Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ sondroll

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sondroll</title>

Etimologia: de sondrollar

masculí

Sotrac.
Trontoll.

■ sondroll

masculí Sotrac Trontoll

■ sondrollar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sondrollar</title>

Etimologia: variant de sorollar 1a font: s. XV

verb

intransitiu
1. Balancejar-se fent sotracs com fan certs bressols. La barca sondrollava a causa de la tempesta.
2. Trontollar.
transitiu Fer sondrollar. L’onatge sondrollava la barca.

■ sondrollar

verb intransitiu Balancejar-se fent sotracs com fan certs bressols La barca sondrollava a causa de la tempesta Trontollar transitiu Fer sondrollar L’onatge sondrollava la barca

soneria

<title type="display">soneria</title>

Partició sil·làbica: so_ne_ri_a
Etimologia: del fr. sonnerie, íd., der. de sonner ‘sonar’

femení rellotgeria Conjunt dels mecanismes que serveixen per a fer sonar un rellotge.

soneria

femení rellotgeria Conjunt dels mecanismes que serveixen per a fer sonar un rellotge

■ sonet

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonet</title>

Etimologia: de l’it. sonetto, dimin. de suono ‘so’, en el sentit de ‘poema cantat’

masculí literatura Forma estròfica integrada per catorze versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals.

■ sonet

masculí literatura Forma estròfica integrada per catorze versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals

■ sonetista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonetista</title>

Etimologia: de l’it. sonettista, íd.

masculí i femení Persona que compon sonets.

■ sonetista

masculí i femení Persona que compon sonets

sonia

<title type="display">sonia</title>

Partició sil·làbica: so_ni_a
Etimologia: probablement del fr. sonie, íd., der. de son ‘so’

femení acústica i metrologia Magnitud que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat.

sonia

femení acústica i metrologia Magnitud que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat

■ sònic

| sònica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sònic</title>

Etimologia: de so¹

adjectiu

Relatiu a la velocitat del so.
Que té una velocitat igual a la del so. Velocitat sònica.

■ sònic

| sònica

adjectiu Relatiu a la velocitat del so Que té una velocitat igual a la del so Velocitat sònica

sonicació

<title type="display">sonicació</title>

Partició sil·làbica: so_ni_ca_ci_ó

femení física Tractament d’una substància mitjançant ultrasons.

sonicació

femení física Tractament d’una substància mitjançant ultrasons

■ sonicitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonicitat</title>

femení fonètica, fonologia Grau de prominència segmental d’un so del llenguatge, basada sobretot en el grau de constricció del tracte vocal. Jerarquia de sonicitat.

■ sonicitat

femení fonètica, fonologia Grau de prominència segmental d’un so del llenguatge, basada sobretot en el grau de constricció del tracte vocal Jerarquia de sonicitat

■ sono-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sono-</title>

Forma prefixada del mot llatí sŏnus, que significa ‘so’. Ex.: sonografia.

■ sono-

Forma prefixada del mot llatí sŏnus , que significa ‘so’ Ex sonografia

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ sondroll

■ sondrollar

soneria

■ sonet

■ sonetista

sonia

■ sònic | sònica

■ sònic | sònica

sonicació

■ sonicitat

■ sono-

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ sònic

| sònica

■ sònic

| sònica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia