quals és l’home en societat antropologia, economia, estadística, sociologia, etc guerres socials història Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ socialdemocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">socialdemocràcia</title>

Partició sil·làbica: so_ci_al_de_mo_crà_ci_a
Etimologia: de social i democràcia
    femení història i ciències polítiques
  1. Nom amb què hom designà els partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, països escandinaus i Rússia, des de la fi del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
  2. Tendència dins el moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories marxistes i una pràctica política de tipus moderat i reformista.

■ socialdemocràcia

femení història i ciències polítiques Nom amb què hom designà els partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, països escandinaus i Rússia, des de la fi del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial Tendència dins el moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories marxistes i una pràctica política de tipus moderat i reformista
Traducció