Es mostren 88939 resultats

■ suavitzar

■ suavitzar

verb transitiu Fer suau assuaujar Et cal suavitzar les formes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sub iudice*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">sub iudice</title>

Pronúncia: subjúðitʃe, subjúðise
Etimologia: [locució llatina]
locució adjectiva Locució que significa ‘sota el jutge’, usada per a indicar problemes encara no resolts o opinions encara discutides. L’atribució d’aquesta obra a Aristòtil és encara ‘sub iudice’.

sub iudice*

locució adjectiva Locució que significa ‘sota el jutge’, usada per a indicar problemes encara no resolts o opinions encara discutides L’atribució d’aquesta obra a Aristòtil és encara ‘sub iudice’
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sub-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sub-</title>

    Prefix, del llatí sub, que significa ‘sota’, usat en la formació d’un gran nombre de mots científics significant:
  1. ‘situat a sota’. Ex.: subaxil·lar.
  2. ‘en grau inferior’. Ex.: subàcid.
  3. ‘en menor proporció’. Ex.: subòxid, subacetat.
  4. ‘no del tot, gairebé, aproximadament’. Ex.: subdesèrtic.

■ sub-

Prefix, del llatí sub , que significa ‘sota’, usat en la formació d’un gran nombre de mots científics significant ‘situat a sota’ Ex subaxillar ‘en grau inferior’ Ex subàcid ‘en menor proporció’ Ex subòxid, subacetat ‘no del tot, gairebé, aproximadament’ Ex subdesèrtic
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

subadditivitat


<title type="display">subadditivitat</title>

Partició sil·làbica: sub_ad_di_ti_vi_tat
femení matemàtiques Propietat d’una funció f tal, que, per a tot x, y del seu domini, essent x + y del domini, compleix f(x + y) ≤ f(x)  + f(y) o bé f(x + y) ≥ f(x)  + f(y). Si es compleix la igualt at, hom parla aleshores d’additivitat.

subadditivitat

femení matemàtiques Propietat d’una funció f tal, que, per a tot x, y del seu domini, essent x + y del domini, compleix f x + y ≤ f x  + f y o bé f x  + y ≥ f x  + f y Si es compleix la igualt at, hom parla aleshores d’ additivitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subaeri
| subaèria

■ subaeri
| subaèria

adjectiu Dit d’allò que creix o és situat a la superfície mateix de la terra, en contacte amb la capa inferior de l’atmosfera, en oposició a submarí o subterrani
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

subafluent

subafluent

masculí hidrografia Curs d’aigua que desemboca en un afluent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subagut
| subaguda

■ subagut
| subaguda

adjectiu Lleugerament agut patologia Menys que agut, entre agut i crònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

subalimentació

subalimentació

femení dietètica Alimentació insuficient o deficient desnutrició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subalpí
| subalpina

■ subalpí
| subalpina

adjectiu geobotànica Dit de l’estatge vegetal d’un vessant muntanyós ocupat normalment per un bosc clar de coníferes associades a la landa i que es troba sota l’estatge alpí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subaltern
| subalterna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subaltern</title>

Partició sil·làbica: sub_al_tern
Etimologia: del ll. subalternus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Inferior a un altre en rang o condició. Un oficial subaltern. Els subalterns d’una oficina.
  2. proposició subalterna lògica Proposició que té la mateixa qualitat i els mateixos termes d’una d’universal de la qual és considerada com una conseqüència immediata.

■ subaltern
| subalterna

adjectiu i masculí i femení Inferior a un altre en rang o condició Un oficial subaltern Els subalterns d’una oficina proposició subalterna lògica Proposició que té la mateixa qualitat i els mateixos termes d’una d’universal de la qual és considerada com una conseqüència immediata
Informació complementària
Traducció