Es mostren 88939 resultats

■ sortiller
| sortillera

■ sortiller
| sortillera

masculí i femení Persona que practica sortilegis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortint

■ sortint

adjectiu Que surt enfora, que sobresurt masculí Part sortint d’una cosa Va caure de cap sobre un sortint d’una roca masculí construcció Volada adjectiu heràldica Ixent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortir</title>

Etimologia: sembla der. del cat. ant. surt, surta, participi de sorgir (ll. vg. *surctus, -a, -um, participi de surgĕre ‘brollar, sorgir’), combinat amb el ll. sortiri ‘tirar, treure a la sort’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb intransitiu
    1. Passar una persona o una cosa de dins a fora. Hem sortit del cinema a les vuit. Encara està pres i trigarà molt a sortir de la presó. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer una passejada. La sang li sortia a raig fet.
    2. Anar-se’n una persona o cosa fora del lloc clos o circumscrit, o que hom considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n. El vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. El riu va sortir de mare. Sortir de la qüestió.
    3. Aparèixer, manifestar-se, allò que estava ocult, aparèixer a la superfície, a la llum, brollar. Sortir el sol. Sortir un personatge en escena. Començar a sortir una planta. Ja surten les fulles dels plàtans. Al nen, li ha sortit la primera dent. Li ha sortit un gra al braç. Ja ha sortit el llibre de X.
    4. figuradament Sortir d’una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir d’una dificultat.
    5. En certs jocs, ésser el primer a jugar. Aquesta vegada em toca sortir a mi.
    6. Dir o fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb un estirabot, amb una atzagaiada.
    1. Tenir tal o tal èxit, resultat, solució. Aquell dia, la maniobra li va sortir bé.
    2. Produir-se, donar-se, ésser fet, com a efecte o resultat d’un procés, d’una operació, d’una votació, d’un sorteig, etc. Els comptes no li surten. La comèdia ha sortit molt bé. Va sortir elegit el nostre candidat. A la rifa d’avui ha sortit premiat el número X.
    3. Palesar-se la qualitat o l’índole d’algú o d’alguna cosa. El xarop ha sortit massa espès. Ens ha sortit dolent.
    4. sortir-hi guanyant (o perdent) (en algun afer). Resultar-ne beneficiat o perjudicat.
    5. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    6. sortir-se’n Salvar-se algú de compromisos, de dificultats, d’entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa. La seva situació era difícil, però se’n va saber sortir molt bé.
  3. Provenir. D’aquella contrada han sortit tots els Gimbernat. És la millor obra que ha sortit de les seves mans.
  4. Formar relleu; sobresortir. Uns quants maons sortien de la paret.
  5. Tenir sortida. Aquest producte surt molt bé: hem fet un bon negoci.

■ sortir

verb intransitiu Passar una persona o una cosa de dins a fora Hem sortit del cinema a les vuit Encara està pres i trigarà molt a sortir de la presó Sortir de missa, de sermó Sortir de casa a fer una passejada La sang li sortia a raig fet Anar-se’n una persona o cosa fora del lloc clos o circumscrit, o que hom considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n El vagó ha sortit de la via La porta ha sortit de polleguera El riu va sortir de mare Sortir de la qüestió Aparèixer, manifestar-se, allò que estava ocult, aparèixer a la superfície, a la llum, brollar Sortir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sortit

sortit

masculí dialectal Surt, sobresalt Pegar un sortit Espant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortós
| sortosa

■ sortós
| sortosa

adjectiu Que té bona sort afortunat, sortat És un home sortós tot li surt bé D’haver-ho aconseguit, n’estic per ben sortós Degut a la bona sort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortosament

■ sortosament

adverbi D’una manera sortosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorus

■ sorus

masculí botànica En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis En certes algues, grup definit d’esporangis o de gametangis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

SOS


<title type="display">SOS</title>

    [sigla que fou escollida perquè és fàcil de transmetre en morse –tres punts (S), tres línies (O), tres punts (S)– i després reinterpretada com un acrònim de l’angl. save our souls, ‘salveu les nostres ànimes’] sigla i masculí
  1. telecomunicacions Senyal de socors adoptat internacionalment en telegrafia i radiotelegrafia.
  2. figuradament Petició urgent d’auxili o de socors. Després de les inundacions, les autoritats han llançat un SOS a la població per tal d’ajudar els afectats.

SOS

sigla que fou escollida perquè és fàcil de transmetre en morse –tres punts S, tres línies O, tres punts S– i després reinterpretada com un acrònim de l’angl save our souls , ‘salveu les nostres ànimes’ sigla i masculí telecomunicacions Senyal de socors adoptat internacionalment en telegrafia i radiotelegrafia figuradament Petició urgent d’auxili o de socors Després de les inundacions, les autoritats han llançat un SOS a la població per tal d’ajudar els afectats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sosa</title>

Etimologia: de l’àr. vg. sáu̯da ‘negre’ (potser a través d’un der. b. ll. soda), origen també de l’it. soda 1a font: 1249
    femení
  1. botànica
    1. Barrella.
    2. sosa dura Salicòrnia glauca.
    3. sosa negra Canyamet.
  2. per extensió Cendra de barrella, molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, emprada antigament per a blanquejar la roba.
  3. [Na2CO3·10H2O] mineralogia i química inorgànica Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i es presenta en eflorescències incolores. S’empra com a detergent i, en la indústria tèxtil, com a blanquejant per al lli i el cotó.
  4. sosa càustica química inorgànica Hidròxid de sodi.

■ sosa

femení botànica Barrella sosa dura Salicòrnia glauca sosa negra Canyamet per extensió Cendra de barrella, molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, emprada antigament per a blanquejar la roba Na 2 CO 3 10H 2 O mineralogia i química inorgànica Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta en eflorescències incolores S’empra com a detergent i, en la indústria tèxtil, com a blanquejant per al lli i el cotó sosa càustica química inorgànica Hidròxid de sodi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ soscaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">soscaire</title>

Partició sil·làbica: sos_cai_re
Etimologia: probablement de sots- i caire, en el sentit de ‘arran d’un caire o cantell perillós’ 1a font: 1840
    masculí
  1. Cas desgraciat fortuït.
  2. Dany, perjudici, pèrdua, imprevists. Que Déu l’alliberi d’altres soscaires més grans!

■ soscaire

masculí Cas desgraciat fortuït Dany, perjudici, pèrdua, imprevists Que Déu l’alliberi d’altres soscaires més grans
Traducció