Es mostren 88953 resultats

■ sorneria

■ sorneria

femení Qualitat de sorn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sornudament

■ sornudament

adverbi D’una manera sornuda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sornut
| sornuda

■ sornut
| sornuda

adjectiu Que té un caràcter retret, poc comunicatiu, poc tractable Dit d’allò que revela aquest caràcter Tenia una mirada sornuda i esquiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soroll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soroll</title>

Compareu: so1
Etimologia: der. postverbal de sorollar, en el qual -com en aquest mateix verb- pot haver influït, pel que fa al seu significat de ‘so o conjunt de sons inharmoniosos, el verb eixorellar ‘tallar les orelles; eixordar a crits’ (v. sorollar) 1a font: c. 1700
    masculí
    1. So o conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol mena que no és la veu humana o d’un animal, ni el so d’un instrument músic. El soroll de la pluja, d’una cascada, del mar. El soroll del vent, del tro. Soroll de carros. Posa oli al pany perquè no faci soroll.
    2. acústica Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l’home, sota certes condicions, una reacció de rebuig.
  2. electroacústica i electrònica
    1. So que posseeix una característica espectral aleatòria.
    2. soroll blanc Soroll que posseeix un espectre continu i uniforme, l’energia del qual és constant dins una banda de freqüències prou ampla.
    3. soroll de fons Soroll obtingut a la sortida d’un amplificador en absència de senyal d’entrada.
    4. soroll rosa Soroll l’espectre del qual és contínuament decreixent amb la freqüència, a raó de 3 dB per octava, en augmentar la freqüència.
    5. supressor (o reductor) de soroll Sistema dissenyat per minimitzar el soroll produït per les cintes magnètiques, les bandes sonores, els fonocaptors, els equips de radiodifusió, etc.
  3. lingüística
    1. Pertorbació del canal de comunicació que pot ocasionar una pèrdua d’informació al receptor.
    2. fonètica, fonologia Emissió fònica que no pot ésser interpretada fonològicament.
  4. medicina i diagnosi
    1. So confús, irregular, més o menys fort, normal o patològic, que hom sent gairebé sempre per auscultació.
    2. soroll clangorós Soroll de ressonància metàl·lica que hom sent en auscultar el focus aòrtic en els casos d’aortitis.
    3. soroll de clapoteig Clapoteig.
    4. soroll de galop Soroll observat en la insuficiència ventricular esquerra.
    5. soroll metàl·lic Soroll de ressonància aguda i esclatant, semblant al que hom obté en percudir una cavitat de parets metàl·liques.
  5. per extensió
    1. Moviment tumultuós. Lluny del soroll de la ciutat.
    2. per extensió Moviment sediciós, avalot. El poble s’avalotarà: hi haurà soroll.
  6. fer soroll figuradament Colpir l’atenció fent parlar molt de si, fer molta impressió.

■ soroll

masculí So o conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol mena que no és la veu humana o d’un animal, ni el so d’un instrument músic El soroll de la pluja, d’una cascada, del mar El soroll del vent, del tro Soroll de carros Posa oli al pany perquè no faci soroll acústica Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l’home, sota certes condicions, una reacció de rebuig electroacústica i electrònica So que posseeix una característica espectral aleatòria soroll blanc Soroll que posseeix un espectre continu i uniforme, l’energia del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorolla

■ sorolla

femení botànica Atzerola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorollar</title>

Etimologia: potser del ll. sollicitare ‘instar’, amb influx de titillicare ‘fer pessigolles’, que donà un *solliticare, d’on *soldegar, sodegar i, amb possible influx de eixorellar, sorollar
    verb
  1. intransitiu Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada. Em sorolla una dent. Durant el terratrèmol van sorollar totes les cases. Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa.
  2. transitiu Fer sorollar. Fer caure la fruita d’un arbre sorollant-lo.

■ sorollar

verb intransitiu Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscillar una cosa sacsejada Em sorolla una dent Durant el terratrèmol van sorollar totes les cases Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa transitiu Fer sorollar Fer caure la fruita d’un arbre sorollant-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soroller

■ soroller

masculí botànica Atzeroler
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sorollisme

sorollisme

masculí art Tendència pictòrica que s’inspira en l’ús característic de la llum i el color en l’obra de J Sorolla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorollós
| sorollosa

■ sorollós
| sorollosa

adjectiu Que fa soroll Ple de soroll Una manifestació pública sorollosa figuradament Un èxit sorollós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorollosament

■ sorollosament

adverbi D’una manera sorollosa
Traducció