Es mostren 88939 resultats

■ solemnialment

■ solemnialment

adverbi D’una manera solemnial o solemne
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solemnitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solemnitat</title>

Etimologia: del ll. sollemnĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de solemne. Va parlar amb solemnitat.
  2. Festa solemne, festivitat que hom celebra cada any d’una manera solemne. Les solemnitats pasquals.
  3. Conjunt de cerimònies, de formalitats, etc., que fan solemne un acte, públic o privat, l’estipulació d’un tractat, etc. L’acte fou d’una gran solemnitat.

■ solemnitat

femení Qualitat de solemne Va parlar amb solemnitat Festa solemne, festivitat que hom celebra cada any d’una manera solemne Les solemnitats pasquals Conjunt de cerimònies, de formalitats, etc, que fan solemne un acte, públic o privat, l’estipulació d’un tractat, etc L’acte fou d’una gran solemnitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solemnització

■ solemnització

femení Acció de solemnitzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solemnitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solemnitzar</title>

Etimologia: de solemne 1a font: 1393
    verb transitiu
  1. Celebrar amb solemnitat alguna festa o esdeveniment. Solemnitzar el centenari d’una entitat.
  2. Donar solemnitat a un acte públic, acomplint-ne totes les formalitats. Solemnitzar l’acte de lliurament d’uns premis.

■ solemnitzar

verb transitiu Celebrar amb solemnitat alguna festa o esdeveniment Solemnitzar el centenari d’una entitat Donar solemnitat a un acte públic, acomplint-ne totes les formalitats Solemnitzar l’acte de lliurament d’uns premis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

solen-

solen-

Forma prefixada del mot grec sōlḗn, -ē͂nos , que significa ‘canal, tub’ Ex solenoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

solènids


<title type="display">solènids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs lamel·libranquis, de closca allargada, que viuen colgats en fons de sorra en posició vertical, i que són apreciats com a comestibles. Cal destacar-ne la navalla (Ensis ensis), el ganivet (Ensis siliqua) i la caravel·la (Solenocurtus antiquatus).
  2. singular Mol·lusc de la família dels solènids.

solènids

masculí zoologia plural Família de molluscs lamellibranquis, de closca allargada, que viuen colgats en fons de sorra en posició vertical, i que són apreciats com a comestibles Cal destacar-ne la navalla Ensis ensis , el ganivet Ensis siliqua i la caravella Solenocurtus antiquatus singular Mollusc de la família dels solènids
Gran Diccionari de la llengua catalana

soleno-

soleno-

Forma prefixada del mot grec sōlḗn, -ē͂nos , que significa ‘canal, tub’ Ex solenòglif
Gran Diccionari de la llengua catalana

solenòcit

solenòcit

masculí anatomia animal Cèllula flamígera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solenodont

■ solenodont

masculí zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids Solenodon sp , d’aspecte d’una musaranya, amb un musell que forma una petita trompa amb nombroses vibrisses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solenodòntids

■ solenodòntids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, a la qual pertany només el gènere Solenodon , el solenodont, amb dues espècies, S paradoxus i S cubanus singular Mamífer de la família dels solenodòntids